Per què cal anar a menjar caragols punxencs a la llauna a Vilanova i la Geltrú?

1.

Els caragols punxencs a la llauna amb salsa verda (amb herbes, julivert i oli d’oliva extra verge) del restaurant 1918 no volen competir amb els caragols de terra. Cada una fa sa guerra, i a Vilanova i la Geltrú, on té situat el restaurant l’actor Toni Albà juntament amb les seves germanes (Núria, Montse i Natàlia), en fan la seva pròpia. I amb esforç. Els caragols punxencs sempre han estat preuats, tant a mercat, com al plat, i ara els germans Albà hi han apostat per aquesta cocció, que és tan atractiva a la vista com saborosa al paladar.

2.

Els germans Albà formen una orquestra al restaurant. Cadascú hi toca el seu paper, sense solapar-se l’un a l’altre. L’actor és qui té el paper més fácil, segons paraules texturals, perquè és qui se’n menja els plats (malgrat que de vegades, sobretot els caps de setmana amb molta afluència hi ha servit plats). La Núria és qui mana als fogons mentre la Montse és la cap de sala i la Natàlia difon la informació a les xarxes socials, especialments a Instagram.

3.

Els plats del 1918 volen concentrar el receptari vilanoví, format per receptes de mar i d’horta. A l’hivern, espigalls (floració d’un tipus concret de col que es conrea al Penedès, i que va estar a punt d’extingir-se per desconeguda). Tot l’any, arrossos, calderetes, sopes blanques (fetes amb daurada, molla de pa blanc, all, oli extra verge, pebre blanc i aigua mineral), sípia a la bruta, all cremat, bull de tonyina, pistonat d’en Sèbiu.

El pistonat d'en Sèbiu, un dels plats tradicionals de la cuina vilanovina, que cuina el restaurant 1918 Zoom

El pistonat d’en Sèbiu, un dels plats tradicionals de la cuina vilanovina, que cuina el restaurant 1918

4.

Justament en el capítol dels arrossos cal fer un punt i a part. Per aturar-s’hi amb calma. Les paelles grans, amb capes fines d’arròs cuit al dente (però sense ser cru), amb sípia, gambes i cloïsses és una de les recomanacions de la carta. Cal dir que els arrossos han estat sempre el plat més buscat a la platja de Vilanova i la Geltrú, i d’aquí l’esforç esmerçat per la Núria Albà perquè fumet, gra d’arròs i ingredients hi estiguin tècnicament cuits.

5.

Ara bé, no només d’arrossos viu la platja vilanovina. Com a bon restaurant de cara al mar, sap que els entrants per compartir atreuen comensals. D’aquí les amanides amb brots, pinyons, daus de cansalada i mató; els calamars a la romana (amb calamar fresc), les croquetes o l’estimat xató, que ni hi pot faltar a la carta d’hivern. Són plats senzills, que abracen gustos de públics variats.

Els calamars a la romana, un dels entrants de la carta del 1918 Zoom

Els calamars a la romana, un dels entrants de la carta del 1918

6.

Per continuar, els germans Albà aposten pels productes de proximitat i de temporada. Però amb el discurs no en fan teoria sinó pràctica pura. Els peixos, el màxim que els és possible, són de Vilanova. Els vegetals, també. I fins i tot l’oli d’oliva i el vinagre el compren a productors locals [vegeu l’apartat de les postres].

7.

Per acabar, les postres. El tòtem de la casa, la marquesa de llimona, és un record de l’època en què el 1918 era el Peixerot. La família Alba el prepara amb la seva pròpia recepta, però la picada d’ull als temps antics hi és. D’altres propostes: el pa torrat amb oli i sal i gelat de xocolata negra o el vinagre de gelat de Paula Coll, en homenatge a l’àvia del vilanoví Martí Terés, elaboradors d’olis d’oliva extra verge i del vinagre amb què el 1918 en fa gelat.

 

 

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: