Per què ningú vol ser metge de família?

Fa un any de la vaga de metges. Però 365 dies després els de la primària han notat pocs canvis. El director de l’Institut Català de la Salut, Josep Maria Argimon, ha explicat aquesta setmana que s’han millorat alguns aspectes i que s’està treballant per acabar d’aplicar la resta de millores. Precisament des de l’ICS constaten que s’han incorporat 307 professionals de medicina de família i que això equival a 11.500 hores més d’atenció primària cada setmana. A més, també detallen que s’han posat a disposició de l’atenció primària 22 milions d’euros per cobrir substitucions.

Ara bé, des de Metges de Catalunya han denunciat aquesta setmana l’ICS davant Inspecció del Treball per no reduir la sobrecàrrega assistencial en l’atenció primària. El sindicat recorda que la sobrecàrrega laboral crònica “és un actor de risc psicosocial que afecta la salut dels professionals, que provoca esgotament físic i mental, estrès emocional i depressió i, en conseqüència, s’associa a una major probabilitat d’error mèdic”, detallaven a través d’un comunicat. De fet, una enquesta feta per MC a 1.260 facultatius d’atenció primària de l’ICS constata que un 96% des professionals continua patint sobrecàrrega assistencial, tot i que un 45% confessa tenir-ne menys que fa un any. Només un 4% manifesta treballar en condicions òptimes. En aquesta mateixa línia, un dels portaveus del sindicat, Javier O’Farrill, exposa precisament que “els territoris que estan millor és on han implementat més l'acord i la sensació és de menys càrrega”. I tot i que reconeix que s’han fet progressos, explica que no s’han complert tots els punts de l’acord. “L’ICS diu que no troba professionals per contractar i això és mentida”, subratlla.

metge familia unsplash

Unsplash

“Ens han fet molt poc cas, la situació és complicada i els acords tenien una càrrega important però l’ICS no va ser del tot lleial amb la situació econòmica”, explica Ramon Sarrias, metge de família al CAP Montnegre. “Estem decebuts perquè es van prometre mesures i no s’han dut a terme”. “Els 12 minuts de l’ICS –mesura que es va instaurar per garantir una visita adequada– generen agendes més curtes, llistes d’espera i caos administratiu” i constata que al final del dia acaba tenint uns 35 o 40 pacients per visitar. “Potser tens 28 visites programades i te’n venen 15 o 10 més sense programar”, afegeix.

“Em fa la sensació que la gent de fora de Barcelona ha notat més les mesures que no pas els CAP de la ciutat”. Tot i això, posa èmfasi en el fet que si abans tenia un mes de temps d’espera, ara és de 10 dies. Cosa que, explica, està bé de cara els pacients però que els metges no noten menys sobrecàrrega.

La germana pobra de la medicina

“Vaig fer Medicina sabent que volia fer família”, detalla una de les adjuntes del CAP del Clot, Andrea Garcia. Malgrat tot, reconeix que no és l’opció majoritària entre els estudiants. D’aquesta manera, es pregunta com és possible que sent el que acabarà fent la majoria, en moltes universitats no sigui ni tan sols una assignatura obligatòria. “Potser les patologies més freqüents del cor no les veu el cardiòleg”, comenta.

D’aquesta manera, recalca que el problema dels metges de família serà molt més evident d’aquí 10 anys. “Un terç dels metges dels CAP es jubilaran i no tenim gent perquè molts acaben marxant després de fer la residència, ja sigui per les condicions o el desgast. Alguns no es dediquen ni tan sols a la medicina o se’n van de cooperants”.

metge hospital unsplash

Unsplash

Però estan realment mal vistos els de la primària?

“Des de l’hospital no se sap què fem. No hi ha cap mena de contacte amb la primària”, comenta Garcia. “Encara que cada vegada és menys, hi ha faltes de respecte entre professionals. Abans els metges de família eren els que "derivaven" i "feien receptes". Ara hi ha metges de família molt ben preparats”.

L’Anna, resident al CAP del Clot, també diu que va triar aquesta especialitat perquè és la que més li agradava. I detalla que “s’haurien de potenciar les pràctiques” per tal de canviar-ne la imatge. En aquesta mateixa línia, la professora de la Universitat Pompeu Fabra i metge de família, Rosa Alcolea, exposa que “un 10% dels alumnes pensa en la primària com a primera opció” i ho atribueix al “desconeixement”. Ara, però, s’està produint un canvi. “Hi ha gent que aposta de veritat per la primària”, argumenta.

Els pacients, satisfets

Ara bé, tot i la problemàtica que tenen en quant a condicions laborals i dificultats per dur a terme la seva feina, “la majoria de pacients estan satisfets amb nosaltres, ells estan contents si els resols el problema”, insisteix l’Anna. Un dels motius que més l’atrau de la seva especialitat és, precisament, la longitudinalitat. “Si treballes en un lloc és possible que vegis com l’adolescent passa a adult. Veus l'evolució total, no només l’aspecte físic sinó també la persona, malalties i factors socials que té darrere”.

banc imatges infermeres

Banc d’Imatges Infermeres

En Marc Tarín és adjunt al CAP de Masquefa, considerat zona rural. “Per ser poble tenim pressió assistencial alta, també pel perfil de la població”, exposa, i considera que l’acord al que va arribar el sindicat “va ser de mínims”. Tarín es pregunta si els altres CAP han notat els canvis perquè ell creu que no s'ha mogut gran cosa. “N’hi ha que diuen que han vist canvis, d’altres que no. Em pregunto quin és el criteri d’aplicació”.

“Els metges de família som resolutius pels pocs recursos que tenim”, subratlla. “A un metge de família potser li costa més tenir reconeixement que a un neuròleg, però poc a poc aquesta percepció es va modificant”. Com l’Anna, Tarín recalca que socialment la professió “està molt ben valorada”.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: