Pau Mota: “La competició és el laboratori per millorar la seguretat viària”

Va néixer a Sabadell fa quaranta anys i, tot i que inicialment va estudiar geografia, després va fer medicina i un postgrau d’internista a la Universitat de Saint Andrews. Sempre ha tingut una gran afició pel motor i una forta vinculació amb el Circuit de Catalunya, on va començar part del seu exercici professional. Des del setembre és el nou responsable i director mèdic de la Federació Internacional d’Automobilisme.

Quina és la seva funció exactament?

És un rol nou. La meva feina és coordinar tots els protocols en cas d’accident per a tots els campionats i per a tots els circuits.

A la Fórmula 1 hem tingut alguns metges molt populars. El professor Sid Watkins, l’home que va atendre Senna a Imola i gran amic del brasiler, ha estat el més famós.

Per a mi era un ídol, i ja des que el veia de petit a la televisió es va convertir en el meu referent. Va fer moltíssimes coses molt importants en benefici de la seguretat dels pilots i de tothom que treballa en una competició.

¿Vostè va dins del cotxe medicalitzat d’una cursa, com ell?

No. La meva és una posició més de gestió. Watkins anava dins del Medical Car, i després va passar a ser el delegat mèdic de la FIA. Aquest organisme contracta metges locals a cada esdeveniment, i treballen sota la supervisió d’un metge de la federació que controla que tot vagi segons els protocols establerts. I justament aquesta és la meva funció: controlar, per primera vegada, que en tots els campionats se segueixin exactament els mateixos processos en cas d’accident.

¿En quins aspectes s’ha proposat incidir més directament?

El meu propòsit és que d’aquí a dos o tres anys, com a molt, tots els equips de rescat de la FIA siguin coneguts per l’eficàcia de la seva actuació en cas d’accident i per la qualitat de l’equipament utilitzat. La idea és anar equipant els circuits de tot el món amb material mèdic d’última generació.

¿L’equip de metges de MotoGP seria la referència? A cada cursa hi ha un traumatòleg, un internista, un reanimador… i tots són catalans!

El doctor Cáceres, que forma part d’aquest equip, va ser un dels meus professors a l’Hospital del Mar. En tinc molt bon record i una gran admiració. En el cas del motociclisme la feina que ha fet Dorna amb aquest equip és impressionant. A la FIA, un altre català, el doctor Pedro Esteban, és el delegat mèdic per a l’especialitat del ral·licròs… Som a tot arreu!

¿Com es pot millorar la seguretat dels cotxes des del punt de vista del pilot? Què cal treballar més per excel·lir en això?

Un dels aspectes més interessants de la meva feina és que em permet formar part de la comissió tècnica de la FIA. Això implica treballar, abans i després d’un accident, conjuntament amb els enginyers per mirar d’entendre què ha passat, què ha fallat. En F1, per exemple, després d’haver treballat molt en la implantació de l’halo, ara estem treballant en el seient, la part més important de l’habitacle del cotxe. En els tests de pretemporada hem analitzat tots els seients de fibra de carboni que hi ha, mirant quina mena d’escumes podem utilitzar perquè els pilots no ballin a dins del cotxe.

I els circuits? Es poden millorar els estàndards de seguretat actuals?

Des de l’accident de Senna tots han millorat molt. I en continuem aprenent cada dia. Més recentment, l’accident de Sainz al GP de Rússia ens va permetre millorar les tanques… Anem aprenent a base de xocs i d’accidents així.

La FIA treballa en l’anomenada Fórmula Zero per reduir la sinistralitat viària a les carreteres. Què pot aportar el mon de la competició a aquest objectiu?

Jean Todt, el president de la FIA, diu molt encertadament que les curses són, sobretot, un laboratori. Jo soc, a part de metge, geògraf, i això fa que aquesta sigui justament la part que m’interessa més de la meva feina. Poder incidir en la mobilitat des de la competició és apassionant. Estem fent un projecte, per exemple, amb les private screens, que mantenen la confidencialitat dels afectats quan hi ha un accident. Ara busquem fer unes pantalles que es despleguin soles quan hi ha un accident a la pista, i pensem que poden tenir una gran utilitat en el dia a dia de la seguretat viària.

Amb el canvi de fonts d’energia, ¿canviarà també la seguretat a les curses? ¿És diferent la seguretat que ha de protegir un F1 d’un cotxe de Fórmula E?

Tenim previst que d’aquí dos o tres anys gairebé tots els campionats seran elèctrics, i per tant hi ha molta feina a fer en aquest camp. El KERS [fre regeneratiu] d’un F1 arriba a 1.000 volts, i l’alta tensió es considera a partir de 700. Per tant, ens hem de posar a punt en això de la mateixa manera que fa cinquanta anys ho van fer amb la benzina. I a mi, que m’interessa sobretot la seguretat dels controls i de tothom que actua en una cursa, això m’amoïna tant que m’ocupa gairebé un terç del meu temps laboral.

¿Cal fer més pedagogia de la seguretat laboral en l’esport de motor?

Als equips només els interessa guanyar. A qualsevol preu. Per tant, això de la seguretat de vegades els va gran… i cal lluitar també contra aquesta mentalitat. Aquesta també és una part divertida de la meva feina!

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: