El govern descarta decretar l’emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat la setmana vinent

(ACN)  El govern català ha descartat decretar l’entrada en emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat la setmana que ve, segons han confirmat fonts de l’executiu català a l’ACN. L’executiu ha decidit posposar la decisió perquè les reserves d’aigua dels embassaments del Ter-Llobregat encara es troben al 16,5 %, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

A principis de setmana, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va afirmar que els municipis que formen la unitat, entre els quals Barcelona i la seva àrea metropolitana i Girona, entrarien en emergència “probablement” la propera setmana. Tanmateix, tal com ja ha reiterat el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, en diverses ocasions l’emergència es decretarà quan les reserves caiguin per sota del 16 %.

Font: betevé – Read More

1 de cada 4 persones que està de lloguer destina més de la meitat dels ingressos a pagar el pis

L’enquesta s’ha fet sobre una mostra de 750 persones, a qui es va consultar entre el 6 i el 21 de novembre de l’any passat. Una de les preguntes -habitual en tots els sondeigs- és la que demana a l’entrevistat que citi els tres principals aspectes que caldria millorar a Andorra. I, com ha estat habitual els darrers anys, l’habitatge se situa al capdavant, i amb molta distància. El 80% dels participants en l’Observatori consideren que cal millorar el preu per accedir a un pis, dada que se situa gairebé 13 punts per sobre de la de l’anterior treball, fet durant el primer semestre. La dada representa tot un rècord històric des que es fa bianualment aquest sondeig a la ciutadania. Quatre de cada deu ciutadans viu en règim de lloguer i, segons el sondeig, la renda mitjana que paguen se situa en 879 euros mensuals, dada que, però, és més elevada en el cas que el contracta s’hagi formalitzat en el darrer any En segon lloc, es troben els salaris (22,2% dels enquestats) i, en tercer, el nivell de vida car (17,8%). Els entrevistats també citen, en menor mesura, el trànsit (13,6%), les infraestructures i els allotjaments (11,3%) i les pensions (8,5%), entre altres. Davant la pregunta dels problemes que afecten personalment als entrevistats, el preu de l’habitatge també surt al capdamunt. Quatre de cada deu afirmen que l’elevat cost per accedir a un pis on viure els impacta de forma directa. Altres aspectes citats, en canvi, ja queden més lluny, com ara el nivell de vida car (7,2%) o els salaris (6,5%). D’entre aquestes persones, un total de 247 dels 750 enquestats, la meitat parlen directament de “lloguers molt cars”, fet que comporta que la major part dels ingressos els hagin de destinar a pagar aquesta quota mensual. Un 12,2% també apunten que o bé no es pot independitzar o no ho poden fer els seus fills mentre que el 9,1% té dificultats per trobar un pis. Als enquestats també se’ls ha demanat en quin règim viuen. Quatre de cada deu ho fan de lloguer, mentre que el 24,3% en un pis de propietat ja pagat i un 12,6% encara paga hipoteca. De les respostes, s’extreu que, en el primer cas, la renda mitjana és de 879,062 euros mensuals. En el segon, 1.245,589. La dada del lloguer, però, varia en funció del temps que fa que es va signar el contracte. Si s’ha fet el darrer any, puja fins a 1.110 euros. En canvi, si fa més de deu anys, la mitjana és de 745,79. I això es tradueix en el fet que una gran majoria de persones destinen més de 30% dels seus ingressos -el límit que seria lògic- a pagar la quota mensual. De fet, només un 21% dels enquestats en règim de lloguer indiquen que estan per sota. En canvi, quatre de cada deu abonen entre el 30% i el 49% i, fins i tot, un 25% han d’emprar més de la meitat dels ingressos només a aquesta finalitat.

Altaveu – Read More

Cairat promet posar “tots els recursos i esforços” per recuperar el Centre Cultural

En una entrevista a l’Altaveu i després d’una visita d’obres, el cònsol major lauredià avançava que la reobertura del Centre Cultural i de Congressos Lauredià no podria ser a l’estiu tal com s’havia anunciat, sinó que caldria esperar fins a la tardor. Avui, a través de les xarxes socials de la corporació, Cairat i la seva número dos, Sofia Cortesao, mostren en un vídeo en quin punt es troben els treballs. Ara, els treballs se centren en la reconstrucció de la planta baixa, que ha d’acollir la recepció, la biblioteca i el bar. Es tracta de la zona “més afectada” per les flames perquè és justament on es va originar el foc, recorda la cònsol menor. Un cop estigui enllestit el vestíbul, els treballs passaran als auditoris i seminaris. En aquest cas, però, “les especificitats tècniques augmenten la complexitat del projecte”. No obstant això, Cairat garanteix que “posarem tots els recursos i esforços necessaris per recuperar aquest símbol d’excel·lència cultural de la nostra parròquia”.

Altaveu – Read More

L’acord d’associació amb la Unió Europea genera divisió d’opinions

L’enquesta elaborada per l’AR+I deixa palès que no hi ha una posició clara de la ciutadania sobre l’acord d’associació amb la UE. Després d’haver tancat l’acord polític, cal acabar el redactat i començarà la campanya per part del Govern i dels partits que formen part del pacte d’estat per intentar convèncer a la ciutadania perquè guanyi el ‘sí’ en el referèndum que s’hauria de celebrar a finals d’aquest 2024. El treball de camp es va fer entre el 6 i el 21 de novembre i tres de cada deu enquestats (29,7%) assegura que ja li està bé l’estatus actual que té Andorra, mentre que el 29,6% està a favor d’un acord com el que s’està negociant. Prop d’un 11% li agradaria que el Principat fos membre de ple dret de la Unió Europea, mentre que el 7,8% dels enquestats volen tenir menys relació que la que es té actualment. Si ho comparem amb el 2022, es pot veure com cau el suport als que hi estan a favor. Enquesta sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea. La majoria dels ciutadans (70,3%) ha sentit a parlar de les negociacions que s’han fet amb Brussel·les, mentre que el 28,5% no n’està assabentat dels treballs que l’equip negociador encapçalat pel secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba. D’altra banda, també es demana per la participació ciutadana com un mecanisme a través del qual la població pot intervenir en la presa de decisions i polítiques públiques. El 80% de les persones pensen que les opinions de la població han d’incidir-hi, mentre que el 14% diu que poc o gens. Prop de set de cada deu dels enquestats estan d’acord o molt d’acord que la ciutadania mostra interès a participar en aquestes qüestions que els afecten, mentre que un 67% asseguren que les aportacions que fan no són tingudes en compte per les administracions. Finalment, l’acció més coneguda en aquest àmbit duta a terme per Govern, segons l’Observatori són els pressupostos participatius, tot i que es veu que encara hi ha força desconeixement de les iniciatives que es porten a terme.

Altaveu – Read More