Polònia, Trump, Lesmes i Calvo

Rate this post

El programa Polònia va decidir tocar el famós tema del gag del programa El Intermedio de La Sexta. Aquell on Dani Mateo es mocava amb la bandera espanyola i que ha provocat reaccions que ens recorden on som realment.

Hem vist des d’un sindicat policial querellant-se contra el presentador fins a amenaces de mort, passant per aquesta entrada a Facebook del Conseller d’Educació de Ceuta i cosí de Mariano Rajoy Brey

BREY

Doncs això, que el Polònia va decidir mocar-se en totes les banderes, inclosa la indepe:

I molta gent es sorprèn perquè amb el gag del Polònia no hi ha hagut polèmica. Però era lògic que no passés res. En primer lloc perquè era una resposta i la gent que s’ha ofès tant, va contra l’original i una resposta de suport no l’interessa perquè no va en la seva línia estratègica. Però, sobretot, perquè els ofesos no van ofendre’s pel gag sinó perquè la xarxa va delimitar un moment del gag, el va treure el seu context, que era un programa d’humor, i el va llançar a la plaça pública despullat del seu objectiu, que era fer riure. No es van ofendre i indignar pel gag sinó per la lectura del gag que algú va fer a l’inici i que coincideix amb el pensament de tots aquests indignats que han aparegut. 

O sigui, treure el gag del seu context va servir els ofesos per refermar el seu menyspreu al programa, a Wyoming i a La Sexta. El gag va ser l’excusa.

Coses que ofenen

I parlant de coses que ofenen, també aquesta setmana ha estat molt polèmic el moment viscut durant una roda de premsa a la Casa Blanca entre Donald Trump i Jim Acosta, periodista de la cadena CNN.

A milions de persones de tot el planeta els ofèn molt l’actitud de Trump. A milions de persones els ofèn l’actitud d’Acosta. I el rerefons no és altre que el debat sobre el control del missatge. Trump s’adreça directament al seu votant a través de twitter i tot el que hi diu allà és inqüestionable, no admet crítica i no passa cap filtre de la veritat. Trump pot dir el que li roti, sigui cert o no. I aquest és el missatge que li arriba a la gent.

Els periodistes considerem que els polítics han de poder ser interpel·lats i criticats. I un servidor considera que treure l’acreditació a un periodista que vol fer la seva feina és censura i propi de règims poc democràtics. I considero que la resposta del gremi hauria de ser deixar d’anar a les rodes de premsa de Trump, però resulta que això és, precisament, el que ell vol.

Però mirem-nos el moment amb calma. Eldiario.es el subtitulava i això permet sentir la seqüència amb tots els matisos. I a més, el pla frontal de Trump permet veure perfectament la seva gestualitat.

Mirem-nos ara la versió oferta per la versió espanyola de la CNN, on també s’hi explica què va passar després de l’incident.

I ara, observem la versió d’una cadena europea, France 24H.

Vist tot això i sabent que les coses que passen als EUA després acaben passant aquí, ¿quant creu que falta per veure aquesta mateixa escena però amb el president Quim Torra i un redactor d’OKDiario, com per posar un exemple? O entre Pedro Sánchez i un redactor de La Razon. Però sense que al periodista li arrenquin el micro de les mans. Bé, o això espero.

Pimpinela político-judicial

Tothom té els referents musical que té. I la meva generació i rodalies va conviure durant molts anys amb les cançons de Pimpinela, dos germans argentins que cantaven cançons on una parella es barallava i no parava de fotre’s retrets.

Vaig pensar-hi molt en els Pimpinela veient el famós vídeo de Carmen Calvo, vicepresidenta del Gobierno, i Carlos Lesmes, President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. El pot veure en aquesta peça del 3/24 i recomano que se’l miri amb molta calma.

La gestualitat és brutal. La llàstima és que no sé llegir els llavis. Seria tan deliciós poder saber que es van dir…

Anar a la font
Iu Forn

Powered by WPeMatico

Translate »