Per què els teus contactes de WhatsApp s’apunten a Telegram

“En Dallonses s’ha unit a Telegram”. Molts lectors que ja tenien instal·lada la citada aplicació de xat fa dies que reben al mòbil un degoteig de missatges com aquest, avisant-los que alguna de les persones incloses en el seu llistat de contactes s’acaba d’incorporar al cercle. Les notificacions en qüestió, a banda de ser un atemptat lamentable contra la privadesa del nou usuari, indiquen que un nombre creixent de persones han considerat convenient adoptar Telegram precisament ara. El motiu més probable és que es tracta de la plataforma que els promotors de la majoria d’iniciatives en resposta a la sentència imminent del judici al Procés -en particular, l’anomenat Tsunami Democràtic- han triat per fer difusió de les seves convocatòries.

La tria de Telegram sembla encertada, i no precisament per la llegenda urbana que li atribueix al servei un grau més alt de robustesa que el de WhatsApp davant els intents d’interceptar el contingut de les comunicacions entre dues persones. En aquest aspecte, els dos xats ofereixen un nivell semblant d’intimitat; en tot cas, la balança s’inclinaria a favor de WhatsApp perquè el seu xifratge fa servir un protocol -el de Signal- que està auditat públicament, està activat per omissió i s’aplica d’extrem a extrem. En canvi, el xifrat de Telegram mai ha estat auditat i cal activar-lo explícitament obrint un xat privat amb l’interlocutor. Això es deu a la diferència d’arquitectura entre les dues plataformes: WhatsApp connecta exclusivament un telèfon amb un altre -les aplicacions que permeten usar-lo en un ordinador es limiten a controlar el telèfon vinculat-, mentre que un mateix compte de Telegram es pot tenir obert i funcionant amb aplicacions nadiues simultàniament en diversos dispositius que s’han de sincronitzar entre elles als servidors.

Tot i això, Telegram presenta nombrosos avantatges respecte a WhatsApp. És habitual mencionar la funció de supergrups del primer, amb una capacitat de fins a 100.000 participants respecte als 256 que ofereix el segon com a màxim, però no trobo que això sigui cap millora. En canvi, sí que ho són els canals de difusió que es poden crear a Telegram: admeten una quantitat il·limitada de receptors i són el motiu principal per adoptar l’aplicació en situacions com la que ens ocupa aquests dies. A més, Telegram fa un ús molt prudent del número de telèfon mòbil de l’usuari: cal facilitar-lo per donar-te d’alta al servei, però a partir d’aleshores pots amagar-lo al darrere del nom d’usuari que més t’agradi. La diferència és abismal amb WhatsApp, que no només fa visibles els números entre tots els membres d’un grup, sinó que permet afegir sense permís, a un grup, qualsevol usuari de qui en tinguis el número de telèfon. Per si no n’hi hagués prou, els responsables de Telegram s’enorgulleixen d’ignorar olímpicament totes les peticions d’informació sobre els seus usuaris que reben de les autoritats, fet que ha comportat a la plataforma no poques acusacions de ser un reducte per a activitats il·legals.

Telegram també té una estructura de permisos i notificacions molt més granular: en comptes del tot o res de WhatsApp, es poden aplicar excepcions concretes a les regles generals. Per exemple, es poden mantenir desactivades totes les notificacions de Telegram menys les dels missatges que t’escriuen les persones del teu cercle més íntim. Finalment, tot i no ser una veritable plataforma de treball en grup com Wire, Slack o la catalana Noysi, que s’integren amb aplicacions de tercers i ofereixen emmagatzematge i col·laboració, Telegram sí que té algunes funcions pràctiques que no es troben a WhatsApp, com ara la creació d’enquestes -imprescindible per decidir el millor dia per quedar a sopar en grup-, l’enviament de missatges en diferit o l’autodestrucció programada de missatges.

De fet, el futur de Telegram apunta més enllà del simple xat. Tot indica que els seus creadors pretenen convertir-lo més aviat en el WeChat occidental. Si el servei de Telegram ha estat sempre gratuït -a diferència de WhatsApp, que inicialment pretenia cobrar un euro anual fins que Facebook va decidir que li sortia més a compte usar-lo per capturar dades dels usuaris-, és perquè el seu creador, Pàvel Dúrov, el manté en funcionament pagant de la seva butxaca els servidors i l’equip de desenvolupament -unes 50 persones, la majoria itinerants- amb la fortuna que va obtenir venent la xarxa social VKontakte, la còpia russa de Facebook. Però fa uns mesos que Telegram disposa també d’un coixí de 1.800 milions de dòlars aportats per 180 inversors privats que han apostat per la futura plataforma blockchain de Telegram per desenvolupar serveis comercials més enllà de la missatgeria. El model de negoci és oposat al de Facebook, que explota comercialment les dades dels 1.500 milions d’usuaris de WhatsApp, mentre que Telegram no ho fa amb les dels seus, que ja deuen superar els 400 milions. El més interessant a partir d’ara serà veure quants dels usuaris nouvinguts de Telegram acaben abandonant WhatsApp com a xat d’ús habitual. Jo ho faria sense pensar-m’ho dues vegades.

Tsunami de xats

De cara a les previsibles mobilitzacions dels pròxims dies, recordeu que totes les comunicacions per mitjans que facin servir la connexió mòbil a internet, tant per correu electrònic com per Telegram, Signal o WhatsApp, són susceptibles de ser interrompudes per les autoritats, que han demostrat a bastament que poden obligar les operadores de telefonia a bloquejar el funcionament de protocols específics o fins i tot a deixar sense cobertura zones determinades. Si us amoïna realment quedar-vos incomunicats, és aconsellable tenir descarregada al telèfon alguna aplicació de xat com Bridgefy o FireChat, que en comptes de funcionar sobre la connexió a internet es connecten directament per Bluetooth a altres dispositius pròxims que també les tinguin instal·lades i obertes. La gràcia no és escriure’t amb algú que tens al costat, sinó que creen sobre la marxa una xarxa descentralitzada d’abast tan ampli com la quantitat d’usuaris que hi hagi entre els dos extrems de la comunicació. No és que els dos serveis citats siguin especialment segurs en comparació amb Telegram, posem per cas, però són un recurs útil en absència de cobertura d’internet mòbil, com han descobert les últimes setmanes els manifestants de Hong Kong.

I ja que parlem de l’illa asiàtica, és molt probable que aquests dies aparegui a casa nostra al menys una variant local de  HKmaps.live, el servei amb què els manifestants d’allà s’avisen en temps real de la presència de patrulles policials, el tancament de carrers i estacions i altres incidències que van trobant. Sota pressió del govern xinès, Apple ha retirat de l’AppStore l’aplicació de  HKmaps.live  per als iPhones, però el servei continua accessible amb el navegador web dels telèfons.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: