El Sarrià es manté ferm

El Sarrià és el primer que guanya el Zamora en aquesta segona fase de la lliga, una victòria molt treballada perquè del 14-7 a la primera meitat es va passar a un empat a 21. L’equip de Salva Puig suma el quart triomf en els últims cinc partits, el tercer seguit com a local, amb què evita veure’s involucrat en la zona més compromesa de la classificació.

“Hem fet 25 minuts molt bons, dels millors d’aquest equip, però el 14-7 era irreal: sabíem que tornarien, pel seu joc ràpid i dinàmic. Però hem mantingut la calma”, remarcava Salva Puig, que recordava l’experiència adquirida pel seu equip des de la temporada passada en finals ajustats.

Toro a la porteria i Segarra amb tres gols al contraatac (2-0 i 6-3) van donar la iniciativa al Sarrià, que amb el tercer gol seguit de Serrano va establir la màxima (14-7). L’exclusió de Pere Arnau abans del descans va donar aire als castellans, que van lligar un 0-4 al final de la primera meitat tancada per Lozano in extremis (15-11) després de l’exclusió de Segarra. La inferioritat i dos penals fallats a l’inici de la segona meitat –Pere Arnau i Lozano– van permetre als visitants entrar al partit, primer amb un intercanvi (19-15 Serrano) i després amb un altre 0-4 posterior al 21-17 de Teixidor. Guillem Torres i Ballester assistit per Pere Arnau van acudir al rescat (23-22) i una aturada de Moreno i Arnau Rovira (24-22) van deixar el tercer penal aturat per Lautaro –a Nitu Pórtulas– per a l’estadística.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Ni ruptura ni regeneració: la ‘nova política’ no pot contra el règim del 78

De les places del 15-M, ara fa just 10 anys, en va sortir una proclama: “Que no, que no, que no ens representen”. Fins que un professor universitari i comunicador madrileny es va fer ressò d’aquell crit i va intentar articular políticament aquesta orfandat. Era Pablo Iglesias, que el maig del 2014, després de picar pedra a les tertúlies i al carrer, donava la campanada amb cinc diputats de Podemos al Parlament Europeu. A partir d’aquí, començava el seu auge, sense sostre, amb un discurs de ruptura i d’impugnació del règim, des de l’IBEX fins a la monarquia, passant pels gestos a l’independentisme. “El cel no es pren per consens; el cel es pren per assalt”, advertia el jove líder polític. “Tic, tac”, li deia al president Mariano Rajoy. Venia a sacsejar el tauler envellit i arribar a unes institucions cada cop més allunyades dels ciutadans. Primer els ajuntaments, després els governs autonòmics i finalment La Moncloa. I se’n va sortir. Fins on va poder.

Un altre jove advocat, en aquest cas des de Barcelona, va veure una altra oportunitat. No va escoltar les proclames de Plaça Catalunya i la Puerta del Sol, sinó la súplica d’un conegut banquer català: cal “una espècie de Podemos de dretes”. Qui va escoltar aquell desig era Albert Rivera des del Grup Mixt del Parlament de Catalunya, on tenia tres diputats residuals amb un partit, Ciutadans, nascut contra el nacionalisme català i alguns consensos de la societat catalana. Després de diverses mutacions ideològiques –el seu programa era llavors molt limitat–, va aconseguir vendre’s com un símil als partits liberals europeus. L’objectiu era fer el salt de Catalunya a Espanya i ser la crossa de governs, tant de dretes (Madrid) com d’esquerres (Andalusia), a canvi que s’acceptés el seu programa de “regeneració”. I se’n va sortir. Fins on va poder. 

Fins on van poder perquè el sistema del 78 sembla haver dit prou. Aquests dos camins, que transitaven per vies clarament diferents i havien aconseguit esquerdar el bipartidisme, semblen haver-se estavellat contra els seus límits. Les eleccions madrilenyes han estat un bon termòmetre de la política espanyola. Ni la regeneració des de l’interior del mateix sistema, ni la ruptura de les seves cadenes cotitzen a l’alça. Sí que ho fan, en canvi, el replegament i, segons com es llegeixi, el retrocés i la regressió. No només ha guanyat la dreta més aznarista, sinó que, a més a més, la batuta la tenen els hereus de Blas Piñar. Encara que es disfressin d’una dreta alternativa moderna, com fan tots els seus homòlegs europeus.

En el cas de Ciutadans, segueix el mateix camí que el seu predecessor, l’UPyD de Rosa Díez i Toni Cantó: l’absorció. Van deixar de ser un partit “liberal” per a ser un partit de dretes a la plaça de Colón de Madrid. I la dreta tradicional, amb l’ajuda de l’engranatge mediàtic conservador, se’ls ha acabat cruspint. Ni tan sols el canvi estratègic i de lideratge, propugnat per Inés Arrimadas, no ha pogut evitar l’OPA del bipartidisme. L’avís va ser a Catalunya: de primera força amb 36 diputats a penúltima amb 6. La confirmació ha arribat a Madrid: de governar amb 26 escons a desaparèixer de l’Assemblea de Madrid. Si des de Múrcia ja han fugit desenes de quadres de la formació, això ara podria anar a més. És un partit amenaçat, en perill d’extinció.

El resultat ha estat una mica millor, en termes electorals, per a Podemos. Però Pablo Iglesias ha baixat del cel a l’infern en qüestió d’un parell de mesos. Després de desaparèixer del Parlament gallec, i veure’s amenaçat de desaparició a Madrid per les enquestes, va decidir baixar al fang i donar un cop damunt la taula com si fos una sèrie de Netflix. No va aconseguir vendre l’escàs capital polític com a soci de La Moncloa, obstaculitzat pel PSOE. Ni tan sols va aconseguir canviar el paradigma de la campanya, amb la visibilització de l’amenaça del feixisme més desacomplexat. Els madrilenys van acudir massivament a les urnes, sí, i li van donar una majoria aclaparadora a les dretes més ultres. Tant que ell mateix, conscient de tot això, ha decidit cedir el pas i deixar la política, després d’haver construït un hiperlideratge al voltant de la seva figura. El temps dirà si són a temps d’evitar seguir el mateix camí que Ciutadans.

De moment, tant Albert Rivera com Pablo Iglesias avui ja són expolítics.

I el govern de coalició?

Caldrà veure com afecta tot plegat al govern espanyol de coalició. A priori, sembla allunyar-se l’escenari d’un avançament electoral a l’Estat, que seria d’una imprevisibilitat màxima. Però l’executiu progressista ja s’ha demostrat bastant inoperatiu en la seva tasca. Les ambicions d’uns s’han estavellades contra els límits dels altres en aquest primer any. Les turbulències no s’han aturat, amb un entorn mediatic completament hostil. I ara ha marxat Pablo Iglesias, però l’establishment conservador encara no es dona per satisfet. N’hi ha prou fent una ullada a les grans capçaleres de la dreta mediàtica dels últims dies. Ara tenen nous objectius a abatre: Yolanda Díaz, Irene Montero i Ione Belarra.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

El Sarrià es manté ferm

El Sarrià és el primer que guanya el Zamora en aquesta segona fase de la lliga, una victòria molt treballada perquè del 14-7 a la primera meitat es va passar a un empat a 21. L’equip de Salva Puig suma el quart triomf en els últims cinc partits, el tercer seguit com a local, amb què evita veure’s involucrat en la zona més compromesa de la classificació.

“Hem fet 25 minuts molt bons, dels millors d’aquest equip, però el 14-7 era irreal: sabíem que tornarien, pel seu joc ràpid i dinàmic. Però hem mantingut la calma”, remarcava Salva Puig, que recordava l’experiència adquirida pel seu equip des de la temporada passada en finals ajustats.

Toro a la porteria i Segarra amb tres gols al contraatac (2-0 i 6-3) van donar la iniciativa al Sarrià, que amb el tercer gol seguit de Serrano va establir la màxima (14-7). L’exclusió de Pere Arnau abans del descans va donar aire als castellans, que van lligar un 0-4 al final de la primera meitat tancada per Lozano in extremis (15-11) després de l’exclusió de Segarra. La inferioritat i dos penals fallats a l’inici de la segona meitat –Pere Arnau i Lozano– van permetre als visitants entrar al partit, primer amb un intercanvi (19-15 Serrano) i després amb un altre 0-4 posterior al 21-17 de Teixidor. Guillem Torres i Ballester assistit per Pere Arnau van acudir al rescat (23-22) i una aturada de Moreno i Arnau Rovira (24-22) van deixar el tercer penal aturat per Lautaro –a Nitu Pórtulas– per a l’estadística.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

El Sarrià es manté ferm

El Sarrià és el primer que guanya el Zamora en aquesta segona fase de la lliga, una victòria molt treballada perquè del 14-7 a la primera meitat es va passar a un empat a 21. L’equip de Salva Puig suma el quart triomf en els últims cinc partits, el tercer seguit com a local, amb què evita veure’s involucrat en la zona més compromesa de la classificació.

“Hem fet 25 minuts molt bons, dels millors d’aquest equip, però el 14-7 era irreal: sabíem que tornarien, pel seu joc ràpid i dinàmic. Però hem mantingut la calma”, remarcava Salva Puig, que recordava l’experiència adquirida pel seu equip des de la temporada passada en finals ajustats.

Toro a la porteria i Segarra amb tres gols al contraatac (2-0 i 6-3) van donar la iniciativa al Sarrià, que amb el tercer gol seguit de Serrano va establir la màxima (14-7). L’exclusió de Pere Arnau abans del descans va donar aire als castellans, que van lligar un 0-4 al final de la primera meitat tancada per Lozano in extremis (15-11) després de l’exclusió de Segarra. La inferioritat i dos penals fallats a l’inici de la segona meitat –Pere Arnau i Lozano– van permetre als visitants entrar al partit, primer amb un intercanvi (19-15 Serrano) i després amb un altre 0-4 posterior al 21-17 de Teixidor. Guillem Torres i Ballester assistit per Pere Arnau van acudir al rescat (23-22) i una aturada de Moreno i Arnau Rovira (24-22) van deixar el tercer penal aturat per Lautaro –a Nitu Pórtulas– per a l’estadística.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

El Sarrià es manté ferm

El Sarrià és el primer que guanya el Zamora en aquesta segona fase de la lliga, una victòria molt treballada perquè del 14-7 a la primera meitat es va passar a un empat a 21. L’equip de Salva Puig suma el quart triomf en els últims cinc partits, el tercer seguit com a local, amb què evita veure’s involucrat en la zona més compromesa de la classificació.

“Hem fet 25 minuts molt bons, dels millors d’aquest equip, però el 14-7 era irreal: sabíem que tornarien, pel seu joc ràpid i dinàmic. Però hem mantingut la calma”, remarcava Salva Puig, que recordava l’experiència adquirida pel seu equip des de la temporada passada en finals ajustats.

Toro a la porteria i Segarra amb tres gols al contraatac (2-0 i 6-3) van donar la iniciativa al Sarrià, que amb el tercer gol seguit de Serrano va establir la màxima (14-7). L’exclusió de Pere Arnau abans del descans va donar aire als castellans, que van lligar un 0-4 al final de la primera meitat tancada per Lozano in extremis (15-11) després de l’exclusió de Segarra. La inferioritat i dos penals fallats a l’inici de la segona meitat –Pere Arnau i Lozano– van permetre als visitants entrar al partit, primer amb un intercanvi (19-15 Serrano) i després amb un altre 0-4 posterior al 21-17 de Teixidor. Guillem Torres i Ballester assistit per Pere Arnau van acudir al rescat (23-22) i una aturada de Moreno i Arnau Rovira (24-22) van deixar el tercer penal aturat per Lautaro –a Nitu Pórtulas– per a l’estadística.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Quatre dècades de fotografies de rock a Catalunya en una exposició al Palau Robert

La mostra, organitzada per la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i comissionada pel Grup Enderrock, inclou 300 imatges del fotògraf musical recopilades per a la revista Enderrock 300, i es podrà visitar a la sala Cotxeres –convertida en un homenatge a les sales de concerts– i al jardí de l’espai, amb disseny de Manuel Cuyàs.

A través de l’objectiu de Xavier Mercadé (Barcelona, 1967) es repassen quatre dècades de la història de la música en directe a Catalunya, des del 1984 al 2020, seleccionades del seu arxiu d’entre més d’un milió d’imatges relatives a 14.000 concerts. S’hi podran contemplar des de fotografies dels grups i artistes més desconeguts fins a instantànies de grups nacionals, com Els Pets, Love of Lesbian, Sidonie, Sopa de Cabra o Rosalia, i internacionals, com Madonna, The Rolling Stones, Tom Waits, The Who, Pearl Jam o Roger Waters.

A l’exposició hi ha fotografies de concerts celebrats sobretot a Barcelona, però també arreu de Catalunya, que reflecteixen l’evolució de la història de la música i els diferents gèneres.

L’exposició, tal i com explica el Grup Enderrock, és també un reconeixement a la tasca de Xavier Mercadé, cap de fotografia de la revista i “un dels professionals de fotografia -especialitzat en música en directe- més reconeguts del país”. Al llarg dels anys ha exposat un bon seguit de mostres gràfiques de les quals en destaquen “Bevent passat”, “Pròxims visual” o “Bom To Muúú”. Igualment, ha publicat cinc volums dedicats a la fotografia.

Des de fa pràcticament un any se’n pot visitar una mostra paral·lela en format virtual (www.rockviu.cat ) que publica cada dia una imatge de l’arxiu acompanyada dels textos del mateix Mercadé. Aquesta versió virtual posarà el seu punt final el mateix dia de la cloenda de l’exposició de Palau Robert.

gencat.cat – Sala de premsa

Cop dur per al Badalona (1-1)

Badalona 1 Hércules 1

BADALONA:Álex Sánchez, Ismael Moyano, Robert Simón, Galindo, Chema Moreno (Roger Colomina, 59’), Moussa (Merchán, 76’), Llerena, Bikoro, Cristian Márquez i Néstor Albiach.HÉRCULES:Ismael Falcón, Raúl Ruiz (Javi Pérez, 45’), Moisés García, Diego Benito, Sergio Moyita (Jesús Alfaro, 76’), Pastorini (Manu Garrido, 76’), Armando, Álex Martínez, Benja, (Sergio Buenacasa, 74’) Romain Correia i Abde.GOLS:1-0 (59’) Albiach. 1-1 (92’) Manu Garrido.ÀRBITRE:Collado López.T.G.:al local Valentín Merchán; als visitants Moisés i Abde.PÚBLIC:uns 500 espectadors al Municipal de Badalona.COMENTARI:El Badalona va patir un dur revés en l’empat contra l’Hèrcules després de passar-se guanyant bona part del segon temps i encaixant un gol a última hora que el descarrila de les posicions capdavanteres de la taula classificatòria.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Opositors a Vacamorta reclamen un seguiment

Els opositors a l’abocador de Vacamorta exigeixen que es buidi completament “tal com ordena” l’última sentència del TSJC, i no només els residus que s’hi han anat deixant des de l’any 2003, com preveu fer la Generalitat. La Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC) i els ecologistes CEPA-EdC assenyalen en un comunicat que el 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar que s’havia de restaurar tal com estava abans de la concessió de les dues llicències, per tant “s’ha de buidar tot l’abocador”. Les entitats reclamen que es creï una comissió de seguiment en què estiguin representades, i consideren “una burla” els 191 anys que calcula el govern que caldran per fer efectiva la retirada de residus. Carreguen també contra el responsable del buidatge de l’abocador de Vacamorta, el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, i han demanat al jutjat que hi hagi una execució de sentència i se l’investigui per un delicte de desobediència.

Anar a la font – El Punt Avui

Cop dur per al Badalona (1-1)

Badalona 1 Hércules 1

BADALONA:Álex Sánchez, Ismael Moyano, Robert Simón, Galindo, Chema Moreno (Roger Colomina, 59’), Moussa (Merchán, 76’), Llerena, Bikoro, Cristian Márquez i Néstor Albiach.HÉRCULES:Ismael Falcón, Raúl Ruiz (Javi Pérez, 45’), Moisés García, Diego Benito, Sergio Moyita (Jesús Alfaro, 76’), Pastorini (Manu Garrido, 76’), Armando, Álex Martínez, Benja, (Sergio Buenacasa, 74’) Romain Correia i Abde.GOLS:1-0 (59’) Albiach. 1-1 (92’) Manu Garrido.ÀRBITRE:Collado López.T.G.:al local Valentín Merchán; als visitants Moisés i Abde.PÚBLIC:uns 500 espectadors al Municipal de Badalona.COMENTARI:El Badalona va patir un dur revés en l’empat contra l’Hèrcules després de passar-se guanyant bona part del segon temps i encaixant un gol a última hora que el descarrila de les posicions capdavanteres de la taula classificatòria.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Cop dur per al Badalona (1-1)

Badalona 1 Hércules 1

BADALONA:Álex Sánchez, Ismael Moyano, Robert Simón, Galindo, Chema Moreno (Roger Colomina, 59’), Moussa (Merchán, 76’), Llerena, Bikoro, Cristian Márquez i Néstor Albiach.HÉRCULES:Ismael Falcón, Raúl Ruiz (Javi Pérez, 45’), Moisés García, Diego Benito, Sergio Moyita (Jesús Alfaro, 76’), Pastorini (Manu Garrido, 76’), Armando, Álex Martínez, Benja, (Sergio Buenacasa, 74’) Romain Correia i Abde.GOLS:1-0 (59’) Albiach. 1-1 (92’) Manu Garrido.ÀRBITRE:Collado López.T.G.:al local Valentín Merchán; als visitants Moisés i Abde.PÚBLIC:uns 500 espectadors al Municipal de Badalona.COMENTARI:El Badalona va patir un dur revés en l’empat contra l’Hèrcules després de passar-se guanyant bona part del segon temps i encaixant un gol a última hora que el descarrila de les posicions capdavanteres de la taula classificatòria.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports