Torra es declara insubmís

L'expresident del Govern Quim Torra ha afirmat que no pensa pagar les tres multes de la JEC que el Tribunal Suprem ha confirmat aquest dijous per incomplir "el deure de neutralitat política" en període electoral. "Era el meu deure fer públic que al seu Estat, com va denunciar l'ONU, es persegueix els dissidents i s'empresona a qui discrepa", ha replicat, en resposta a una piulada del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que informa de la decisió. Torra també els retreu el tractament que li fan en el tuit, on es refereixen a ell com a "Joaquim Torra": "Per vostès, el president Torra, rectifiquin", els adreça.

El TS ha desestimat els recursos de Torra contra tres acords de la Junta Electoral Central (JEC) de 2019 que el multaven per incomplir el "deure de neutralitat política dels poders públics en període electoral". L'alt tribunal ha confirmat dues multes de 3.000 euros i una de 2.500, ja que ha considerat que es tracta d'acords "conformes a dret" i veu les sancions "proporcionals". Les multes són per l'exhibició de llaços grocs i aes símbols "partidistes" en façanes d'edificis públics, per l'emissió d'un missatge institucional per Sant Jordi amb contingut "coincident" al de formacions polítiques que es presentaven a les eleccions i per un correu dirigit a funcionaris.

La sala contenciosa-administrativa sosté que, en el cas de l'exhibició de llaços grocs i estelades, no representen a tots els ciutadans de Catalunya i afavoria algunes formacions polítiques que es presentaven a les eleccions espanyoles.

Pel que fa al missatge de Sant Jordi, el Suprem creu que va fer "manifestacions incompatibles amb el seu deure de neutralitat" en període electoral i que no es pot emmarcar en la llibertat d'expressió. "Els drets fonamentals no estan concebuts com a instrument dels poders públics, sinó com a mitjà de protecció dels ciutadans", diu la sentència.

En relació amb el tercer acord, sobre el correu electrònic dirigit a funcionaris de la Generalitat també per Sant Jordi, el Suprem diu que parlar de "nefast 155" o "d'exili" de l'expresident Carles Puigdemont és una "valoració política d'uns fets".

El Suprem remarca que són fets que no serien sancionables si no fos perquè es van produir durant una campanya electoral, subjecta a un règim jurídic específic.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Iberdrola i el Ministeri de Defensa amplien la seva col·laboració en programes d’investigació i formació

Aquest nou concert comprèn el finançament d’accions formatives, com doctorats i màsters, així com la implantació de noves tecnologies per a desenvolupar l’ensenyament virtual a les Forces Armades.

Anar a la font original – catalunyapress.cat

Un web treu a la llum els 1.322 refugis subterranis de la Guerra Civil a Barcelona

El primer bombardeig que va patir Barcelona durant la Guerra Civil, el 13 de febrer del 1937, va ser el dels projectils llançats pel destructor italià Eugenio di Savoia contra la fàbrica de material bèl·lic Elizalde, que va ocasionar 18 víctimes al barri de Gràcia. A l’any, el primer bombardeig estricte, va provocar sis morts i 39 ferits més després que els avions Savoia S-79 amb base a Mallorca aprofitessin la primera llum del dia per sembrar la por i el terror en la població. I a partir de llavors Barcelona es va convertir en la primera ciutat occidental bombardejada de forma sistemàtica des de l’aire malgrat ser a la rereguarda. Va patir, durant els tres anys de la contesa, un total de 194 bombardejos que van llançar 44 tones de bombes i van acabar amb la vida de 1.816 persones i 2.710 ferits en una ciutat d’un milió de persones. L’últim bombardeig va ser el del 24 de gener del 1939, dos dies abans de l’entrada de les tropes franquistes per la Diagonal al comandament del general Yagüe.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Torra es declara insubmís

L'expresident del Govern Quim Torra ha afirmat que no pensa pagar les tres multes de la JEC que el Tribunal Suprem ha confirmat aquest dijous per incomplir "el deure de neutralitat política" en període electoral. "Era el meu deure fer públic que al seu Estat, com va denunciar l'ONU, es persegueix els dissidents i s'empresona a qui discrepa", ha replicat, en resposta a una piulada del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que informa de la decisió. Torra també els retreu el tractament que li fan en el tuit, on es refereixen a ell com a "Joaquim Torra": "Per vostès, el president Torra, rectifiquin", els adreça.

El TS ha desestimat els recursos de Torra contra tres acords de la Junta Electoral Central (JEC) de 2019 que el multaven per incomplir el "deure de neutralitat política dels poders públics en període electoral". L'alt tribunal ha confirmat dues multes de 3.000 euros i una de 2.500, ja que ha considerat que es tracta d'acords "conformes a dret" i veu les sancions "proporcionals". Les multes són per l'exhibició de llaços grocs i aes símbols "partidistes" en façanes d'edificis públics, per l'emissió d'un missatge institucional per Sant Jordi amb contingut "coincident" al de formacions polítiques que es presentaven a les eleccions i per un correu dirigit a funcionaris.

La sala contenciosa-administrativa sosté que, en el cas de l'exhibició de llaços grocs i estelades, no representen a tots els ciutadans de Catalunya i afavoria algunes formacions polítiques que es presentaven a les eleccions espanyoles.

Pel que fa al missatge de Sant Jordi, el Suprem creu que va fer "manifestacions incompatibles amb el seu deure de neutralitat" en període electoral i que no es pot emmarcar en la llibertat d'expressió. "Els drets fonamentals no estan concebuts com a instrument dels poders públics, sinó com a mitjà de protecció dels ciutadans", diu la sentència.

En relació amb el tercer acord, sobre el correu electrònic dirigit a funcionaris de la Generalitat també per Sant Jordi, el Suprem diu que parlar de "nefast 155" o "d'exili" de l'expresident Carles Puigdemont és una "valoració política d'uns fets".

El Suprem remarca que són fets que no serien sancionables si no fos perquè es van produir durant una campanya electoral, subjecta a un règim jurídic específic.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Torra es declara insubmís

L'expresident del Govern Quim Torra ha afirmat que no pensa pagar les tres multes de la JEC que el Tribunal Suprem ha confirmat aquest dijous per incomplir "el deure de neutralitat política" en període electoral. "Era el meu deure fer públic que al seu Estat, com va denunciar l'ONU, es persegueix els dissidents i s'empresona a qui discrepa", ha replicat, en resposta a una piulada del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que informa de la decisió. Torra també els retreu el tractament que li fan en el tuit, on es refereixen a ell com a "Joaquim Torra": "Per vostès, el president Torra, rectifiquin", els adreça.

El TS ha desestimat els recursos de Torra contra tres acords de la Junta Electoral Central (JEC) de 2019 que el multaven per incomplir el "deure de neutralitat política dels poders públics en període electoral". L'alt tribunal ha confirmat dues multes de 3.000 euros i una de 2.500, ja que ha considerat que es tracta d'acords "conformes a dret" i veu les sancions "proporcionals". Les multes són per l'exhibició de llaços grocs i aes símbols "partidistes" en façanes d'edificis públics, per l'emissió d'un missatge institucional per Sant Jordi amb contingut "coincident" al de formacions polítiques que es presentaven a les eleccions i per un correu dirigit a funcionaris.

La sala contenciosa-administrativa sosté que, en el cas de l'exhibició de llaços grocs i estelades, no representen a tots els ciutadans de Catalunya i afavoria algunes formacions polítiques que es presentaven a les eleccions espanyoles.

Pel que fa al missatge de Sant Jordi, el Suprem creu que va fer "manifestacions incompatibles amb el seu deure de neutralitat" en període electoral i que no es pot emmarcar en la llibertat d'expressió. "Els drets fonamentals no estan concebuts com a instrument dels poders públics, sinó com a mitjà de protecció dels ciutadans", diu la sentència.

En relació amb el tercer acord, sobre el correu electrònic dirigit a funcionaris de la Generalitat també per Sant Jordi, el Suprem diu que parlar de "nefast 155" o "d'exili" de l'expresident Carles Puigdemont és una "valoració política d'uns fets".

El Suprem remarca que són fets que no serien sancionables si no fos perquè es van produir durant una campanya electoral, subjecta a un règim jurídic específic.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

900 euros de multa i 935 d’indemnització pels rètols destrossats per Arran

El Tribunal de Corts ha condemnat un dels responsables de l’organització juvenil Arran, vinculada a la CUP, per l’acció vandàlica que van protagonitzar el juny del 2017, quan van destrossar diversos senyals viaris que indicaven l’entrada a Espanya i França. A l’acusat pels fets, que ja no es va presentar al judici i, per tant, va ser jutjat en rebel·lia, se li ha imposat una multa de 900 euros. A banda, haurà d’indemnitzar el Govern amb 935 euros més.

Els fets es remunten a l’any 2017. Llavors, un grup de joves de l’entitat independentista, van tallar amb una serra radial alguns dels rètols que delimiten l’entrada al territori andorrà. Van resultar afectats un que es trobava a la carretera general 6, prop d’Os de Civís i un altre al cantó francès. Posteriorment, van compartir imatges de l’acció a les diferents xarxes socials. Explicaven que volien reivindicar la unitat de tots els territoris de parla i cultura catalana.

Els fets van ser jutjats al febrer sense que, però, cap acusat es presentés al judici. Des d’Arran es va assegurar llavors que “no reconeixem la legalitat andorrana ni li donem cap classe de legitimitat per denunciar-nos”. Acusaven la justícia de voler “desmobilitzar i ofegar la desobediència política amb multes desorbitades”.

Els joves d'Arran amb els rètols que van arrencar a cops de radial.

Relacionat

Justament, una sanció econòmica ha estat el càstig imposat per l’acció. En concret, a l’únic processat se l’ha considerat responsable d’un delicte menor de danys dolosos. Se li ha imposat una multa de 900 euros. A banda, haurà d’indemnitzar el Govern amb 935 euros més, el cost dels desperfectes.

altaveu.com

España Global obre l’enèsima campanya contra la mala imatge d’Espanya

L’entitat Espanya Global ha obert avui l’enèsima campanya per intentar combatre la mala imatge que té Espanya a l’exterior, agreujada per la fugida del rei Joan Carles i per incidents com el que va protagonitzar a Rússia l’alt representant diplomàtic de la UE, Josep Borrell, quan el ministre d’Exteriors rus, Sergei Lavrov, li va retreure l’existència de presos polítics i exiliats catalans a Espanya. A això s’hi ha afegit que el suplicatori contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí només es va poder aprovar a l’Europarlament amb un 57% dels vots, a molta distància del que és habitual en aquests casos.

La ministra d’Afers Exteriors, Arancha González Laya, ha aprofitat la presentació de la campanya, que es denomina Spain for sure (Espanya, sens dubte) per desfer-se en elogis cap a Espanya i defensar que és una democràcia plena, encara que mig govern espanyol ho qüestioni en aquests moments. “Som un dels països més segurs del món i una de les 23 democràcies plenes. Un referent de compromís internacional i de responsabilitat cap a la pau i la millora de l’estabilitat global, un soci fiable i apreciat per la resta de països“, ha assegurat.

González Laya s’ha mostrat molt satisfeta amb el vídeo que han elaborat. “Reforçarem la reputació d’Espanya com a país modern, avançat i madur que gestiona la seva diversitat com a riquesa: dotat d’una economia sostenible i competitiva, d’un important patrimoni històric, cultural i artístic, i d’una societat equitativa, plural i inclusiva”, ha afegit.

La ministra ha aprofitat per lloar també la implantació del castellà, i ha assegurat que és la segona llengua materna del món. “Som un dels tres països amb més influència cultural. L’espanyol és la segona llengua materna del món i ja el parlen més de 577 milions de persones. Som el tercer país amb més patrimoni cultural”, ha manifestat.

El vídeo de la campanya compta a la presència d’esportistes i representants de la societat, com fa habitualment España Global, amb un missatge optimista. Molts d’ells són testimonis d’estrangers que han decidit establir-se i desenvolupar les seves carreres professionals a Espanya i expliquen en primera persona la seva experiència. Apareixen al vídeo des de la cantant cubana Lucrecia, a l’entrenador de futbol argentí Diego Simeone o el músic libanès Ara Malikian.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Sembla increïble: Hulk perd 5 quilos per partit

Després d’una estranya carrera esportiva pel Japó, el Porto, el Zenit i la lliga xinesa, Givanildo Vieira Luis Fernando de Souza, conegut futbolísticament com a Hulk, va fitxar el mes de gener passat per l’Atlético Mineiro. I al club de Belo Horizonte encara no han recuperat l’alè des de que van descobrir l’estranya anomalia que pateix el davanter, que a cada partit que disputa perd una mitjana de 5 quilos, una xifra exagerada en un jugador d’1,80 metres i 85 quilos.

Hulk s’ha d’hidratar constantment

És tanta l’expectació que ha aixecat aquest fet que finalment Roberto Chiari, fisiòleg de l’Atlético Mineiro, ha concedit una entrevista per calmar l’afició. “És un jugador que sua molt, però això no significa que sigui gens dolent. De fet, l’esportista que sua molt utilitza el mecanisme més eficient per dissipar la calor corporal, que és a través de la suor. Aquesta suor, en evaporar-se, permet a l’esportista perdre la calor corporal de forma més eficient. Per tant, perdre molts quilos deshidratant-se a través de la suor no és el problema. Només requereix que tinguem una atenció redoblada en la hidratació”, ha afirmat Chiari a TV Galo, la televisió oficial del club de Belo Horizonte.

Hulk At.Mineiro

Hulk, celebrant un gol amb l’Atlético Mineiro / At.Mineiro

El fisiòleg, això sí, ha deixat clar que la persona que més pateix és el massatgista, que ha d’estar molt pendent d’anar hidratant el futbolista. “El nostre massatgista està al costat del camp. Ja sap que en cada parada de l’entrenament el primer jugador que ha de rebre aigua o isotònica és Hulk, perquè es deshidratarà molt. Ens hem adonat que ha estat perdent molt pes en cada sessió d’entrenament, però gràcies a Déu no ha arribat a aquests quilos. Potser per l’eficàcia dels nostres massatgistes, que sempre estan allà oferint la hidratació. Però per estar segurs d’això, hem de fomentar la hidratació després de l’entrenament. I l’endemà torna amb el mateix pes que tenia abans de l’entrenament. Es tracta de ser capaç d’assimilar-ho tot de bona manera i acaba per no tenir cap pèrdua”.

Hulk, un jugador amb un físic extrem

L’imponent físic de Hulk sempre ha estat un dels seus aspectes més destacats, fins al punt de valer-li el sobrenom amb el qual se’l coneix a tot el món, en referència al personatge de Marvel Comics. Perquè Hulk sempre ha estat un futbolista molt potent i ràpid, i capaç de disparar la pilota amb gran força.

Un dels moments més recordats de la seva carrera va ser un vídeo en el qual va llançar un rival a 2 metres de distància amb una empenta. Sembla que Hulk, als seus 34 anys, continua sent increïble.

Imatge principal: Hulk, durant la seva presentació com a jugador de l’Atlético Mineiro / At. Mineiro

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat