Per què el cas del franctirador de Sánchez no és terrorisme?

Rate this post

El presumpte franctirador que volia acabar amb la vida del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, és a la presó acusat de conspiració per atemptar contra autoritat amb ús d’arma, delicte d’amenaces greus, delicte de tinença il·lícita d’armes, municions i explosius i un delicte d’odi. L’arsenal d’armes que van trobar a casa seva i les amenaces en un grup de whatsapp marquen la investigació i la instrucció judicial que, ara per ara, ha descartat el delicte de terrorisme. Perquè?

Les comparacions són odioses, i en un context de tensió permanent amb l’estat espanyol, la policia i la justícia, a partir de l’1-O i el procés independentista, que la Guàrdia Civil detingués dos CDR i els mantingués acusats de terrorisme durant 7 mesos i que els Mossos d’Esquadra i el jutge no acusin amb el mateix delicte l’home que pretenia matar Sánchez, ha pujat la intensitat del malestar. I, com acostuma a passar, el malestar es transmet a les xarxes, altaveu ciutadà del segle XXI.

Per saber per quins motius, en aquest cas, no hi ha l’acusació per terrorisme, cal mirar els inicis de la investigació, el codi penal i, també, el criteri del jutge que és qui, al final, acaba tipificant els delictes.

Els Mossos d’Esquadra detenen presumpte franctirador, Manuel Murillo, després d’un avís d’una dona que veu els seus comentaris en un xat de whatsapp. Comentaris que cada cop agafen més intensitat fins al punt d’esdevenir amenaces i de demanar ajuda per cometre un atemptat i matar el president del Govern Espanyol. Quan els Mossos el detenen es troben un arsenal d’armes a casa seva. Cosa que fa “que pesi més la tinença d’armes que les amenaces”. I això és el que fa que els Mossos l’acabin posant a mans del jutge amb els càrrecs del delicte de tinença il·lícita d’armes.

Després és el jutge, un cop li ha pres declaració a l’acusat, qui decideix les mesures cautelars i els delictes pels quals se l’investiga. I en aquest cas determina el delicte de conspiració per atemptar contra autoritat amb ús d’arma, delicte d’amenaces greus, delicte de tinença il·lícita d’armes, municions i explosius i un delicte d’odi.

No hi ha terrorisme però sí conspiració per atemptar contra l’autoritat. La principal diferència que marca el criteri del jutge és la no existència de cap organització criminal vinculada als fets ni la pertinença del detingut a cap organització. 

En el cas dels CDR, la Guàrdia Civil, investigava Tamara Carrasco i Adrià Carrasco a partir de d’accions organitzades conjuntament. I d’aquí sorgia la idea de l’organització criminal que avalava el delicte de terrorisme, tot i que en els escorcolls més enllà d’un mapa i uns fulletons, no van trobar res més.

Un altre cas recent, però de signe contrari, és l’acusació de terrorisme a l’atacant de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Cornellà. En aquest cas la policia catalana tampoc va atribuir el delicte de terrorisme a l’atacant en un primer moment perquè calia que la investigació avancés i obtenir proves. 

El delicte de terrorisme fa referència “a la comissió de qualsevol delicte greu contra la vida o la integritat física, la llibertat, la integritat moral, la llibertat i indemnitat sexuals, el patrimoni, els recursos naturals o el medi ambient, la salut pública, de risc catastròfic , incendi, contra la Corona, d’atemptat i tinença, tràfic i dipòsit d’armes, municions o explosius, previstos en el present Codi, i l’apoderament d’aeronaus, vaixells o altres mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies” si es fan amb aquestes finalitats: “Subvertir l’ordre constitucional, o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l’Estat, o obligar als poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-ho; Alterar greument la pau pública; Desestabilitzar greument el funcionament d’una organització internacional; Provocar un estat de terror a la població o en una part d’ella”.

En aquest cas el jutge d’instrucció 3 de Terrassa no ha plantejat el terrorisme i l’encaixa en el delicte de conspiració per atemptar contra l’autoritat, que segons el codi penal contempla l’atac a membre del govern i entre les tipologies concreta amb “ús d’armes i objectes perillosos”. Tampoc ho ha fet l’Audiència de Barcelona quan rebutja la petició per sortir en llibertat de l’advocat de l’acusat, que a més referma els delictes investigats.

Franco i Catalunya

 

La intenció de matar a Pedro Sánchez queda argumentada en els missatges de whatsapp del detingut per a l’exhumació del cos de Francisco Franco.

Però en el recurs que presenta l’advocat de l’acusat reclamant la seva llibertat provisional posa sobre la taula el context polític català. Diu exactament: “les manifestacions de l’investigat han d’interpretar-se en el context de la problemàtica política ocorreguda a Catalunya”.

La defensa obvia el motiu principal del presumpte atemptat i barreja el procés independentista en la investigació del que hagués estat l’assassinat del president del govern espanyol.

Anar a la font
Gemma Liñán

Powered by WPeMatico

Translate »