Poetes sota pressió: Meritxell Nus

Són dies d’aïllament i, en alguns casos, també d’introspecció, estat que pot ser propici per a aquells creadors que tendeixen a mirar cap endins, més partidaris de trobar en el seu jo i els voltants immediats aquelles coses que poden compartir amb els altres. Com ara els poetes. Els escriptors han d’escriure i els lectors han de llegir, amb la mateixa proximitat, si pot ser, que la del pagès i el consumidor. I, perquè això passi, ara i aquí, La Llança, suplement cultural d’El Nacional, ha proposat a una trentena de poetes d’una qualitat indiscutible i amb una trajectòria al darrere que ens facin arribar un poema acabat de collir. Així doncs durant un mes publicarem cada dia un poema, cadascun d’un poeta diferent, sense més requisits ni condicions que aquests que hem esmentat. Perquè vivim com vivim i també perquè els ho hem demanat sense marge de temps, tindrem durant trenta dies “Poetes sota pressió”.

Avui és el torn de la poeta Meritxell Nus (Estac, 1985)

LES NOTÍCIES

I, mentrestant, la Terra que respira

acull al ventre fosses de cadàvers

i l’atmosfera, neta a tot arreu,

endrapa el fum dels crematoris.

Se’ns ha partit el món

i a casa digerim la trencadissa.

Però han florit els cirerers als marges

i els pètals muden els camins de blanc. 

Les argelagues treuen groc i punxes,

les gotes de la pluja entre les branques

suspeses com l’incert que ens interroga.

L’alè contradictori em fa ordenar

calaixos d’imprevistos i futur

on busco el cel i trobo les notícies

                                            de gratitud.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: