Podem davant el mirall

Sha imposat la idea que un acord entre Sánchez i Iglesias ensopega amb una qüestió degos i càrrecs, i aquesta idea, per atractiva que resulti, no explica per si sola perquè lesquerra té tantes dificultats a posar-se dacord per a una investidura. Egos, haver-nhi nhi ha, entre dues figures de lesquerra que sempre shan mirat de reüll. Lun ve dun 15-M que va ser determinant però les imatges del qual shan difuminat a mesura que el PSOE safirmava com lurna més efectiva per fer front a la irrupció de lextrema dreta. Laltre ha crescut en el fragor de batalles caïnites que ha guanyat amb una barreja de gosadia, baraca i tenacitat. Qualitats que han acabat fent de Sánchez un oponent de molta cura. Un killer, tant per als seus com per als aliats potencials. Malgrat les ensopegades dels últims mesos, que no són poques, Iglesias està convençut que, sense la seva presència en el consell de ministres, no hi haurà govern desquerres. Des de la lògica de les bases dUnides Podem cridades a votar, sentén que així sigui. Però amb un bloc de dretes que frega la meitat de lelectorat, les coses es poden veure duna altra manera. Ja vam passar per això en els anys vuitanta, quan el PCE afirmava que, sense els comunistes, no hi hauria política desquerres. No sé si hi va haver política desquerres, però sí que hi va haver un canvi. El canvi més gran que va experimentar la política espanyola des de linici de la transició. Amb el PCE veient-lo passar davant dels seus locals.

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

%d bloggers like this: