Portades que apunten als Mossos (o toquen el violí)

Un general de la Guàrdia Civil ha fet un discurs obertament polític en la celebració de la Diada del cos. Ho ha fet davant de diverses autoritats civils —inclosa la delegada del govern espanyol—, en un moment de gran tensió política —a punt d’arribar la sentència i enmig d’una descarada campanya electoral—, amb una argumentació dubtosament constitucional i una retòrica tronada que flaira a pronunciamiento. El discurs del director general de la Guàrdia Civil no li anava gaire al darrere. Els dos oradors han donat per culpables els encausats, inclosos el Major Trapero i la Intendent Laplana, i han insinuat sense gaire pena que el Govern i el Parlament en són còmplices, etcètera. En l’acte s’ha condecorat al jutge del 13 —al cel sia— i a un testimoni de l’acusació, la secretària judicial que va ser decisiva en la inculpació de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El missatge és fàcil d’entendre. El Punt Avui el resumeix bé.

Què en diuen els diaris en portada? Doncs res, fora de l'Ara i El Punt Avui. Fan veure que no n’hi ha per tant o proven de carregar els neulers als caps polítics i als comandaments dels Mossos d’Esquadra perquè al final de l’acte, molestos amb tot plegat, han decidit fer mutis discretament. L’alternativa era incorporar-se, posem per cas, a la riota que entretenien el diputat José Zaragoza amb un dels fiscals de la causa, Javier Zaragoza ("aquí se ha dado un golpe de Estado"), i el tinent coronel Daniel Baena, encarregat dels atestats sobre els que s’ha fabricat la instrucció i les acusacions de l’1-O.

El Periódico és especialment curós en no posar subjecte als fets. “Entrebanc policial”, en diu, com si hagués estat una trifulga anecdòtica d’aquelles que no se sap qui l’ha començat i tothom en té la culpa. Al final del subtítol ho acaben de dir sense dir (“pel discurs d’un general”, un general indeterminat). Es presenta tot de forma tan vague que no es pot saber què ha passat. Potser era el que volien: que no surti fum per la xemeneia.

La Vanguardia en fa protagonista a “la cúpula dels Mossos”, que s’ha sentit “ofesa”. Ho posa entre cometes malgrat no sigui cap declaració, com volent dir que ha estat una sobreactuació de gent una mica “especialeta”, així entre cometes. Aquest diari podia haver reaccionat amb la noble sensibilitat que ha mostrat últimament per les possibles interferències polítiques del Govern  —sempre són possibles, probables, eventuals…— sobre la policia catalana, ni que sigui perquè ahir tenien els fets que ho proven… en sentit contrari.

El País ho dona en un raconet, també fent protagonistes de l’incident als comandaments dels Mossos, presentats com a gent de pell massa fina que s’ofèn per qualsevol cosa. És inevitable preguntar-se com hauria reaccionat aquest diari si hagués estat a l’inrevés: els comandaments de la Guàrdia Civil marxen del Dia de les Esquadres, ofesos —sense cometes— pel discurs del Major dels Mossos i/o del seu director general.

La premsa no sempre ha reaccionat així. A l’octubre del 1987, el ministre de Defensa, Narcís Serra, va destituir el general Joaquín Segura per desqualificar la designació del tinent general Carrasco Lanzos com a capità general de la IV Regió militar. Segura es va queixar que l’havien bandejat en el discurs en què donava la benvinguda a Carrasco, que era al seu costat, sorprés. El van destituir en menys de sis hores. El País va obrir portada amb la notícia (La Vanguardia ho va donar per sota a la seva portada interior). Un altre cas conegut també va acabar en destitució i portada. Es tracta del tinent general José Mena, que la Pasqua militar del 2006 va avisar que l’exèrcit hauria d’intervenir en aplicació de l’article 8 de la Constitució si s’aprovava l’Estatut “tal com està plantejat”. José Bono era ministre de Defensa. Pots replicar que, home, no és el mateix i que això d’ahir serà més portada si destitueixen al general de la Guàrdia Civil. Sí. No cal treure les coses de polleguera, certament.

EP 1987

LV 1987

EP 2006

LV 2006

El Mundo segueix amb la seva obsessió de tractar els Mossos com una policia deslleial i sospitosa. Ahir deien que hi havia plans per a rellevar-los per 5.000 policies espanyols, fins i tot “militarment” si convenia. Avui diuen que a la policia espanyola i la Guàrdia Civil els fa por que siguin “permissius amb els CDR”. Els fets diuen tot el contrari —només cal recordar les discussions dins el Govern per l’actuació poc “permissiva” de la policia catalana en algunes de les manifestacions convocades pels CDR— però aquest diari segueix amb la seva dèria de presentar als Mossos com a còmplices de nosequè. Se’ls hi veu massa el llautó. Només al primer paràgraf de la nota de portada hi ha cinc condicionals, gairebé un cada tres línies. Si aquesta peça fos un edifici ja s’hauria ensorrat per manca de fonaments.

EPC

LV

EP

EM

EPA

ARA

ABC

LR

 

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: