Deixar el carrer 16 anys després: la nova vida del Manu

Cinc anys i 30 quilòmetres separen els dos capítols d’aquesta història. El primer va tenir lloc a Barcelona, al passeig de Picasso, el 2018. Era un dia de febrer i feia un fred especialment intens. Al ‘bàsics’ volíem explicar com afectava això la salut de les persones sense llar i buscàvem testimonis en primera persona.

No sempre el relat que esperes (de fragilitat, en aquest cas) és, però, l’únic que t’impressiona. Amb Manu Rodríguez vam trobar una experiència de supervivent autèntic al carrer (15 anys feia que hi era aleshores), però també una història de lleialtat i amor incondicionals pels seus companys canins inseparables: la Sheila, la Sheilita i el Rambo.

“Mai no he dormit en un alberg”
La història del Manu, en el reportatge del 2018

No sense els gossos

Rodamon veterà dels carrers de Barcelona, ens relatava el Manu que li havien ofert moltes vegades anar a un alberg. “Tu estàs boig?”, contestava ell quan li deien que la condició era entrar-hi sense gossos. I tot seguit els responia: “Jo, sense els meus nens? O tots o cap!”. O el que és el mateix: abans el carrer que abandonar l’única companyia que mai no li havia fallat.

El Manu, l’any 2018, quan l’entrevistàvem per a un reportatge del ‘bàsics’

En realitat també entre els humans tenia companys fidels. Les activistes de l’ONG animalista FAADA els visitaven regularment (encara ho fan) en el marc del projecte Millors amics, que, a més d’oferir menjar per als gossos i atenció veterinària, també té com a objectiu que als allotjaments que s’ofereixen a persones sense llar siguin acceptats també els seus animals.

I qui tampoc no va deixar mai sol el Manu és, en definitiva, la responsable que aquest reportatge per al ‘bàsics’ número 1.000 tingui una segona part.

Una amistat providencial

Aquest segon episodi també té lloc un dia de febrer, però d’aquest 2023. Hi falta una de les protagonistes. “Encara em recordo d’ella”, es dol el Manu referint-se a la Sheila, la mare, ja desapareguda, de la Sheilita i el Rambo. L’altre canvi notable és la ubicació, res a veure amb l’asfalt de la ciutat: una casa a tocar del Montnegre, a Argentona, on viuen, per fi, tots tres des de fa quatre anys.

Especial 1.000 ‘bàsics’ | Com ha canviat Barcelona?

“Com hi vau arribar?”. I aquí és on entra en el relat la persona que, des de la discreció, va canviar el guió de la vida del Manu. “Jo li dic la meva madrina”, o també coneguda com a “senyora Anna”, una dona que durant anys, quan era al carrer, li portava menjar, pinso per als animals i joguines… “Un dia em va trucar per dir-me que tenia una amiga amb una masia que buscava algú que se’n cuidés dia i nit”. I així es va convertir en masover i inquilí de quatre parets i un sostre 16 anys després.

Una adaptació difícil

“Estic de meravella però em va costar molt adaptar-m’hi”, reconeix. “Vaig estar dos dies que no m’aixecava del llit de tant que trobava a faltar un llit”. Ningú ho diria veient-lo feinejar pel jardí i l’hort de la masia. “Faig de pintor, de paleta, d’electricista…”. Res que no hagués fet abans de l’etapa de carrer. “Tinc 25 anys cotitzats, a la construcció, a la neteja, però van venir les crisis i mira…”.

Una experiència similar podrien explicar el més d’un miler de persones que continuen dormint al carrer a Barcelona i que el Manu encara visita quan va de tant en tant a la ciutat. “Veig amistats dormint encara sota els porxos del passeig de Picasso”. “I tu, què penses?”. “Que tant de bo fos milionari per donar un lloc a tota la gent que hi ha al carrer”, diu solemne. I remata: “Això canviaria el somriure de moltes persones”. El seu ho ha fet, però sap que és “un entre un miler”.

Font: betevé – Read More

Com ha canviat la vida d’en Mame, després de dedicar-se a la venda a la manta?

Un dels temes recurrents que ha ocupat l’actualitat del ‘bàsics’ al llarg de 1000 programes ha estat la venda ambulant. Se’n parlava molt als inicis. Per això vam voler veure en un reportatge, des de dins, com era el dia a dia d’un manter. En vam acompanyar un, el Mame, a vendre mocadors (pareos) a la platja el setembre de 2018. I vam comprovar també com s’ho feia per esquivar la policia. 

En aquest programa especial tornem a parlar amb ell. Ha treballat com agent de convivència 6 mesos a Sarrià-Sant Gervasi i més recentment en l’àmbit de la neteja a BCNeta. Parlem de com va afectar la pandèmia, el permís de residència i com ha canviat la vida des d’aleshores.

Font: betevé – Read More

Les negociacions amb la Unió Europea centren la trobada entre Espot i el ministre d’Estat de Mònaco

La finalitat d’aquesta visita oficial de Pierre Dartout és refermar la cooperació existent entre Andorra i Mònaco i compartir temes d’interès comú. En la reunió bilateral al despatx del cap de Govern, Espot ha estat acompanyat per la ministra d’Afers Exteriors en funcions, Maria Ubach, i l’ambaixadora d’Andorra a França i Mònaco, Eva Descarrega. La delegació monegasca l’han completat la ministra de Relacions Exteriors i de la Cooperació, Isabelle Berro-Amadeï, i l’alta comissària pels Afers Europeus, Isabelle Costa. Després de la reunió amb Espot, Dartout s’ha trobat també amb la síndica general, Roser Suñé, tant a la Casa de la Vall com al Consell General. Posteriorment, ambdues delegacions han visitat l’església de Santa Coloma i l’Espai Columba. Demà divendres, segon dia de visita oficial, estan previstes dues reunions bilaterals temàtiques centrades especialment en temes financers la primera, i en promoció turística la segona. Posteriorment, el cap de Govern en funcions i el ministre d’Estat oferiran una roda de premsa conjunta.

Altaveu – Read More

La davallada del preu de compra de l’energia relativitza una reducció de consum inferior a l’esperat

Així ho ha explicat el màxim responsable de FEDA durant l’acte de presentació de la col·laboració en un projecte que impulsen alumnes del Lycée Comte de Foix. Amb les dades del febrer encara per tancar, Moles apunta que van en la mateixa dinàmica dels mesos d’hivern anteriors. Hi ha davallada de consum sí, però únicament en determinats sectors, especialment el públic. Altres, com ara les estacions de neu no han pogut revertir la despesa. “Hem de tenir clar que l’activitat econòmica d’aquests mesos ha estat molt més important que la de l’any passat i que tenim 1.000 o 2.000 habitants més i, per tant, gastem més”, ha explicat, tot recordant que “tenim més turistes i més centres comercials”. Per això, considera que en realitat “hi ha estalvi”. El que passa és que “amb la mateixa quantitat d’energia estem tenim més activitat i viuen molts més habitants; sense mesures, el consum hauria estat superior”. Moles, a més, apunta que part de l’impacte sobre els números de la companyia s’ha pogut amortir gràcies al fet que l’energia es paga, ara, als mercats internacionals a un preu inferior al de l’estiu passat. “S’han relaxat perquè la demanda de gas i d’electricitat ha disminuït a tots els països”, ha apuntat. Així, si fa dos anys el megawatt per hora es pagava a una mitjana de 50 euros i a l’estiu es va enfilar fins als 500, ara se situa entre 150 i 200. A més, el director posa en relleu que “ara ens venen dos o tres mesos on tindrem marge, perquè hi ha la fosa de neu i podem arribar a produir el 50% de l’electricitat que consumim al país”. Tot i això, Moles admet que no es pot garantir que, més endavant, no s’hagin de tornar a tocar les tarifes. “No hi ha una resposta màgica. Depèn de molts factors, com ara el preu de compra de l’energia, que pot canviar en positiu i negatiu”, ha indicat. En tot cas, el director de FEDA ha remarcat que “la voluntat és mantenir els preus d’un equilibri: mirar els dos vessants: la nostra viabilitat però també la de les empreses i el país”. Foto de grup dels impulsors del projecte entre FEDA i el Lycée Comte de Foix. PROJECTE EDUCATIU Moles ha fet aquestes explicacions mentre presentava l’acord assolit amb el Lycée Comte de Foix. FEDA aportarà anualment 5.000 euros per permetre tirar endavant projectes impulsats per alumnes, vinculats a la sostenibilitat i l’energia. En aquest cas, els estudiants han dissenyat un panell que aprofita l’energia solar per escalfar estances d’una casa. Ara, aquests elements serà fabricat per una empresa especialitzada a Nantes, a la qual els alumnes faran una estada formativa. Els alumnes han presentat una iniciativa que és “una font sostenible, reutilitzable i durable” i que ara volen portar a diferents concursos, tant d’Andorra, com el d’Iniciatives Ambientals, com de França.

Altaveu – Read More

C’s vol fer de la infermera supremacista una “màrtir”

El líder de C’s a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha girat la truita i ha volgut fer passar la infermera catalanòfoba de l’Hospital de la Vall d’Hebron per una víctima d'”assetjament” per part de “la gossada del nacionalisme”. Segons Carrizosa, el pecat de la “jove” sanitària ha estat “criticar públicament l’exigència del ‘puto’ nivell C1 de català”, deixant de costat, l’evident menyspreu a la llengua catalana que destil·la el seu vídeo a Tik Tok i que rebla amb la frase “se va a sacar el C1 de catalán mi madre”.

Tampoc ha fet menció que la infermera ha enregistrat el vídeo al seu lloc de treball, en horari laboral i amb l’uniforme, les raons que ha exposat una font de la Vall d’Hebron per obrir una investigació contra ella i les dues companyes que també apareixen a la gravació.

Carlos Carrizosa no ha desaprofitat l’ocasió per a exhibir els ‘espantalls’ que la seva formació agita quan exhibeix la seva catalanofòbia: Parla de “pujolisme corrupte” i treu les acusacions contra el PP i el PSC de ser tebis amb els “tabús nacionalistes”, presentant Ciutadans com l’única alternativa, talment com si fos el 2017.

Finalment, en un segon tuit en la mateixa línia, hi cola TV3, Jair Domínguez -a qui anomena “xucòpter ben pagat”- i el “puta Espanya” i diu que es vol fer “passar per llibertat d’expressió”, mentre que a la infermera per queixar-se del “‘puto C1’ se la de fer fora del treball i de Catalunya, assenyalada pels santons del Règim”.

 

Cataluña, 2023:
Unos chupópteros bien pagados dicen en TV3 “Puta Espanya” y todo son risas, complicidades y libertad de expresión.
Una enfermera hace un vídeo por su cuenta quejándose del “puto C1” y hay que echarla del trabajo y de Cataluña, señalada por los santones del Régimen https://t.co/aYAN98k5EC pic.twitter.com/pxakujPTA0

— Carlos Carrizosa (@carrizosacarlos) March 2, 2023

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More