Portades d’aniversari de la Constitució: il·lusionen tant com una final Malta-Belize

Rate this post

La Constitució és un perímetre que aïlla o és un motor que impulsa? És una muralla que conté el país i la seva gent o és una perxa perquè institucions i ciutadans saltin amb llibertat les tanques que presenta la història? T’encara cap al futur o et colla al passat? Pel que es veu a les portades dels diaris d’avui, Felip VI no sap/no contesta. En set folis de discurs parla de fum i miralls, està encantat d’haver-se conegut i ens envia a tots una abraçada molt, molt forta. Els diaris no volen ser menys: xiulen i miren al sostre mentre fan jocs de mans amb els titulars per distreure el personal.

Les portades es fan ressò d’un discurs que serveix tant pel 1988 com pel 2008, per Espanya o per qualsevol altre estat semblant. De fet, els titulars ensucrats que expliquen el discurs del Rei serveixen també per a qualsevol altra constitució passada o futura, pròpia o aliena: “pacte de convivència”, “valors constitucionals”, “mandat de concòrdia”, “ànima viva de la democràcia”…

Tot això són cançons tan genèriques –il·lusionen tant com una final del Mundial entre Malta i Belize– que alguns diaris opten per cercar material de més valor per encapçalar la portada i engrescar-la. És el cas d’El Periódico (“Sánchez calcula que resistirà fins la tardor”), o de La Razón, que –emocions per emocions– es deixa de romanços i va al gra: “Llarga vida a la monarquia”.

EPC

LR

Els artistes del violí són avui… la resta. El País, que parla “d’un mandat permanent de concòrdia”, i La Vanguardia, per a qui el Rei demana “renovar el pacte de convivència del 78”. Dues portades de Jocs Florals, com la d’ABC o la d’El Mundo, que tenen menys pompa. Pots intercanviar les paraules i vas a parar al mateix toll: “mandat permanent de convivència” i “pacte de concòrdia”, tant li fa.

Si es tracta de renovar, però, per què el pacte del 1978 i no un del 2018 o pel 2058? Les portades d’avui fan l’efecte que s’han fet fitant pel retrovisor el camí que s’ha deixat enrere mentre el país circula amb els llums apagats a risc de no veure la carretera per on passa. És la forma més segura d’estampar-se en algun revolt.

EP

LV

ABC

EM

ARA

AVUI

Anar a la font
Antoni Maria Piqué

Powered by WPeMatico

Translate »