Pops i espardenyes de Dalí per homenatjar Beethoven

Salvador Dalí va demanar que sonés Tristany i Isolda de Richard Wagner per passar de la vida a la mort el gener de 1989. Era una música que coneixia bé perquè l’havia acompanyat mentre pintava moltes de les obres que va crear a Portlligat, des de trenc d’alba fins a la posta de sol. Li agradava posar-la al seu vell tocadiscos i si algú es queixava que sonava molt malament, deia: “És com si fregíssim sardines”. Però el pintor surrealista també va sentir atracció per altres compositors. Com Beethoven, a qui admirava des que era un nen, tal com va escriure en la seva famosa La vida secreta de Salvador Dalí, amb una primera edició de 1942 que va il·lustrar amb dibuixos fets amb tinta negra. Un d’aquests és el d’un enorme i tempestuós núvol que representa “un crani plúmbic immesurable i apoteòsic” del qual surten uns llamps que il·luminen el paisatge, fruit d’una visió que va tenir de petit i que va titular Crani de Beethoven, un dibuix de tot just 20 centímetres que la Fundació Gala-Salvador Dalí va comprar el 2004.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: