CATzona

Els qui visiten la Feria del Libro de Madrid, que se celebra fins diumenge vinent, 26 de setembre, a la capital espanyola, poden optar entre milers de títols de prosa, poesia, teatre, assaig…, però si el que busquen són llibres d’història n’hi ha almenys deu d’imprescindibles.

‘Historia de la tolerancia en España’ (Càtedra), de Ricardo García Cárcel i Eliseo Serrano. La novetat d’aquest volum col·lectiu és l’estudi dels discursos i pràctiques tolerants, que amb massa freqüència han estat infravalorats o oblidats davant de l’hegemonia del discurs de la intolerància, lligat gairebé sempre al de la Inquisició.

En aquest llibre, a més de combatre el tòpic d’aquesta intolerància com a signe d’identitat espanyol, es demostra que el terme tolerància va ser polisèmic i àmpliament compartit en el passat: llibertat de consciència, indulgència, escepticisme relativista, dubte, dissimulació, etc.

‘Piratas. Una historia desde los vikingos hasta hoy’’ (Crítica), de Peter Lehr, expert en terrorisme marítim. Desmitifica en aquest llibre la història de la pirateria, mentre planteja la seva història global, tant en el temps com en els espais.

Des dels vikings i els pirates Wako medievals fins als assaltants somalis de l’actualitat, en aquest llibre s’analitza també el perquè alguns individus es converteixen en pirates, la seva violència al mar i les tàctiques de terror utilitzades per saquejar vaixells i regions costaneres, en ocasions amb el suport dels Estats.

‘Una historia del Banco de España’ (Los Libros de la Catarata), de Carlos Martínez Shaw. Aquest volum recorre la història del Banc d’Espanya des dels seus antecedents i fundació fins als seus temps més recents, des de la Guerra Civil a la seva etapa actual, quan es converteix en banc de bancs i aconsegueix la seva integració europea, traspassant les seves fronteres nacionals.

Un relat històric que s’acompanya a més de les biografies de rellevants personalitats relacionades amb la institució: Francisco Cabarrús, Ramón Santillán, l’arquitecte Eduardo Adaro, Demetrio Carceller Segura, Joaquín Benjumea i Luis Ángel Rojo.

‘Las edades de la globalización’  (Deusto), de Jeffrey D. Sachs. L’autor planteja un amè i suggeridor recorregut per la història del món, molt útil per explicar com podem afrontar els desafiaments del segle XXI. És una síntesi de 70.000 anys d’història, sobre com van interaccionar els humans, la tecnologia i la naturalesa fins a formar-se la globalització, en les seves diferents etapes.

‘El terrorismo en España’ (Cátedra), de Gaizka Fernández Soldevilla. La història del terrorisme a Espanya des d’ETA fins al Daesh, és l’objectiu d’aquest llibre sobre la pràctiques destructives de nacionalistes radicals, d’extrema esquerra, ultradretans, parapolicials, internacionals o gihadistes, sempre amb idèntic principi: la fi justifica els mitjans sagnants. L’originalitat d’aquesta obra és l’atenció que es presta a les més de 5.000 víctimes d’atemptats produïts des de 1960 fins a l’actualitat, rescatant algunes de les seves biografies.

‘Faces, una historia del rostro’  (Akal), d’Hans Belting. Aquest estudi del prestigiós historiador alemany és la primera història sobre el tema, amb un enfocament en el qual interaccionen la Història de l’art, l’Antropologia, la Psicologia o la Neurociència, entre altres disciplines.

‘Faces’ parteix de les primeres màscares de la Prehistòria i acaba amb els rostres que produeixen els mitjans digitals, sense oblidar les màscares teatrals, els retrats a la pintura, l’escultura, la fotografia, el cinema i l’art actual. Belting mostra com han estat els múltiples intents que s’han fet per apoderar-se d’aquest rostre viu, i per què mai no assoleixen el seu objectiu.

‘Catalanes en la Historia de España’  (Ariel), de Ricardo García Cárcel i María Ángeles Pérez Samper. A través de les biografies de catorze catalans en l’època moderna i contemporània (d’Estefanía de Requesens als catalans de la Transició política espanyola, passant per Capmany, Prim, Pi i Margall, Balmes, Cambó, Pla o Carceller Segura, entre d’altres) s’explora la dialèctica Catalunya-Espanya en tots els seus moments històrics de col·laboració i conflicte. Un volum en el qual es demostra la conjunció Catalunya-Espanya en els últims 500 anys, des d’una òptica integradora i inclusiva.

‘El Universal Convite’ (Càtedra), de Juan Clemente Rodríguez Estévez. A la Sagristia Major de la catedral de Sevilla es conserva una obra tan extraordinària com pràcticament desconeguda. En el seu arc d’ingrés, executat entre 1533 i 1535, es van esculpir en pedra seixanta-vuit plats amb aliments, el resultat va ser una radiografia precisa de la realitat gastronòmica del moment i del ric univers simbòlic que es respirava en aquella gran urbs del Renaixement, port i porta d’Índies. El llibre planteja un apassionant recorregut visual a través de l’art i la ciència, l’alimentació i la cuina, la cultura i l’espiritualitat de tota una època. Imprescindible.

‘Infografías de la antigua Roma’ (Crítica), de John Scheid, Mila Melocco i Nicolas Guillerat. En aquest breu volum es recrea mitjançant infografies la civilització romana a partir de temes i processos transversals: la formació d’un imperi, la ciutadania, el govern i l’administració, la religió, l’economia i la guerra. És un magnífic i rigorós recorregut visual per la història de Roma amb una excepcional proposta gràfica.

‘La Primera República Española‘ (Comares), d’Alejandro Nieto. La Primera República (1873-1874) espanyola ha cridat relativament poc l’atenció dels historiadors actuals. Va ser un breu però intens període amb quatre presidents, una dotzena de governs en dotze mesos, rebel·lions cantonals, i que va ser liquidada amb l’entrada del ‘cavall de Pavia’ en el Congrés que, com recorda Nieto, és la metàfora de tots els cops d’Estat haguts i per haver-hi.

Font: ElNacional.cat – Read More

El Barça està construint el seu nou futur amb fitxatges, noves promeses i la confiança amb la Masia. Alguns dels joves comencen a brillar amb el primer equip, però el club blaugrana ja està planificant l’arribada de nous talents internacionals.

El Barça fitxa Emre Demir

El passat dijous 23 de setembre el Barça va anunciar un nou fitxatge. Es tracta d’Emre Demir, jugador turc de només 17 anys que juga com a migcampista ofensiu al Kayserispor de Turquia. És esquerrà i molt hàbil amb la pilota als peus.

El club blaugrana va confirmar que el cost de l’operació és de 2 milions d’euros més variables i que firma contracte fins al 30 de juny del 2027. A més, amb una clàusula de rescissió de 400 milions. Una operació de futur i que el Barça ha volgut blindar.

Emre Demir jugant amb el Kayserispor / EuropaPress

Tot i això, el futbolista turc encara jugarà aquesta temporada al Kayserispor, i la temporada vinent s’incorporarà a la disciplina del Barça B. Un pla perquè segueixi jugant minuts a Turquia i pugui arribar a Barcelona amb una progressió més gran. És un fitxatge de futur i no de present.

500.000 euros extres per portar Emre Demir al gener

Demir va fitxar pel Kayserispor a l’estiu del 2019, va debutar a la màxima categoria del futbol turc amb només 15 anys i també va ser el jugador més jove en marcar a la Superlliga turca. Un prodigi en potència.

Però l’últim fitxatge del Barça es podria avançar si Joan Laporta ho creu convenient. Tal com va afirmar la presidenta del Kayserispor, Berna Gözbaşı, si el Barça vol Demir pel gener, el club blaugrana haurà d’abonar mig milió d’euros.

Anunci del fitxatge d’Emre Demir pel Barça / FC Barcelona

A més, també va detallar que tenen un 20% de la futura venda i que el preu del fitxatge varia si es fa al gener o el proper estiu: “Podria anar al Barça al gener. L’altra opció és l’estiu. Depèn de la direcció del Barca. Si va a Barcelona el gener guanyarem 2,5 milions d’euros. Si va a l’estiu, el preu és de 2 milions i 700 mil d’euros”.

Així doncs, Emre Demir serà futbolista del Barça en els propers mesos. I podria ser que acabi arribant el proper mes de gener si Laporta el necessita. El que sí és segur és que, si no arriba en el proper mercat de fitxatges d’hivern, Demir serà jugador blaugrana a partir de la temporada vinent.

El Barça es comença a rearmar i ja omple el club de joves promeses. I, en aquest cas, s’ha avançat a grans clubs de la Premier League i de la Serie A que també anaven darrere de la jove estrella turca.

 

Imatge principal: Joan Laporta parlant durant una presentació / EFE

Font: ElNacional.cat – Read More

Grupo Alvic, companyia global del sector de la fabricació de panells i components per a la indústria del moble i la decoració, ha sortit reforçada després de l’inici de la pandèmia i demostra la solidesa del seu negoci amb una contínua creació d’ocupació tant a nivell nacional com internacional.

El grup, que es troba en ple creixement nacional i internacional, compta en l’actualitat amb més de 840 treballadors directes a Espanya, un 26.91% més respecte a la seva plantilla el 2018, gràcies, entre altres, a l’obertura d’una nova fàbrica a Solsona, deu Alvic Center distribuïts a nivell nacional i d’un nou Showroom a Madrid.

A més, a nivell internacional s’ha posat en marxa una fàbrica d’Alvic USA a Auburndale (Florida), un nou Alvic Center a França i el desenvolupament de Lioher USA (quatre centres de treball entre fàbrica i showrooms). Tot això ha suposat un creixement de la plantilla en l’àmbit internacional del 61,53% respecte a 2018. En plena expansió internacional, el 2021 és un any estratègic per a la companyia, que ha anunciat tres noves obertures a nivell europeu, a Bordeus, Montpeller i Baiona.

“Estem orgullosos de poder continuar creant ús malgrat la difícil situació derivada de la pandèmia”, indica Francisco Romero, Director de Recursos Humans de Grupo Alvic.

“Per a nosaltres, la creació d’ocupació és, juntament amb la innovació i la sostenibilitat, una de les nostres prioritats, i preveiem continuar així gràcies als nostres diversos projectes a Espanya i a la internacionalització cap a altres mercats”, va afegir.

Malgrat l’aturada produïda per la pandèmia, la companyia ha tancat el primer semestre de 2021 amb un increment de les vendes del 62% a nivell mundial i del 21,8% respecte al mateix període de 2019, gràcies a la reactivació de les edificacions i l’interès en les reformes després del confinament, i s’espera que la tendència continuï favorablement.

Font: ElNacional.cat – Read More