Paolo Cognetti passeja per Nova York

Rate this post

A Nova York les històries es transformen ràpidament en relats literaris. La ciutat que no dorm mai ha estat escenari i inspiració d’autors de la talla de Dorothy Parker, Philip Roth, Walt Whitman, Jack Kerouac, Scott Fitzgerald, Herman Melville o Truman Capote, entre molts d’altres. Ara és l’escriptor milanès Paolo Cognetti (1978) qui ens obre Nova York de bat a bat amb la seva novel·la Nova York és una finestra sense cortines, publicada aquest setembre en català i en castellà a Navona Editorial. Es parla de Paolo Cognetti com de la nova Elena Ferrante, tant per l’èxit de vendes assolit amb el seu projecte anterior, Les vuit muntanyes―un fenomen literari a tota Europa―, com per l’abast psicològic de les seves creacions. Radiografiar Nova York (literalment) mentre passeja, amb una sensibilitat i un detallisme dignes d’esment, traçar barri per barri la biografia d’un grup d’escriptors de renom dels dos darrers segles d’història, tot i mostrant alhora la vida quotidiana d’uns ciutadans que deambulen per una gran pel·lícula plena de cançons, tavernes, biblioteques, botigues… 

Es parla de Paolo Cognetti com de la nova Elena Ferrante

Per a mi, traduir al català Nova York és una finestra sense cortinesha estat una experiència paral·lela a traduir l’atmosfera que creava Adrià Pujol a Picadura de Barcelona, una passejada nocturna per la capital postolímpica. L’humor de Cognetti, tanmateix, no és tan agut com el de Pujol, collonador oficial del regne i amb més recursos sarcàstic. El milanès opta per recollir totes les històries, totes les trames inventades, tots els personatges i llocs, i unir-los per tal de formar un món. I va pensar que si aquell món tenia una capital, ell hi havia de ser. Es trobava a la capital de la imaginació, i per tant decideix novel·lar un lloc físic però també un espai psíquic i, per recordar-ho, en comptes de fer servir el nom de Nova York n’ha fet servir un altre. La ciutat dels escriptors i de les històries: Gotham. Com la pàtria de Batman, aquest lloc que ha mirat d’explicar també és una ciutat molt similar a Nova York, però no és realmentNova York.Aquest llibre és fruit de diversos viatges a la ciutat imperi. El resultat és un mapa obtingut per acumulació de notes ―ple de forats, llibres que Cognetti no ha llegit, llocs que no ha visitat. D’altra banda, si escriure una guia a la ciutat més narrada del món té un sentit, l’únic sentit possible és que sigui incompleta, particular i seva. Viscuda en primera persona.

 En comptes de fer servir el nom de Nova York n’ha fet servir un altre. La ciutat dels escriptors i de les històries: Gotham

Cognetti renuncia de bon començament a escriure una història de la literatura de Gotham. No és cap estudiós sinó un lector. Els escriptors novaiorquesos que estima són els capaços de capturar el lament de la vorera, la xerrameca de les cuines minúscules, les riallades grolleres i els plors calmosos que s’esmunyien fora de les botigues, el xiuxiueig dels maquinistes del metro, dels captaires que demanen monedes, dels escaquistes de Washington Square que et desafien a jugar a cinc dòlars la partida, o la veu d’aquell poeta vagabund que una vegada va aturar els seus amics i a ell a Harlem. La distancia amb l’escriptura és fonamental per a Cognetti. Potser és justament aquest el secret de Nova York, les persones que la fan respirar. Només es pot narrar bé una cosa llunyana en el temps o en l’espai; cal repensar les coses, tornar enrere pels camins petjats, observar l’aspecte de la teva ciutat des de dalt; allunyar-se de la vida per aconseguir infondre-la en les paraules. 

Anar a la font
Anna Carreras

Powered by WPeMatico

Translate »