Perseguint joies del passat i present literari català

Venen de països com el Regne Unit, Finlàndia, Suècia, l’Argentina, la Xina i els Estats Units, i tots tenen en comú que volen incorporar algun autor català als seus catàlegs. N’hi ha que prometen posar-s’hi aviat, com afirmen des d’Horizon Books (Xina), Farrar, Straus & Giroux (Estats Units) i Libros del Zorzal (Argentina). D’altres volen repetir l’experiència, com és el cas d’Éditions du Seuil (França), Fraktura (Croàcia) i DTV (Alemanya). Tots ells passen una setmana a Barcelona en la 17a Missió d’Editors organitzada per l’Institut Ramon Llull, i la majoria dels participants tenen clar que el que busquen són títols amb qualitat literària.

“Hem publicat autors exigents i experimentals com Ginsberg i Gombrowicz”, explica Andrea Morstabilini, de la italiana Il Saggiatore. “No ens volem limitar a tradicions literàries tan conegudes com l’anglesa o l’espanyola”, assegura. Comparteix punt de vista amb Henrik Nilsson, fundador de la sueca Nilsson Förlag. “Les llengües amb pocs parlants acostumen a tenir literatures potents”, diu. Ell ja ha provat sort amb Maria Barbal i Jaume Cabré. “La nostra edició de Jo confesso va guanyar el premi a la millor traducció de l’any -recorda-. Fa poc hem publicat Les veus del Pamano en suec i n’han sortit ressenyes molt bones”. Abans de Cabré, Nilsson s’havia enamorat de Pedra de tartera, de Maria Barbal. “Em va agradar molt l’aparent senzillesa de la seva prosa -diu-. En molt poques pàgines és capaç de capturar tot un món”. Dues novel·les que vol valorar per publicar en suec són Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, i Incerta glòria, de Joan Sales.

Maja Blazevic, de l’editorial croata Fraktura, té un triumvirat català al catàleg: “Sánchez Piñol, Puntí i Cabré”. De Cabré van començar amb Jo confesso, van continuar amb Les veus del Pamano i preparen L’ombra de l’eunuc. “Tenint en compte que el nostre mercat és complicat per a les traduccions, busquem autors consolidats tant a Catalunya com a fora”, avança. Anne Meadows, en canvi, vol apostar des de la britànica Granta Books per “veus literàries del futur”: un dels llibres que van valorar fa uns mesos va ser Permagel, d’Eva Baltasar.

Yi Ai, d’Horizon Books, té curiositat per saber com sonaria en xinès L’art de portar gavardina, de Sergi Pàmies, i Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà. “Al meu país hi ha un interès creixent per la literatura traduïda des de fa uns deu anys”, explica, abans de mencionar tres de les traduccions catalanes recents al xinès, Maletes perdudes, de Jordi Puntí; Jo confesso, de Jaume Cabré, i El quadern gris, de Josep Pla.

Una literatura més exportable

Silvia Schmid, editora de l’alemanya DTV, ha publicat novel·les d’Eduard Márquez i Blanca Busquets abans d’apostar per Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols. “És una novel·la que pot arribar a molts lectors de països diferents -afirma-. Em sembla que a la literatura catalana cada cop hi ha títols i autors més interessants, que aborden temàtiques menys locals i, per tant, més exportables”. També Laure de Vaugrigneuse, des de la francesa Seuil, s’ha fixat en la novel·la d’Orriols, que publicarà aviat. “A França costa que els lectors vulguin llegir traduccions -admet-, per això cal buscar llibres amb una identitat especial”. Vaugrigneuse vol valorar l’última novel·la d’Irene Solà.

Julia Ringo, de la nord-americana Farrar, Straus & Giroux, va arribar a la literatura catalana gràcies a “l’enamorament de les novel·les de Mercè Rodoreda”, la segona autora més traduïda gràcies a La plaça del diamant (el primer és Albert Sánchez Piñol amb La pell freda ). “Per a nosaltres, el més important és la qualitat literària del que publiquem”, assegura, abans de citar el cas de Lucia Berlin, tot un fenomen pòstum gràcies a Manual per a dones de fer feines. “Hi ha tres autores del cànon català que m’agradaria publicar a l’Argentina: Mercè Rodoreda, Montserrat Roig i Víctor Català”, explica Carolina Uribe, de Libros del Zorzal. En el seu cas, l’interès per la literatura catalana va començar molt abans de l’última fira de Buenos Aires, on van anar una seixantena d’escriptors: Barcelona n’era la ciutat convidada.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: