ERC acusa Borràs d’”arrossegar la imatge del Parlament”

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, en declaracions a Ser Catalunya, ha dit que “Laura Borràs hauria de valorar fer un pas al costat”. “Les suposades acusacions que té a sobre és probable que tingui que afrontar un judici”, ha assenyalat.

Vilalta ha recordat que “Borràs no és només la diputada ni la dirigent d’un partit polític, és també la presidenta del Parlament. I això fa que ella tingui a sobre una gran responsabilitat”.

“No pot arrossegar i malmetre la imatge del Parlament”, ha considerat, a més de reivindicar que Borràs “ha de ser la primera servidora pública en garantir l’honorabilitat del Parlament, preservar la institució, garantir l’exemplaritat de la cambra catalana”.

D’altra banda, ha dit que ERC “reconeix el canvi discursiu i de relacions amb Catalunya del president Pedro Sánchez” i que “segurament ens sumarem” a moltes de les mesures que proposa el líder socialista.

????”@LauraBorras hauria de valorar fer un pas al costat”

La portaveu d’@Esquerra_ERC, @martavilaltat, creu que Borràs no pot arrossegar i malmetre la imatge del @parlamentcat

??Escolta-la en directe: https://t.co/LD5NkfjZ88 pic.twitter.com/Kajme3XmW1

— Aquí Catalunya (@AquiCatalunya) July 14, 2022

 

Font: e-noticies: Última hora – Read More

L’advocat de la UE diu que Bèlgica no pot denegar l’entrega de Puigdemont

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Jean Richard de la Tour, ha assenyalat que Bèlgica no pot denegar l’execució d’una ordre de detenció per possible vulneració de drets fonamentals sense demostrar l’existència de “deficiències sistèmiques o generalitzades” en el sistema judicial espanyol.

Així ha respost les preguntes prejudicials presentades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre l’abast de les euroordres contra els líders independentistes i sobre la capacitat dels estats membres de la Unió Europea per rebutjar-les. Per tant, li dona la raó.

De la Tour conclou que, per demostrar que hi ha un risc real de vulneració de drets fonamentals, l’autoritat judicial d’execució -en aquest cas, Bèlgica-, ha de disposar de dades objectives, fiables, precises i actualitzades degudament. En cas contrari, no pot denegar l’execució d’una euroordre de detenció.

L’advocat del TJUE afegeix que les persones contra les quals se segueix el procés penal “tenen a la seva disposició vies de recurs a Espanya per controlar, fins al nivell del Tribunal Constitucional, que es té en compte aquest dret fonamental”.

L’opinió de l’advocat general no és vinculant per als quinze jutges de la Gran Sala del TJUE però sí que defineixen, en molts casos, el criteri que seguiran aquests quinze jutges en la sentència definitiva, que podria arribar de cara a la tardor.

Font: e-noticies: Última hora – Read More

Sanitat assenyala el setembre com l’inici de la quarta vacuna de la covid

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha donat per descomptat aquest dijous que la població més gran de 80 anys podria rebre la quarta dosi de la vacuna contra la covid, la segona de reforç, a partir de la segona quinzena de setembre.

Seguir leyendo….

Font: El Periódico – portada – Read More

Mor un jove de 21 anys en un accident a l’AP-7, a Girona

Un jove va morir aquest dimecres a la nit en un accident de trànsit a l’AP-7, a Vilablareix (Gironès). Per causes que encara s’estan investigant, el vehicle que conduïa la víctima va sortir de la via i va bolcar, fet que va provocar que ell sortís projectat, es colpegés contra un camió i morís. Es tracta d’un home de 21 anys, veí de Màlaga. A més, una menor d’edat va resultar ferida i va ser traslladada a l’hospital Josep Trueta de Girona.

Seguir leyendo….

Font: El Periódico – portada – Read More

La justícia europea dona la raó a Llarena i aclareix el camí d’una nova euroordre contra Puigdemont

L’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Jean Richard de la Tour, considera que un tribunal d’un estat membre no pot rebutjar l’execució d’una euroordre basant-se en el risc de vulneració del dret a un procés equitatiu de la persona reclamada si no es demostra l’existència de deficiències sistèmiques o generalitzades que afectin el sistema judicial del país emissor de l’ordre europea de detenció i entrega. També entén que la normativa europea no permet a un país de la UE controlar si una autoritat judicial que reclama una extradició és competent, perquè el contrari aniria contra el principi d’autonomia processal i el principi de reconeixement.

Seguir leyendo….

Font: El Periódico – portada – Read More

Aquests són els horaris de les biblioteques de Barcelona per a aquest estiu

Durant l’estiu, les biblioteques de Barcelona reajusten el seu horari del 23 de juny al 26 de setembre. Del 31 de juliol al 31 d’agost, la gran majoria estaran tancades, però en quedaran algunes d’obertes.

Seguir leyendo….

Font: El Periódico – portada – Read More

L’advocat del TJUE dona la raó a Llarena sobre l’extradició de Puigdemont

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) defensa que cal demostrar que hi ha “deficiències sistèmiques” en el sistema judicial de l’Estat per rebutjar les euroordres contra els líders independentistes reclamats per l’1-O. En resposta a les preguntes del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l’advocat general del TJUE Jean Richard de la Tour apunta que no es pot rebutjar l’entrega per risc de vulneració de drets fonamentals si no es demostren “deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’estat membre emissor”. A més, el lletrat defensa que el tribunal que ha de decidir sobre l’entrega no pot qüestionar si el Tribunal Suprem és competent.

L’opinió no vinculant de l’advocat general del TJUE apunta que Bèlgica es va extralimitar en el rebuig a l’euroordre de l’exconseller Lluís Puig, la qual va denegar per risc de vulneració dels drets fonamentals i en qüestionar la competència del Tribunal Suprem per jutjar els implicats en el cas de l’1-O. Malgrat referir-se als motius pels quals Bèlgica va rebutjar l’extradició de Puig, els arguments que el tribunal doni en la sentència definitiva afectaran a la resta d’euroordres contra líders independentistes, inclosa la de Carles Puigdemont.

En les conclusions, el lletrat defensa que l’autoritat judicial que ha de decidir sobre l’extradició no pot “controlar” si el Tribunal Suprem és competent perquè seria contrari al “principi d’autonomia processal”, pel qual els estats poden designar l’autoritat judicial competent per emetre euroordres. També considera que seria contrari al “principi de reconeixement mutu”, que l’advocat general considera clau en la cooperació judicial dels estats. Per aquest motiu, en les conclusions subratlla que el rebuig de les euroordres ha de ser “una excepció que ha de ser objecte d’una interpretació estricta”.

Pel que fa al rebuig d’una entrega en veure risc de vulneració de drets fonamentals, l’advocat general del TJUE diu que no es pot fer si “no es disposen de dades que permetin demostrar, mitjançant una apreciació global basada en dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades, que existeixi un risc real de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu (…) a causa de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’estat membre emissor”.

En aquest sentit, el lletrat apunta que si no existeixen “deficiències sistèmiques”, l’autoritat judicial que ha de decidir sobre l’entrega no ha de “dubtar” que la persona en qüestió podrà recórrer les decisions dels tribunals per “declarar, corregir o sancionar les possibles vulneracions dels drets fonamentals a un procés equitatiu davant un tribunal establert prèviament per llei”. En el cas dels líders independentistes, remarca que “tenen a la seva disposició vies de recurs a l’estat membre emissor perquè es controli, fins al nivell del Tribunal Constitucional, la vigilància d’aquest dret fonamental”.

A més, el lletrat argumenta que el dret a un judici just “no és absolut i pot ser objecte de limitacions”. Així, subratlla que cal que s’apliqui “plenament” el principi de “confiança mútua entre els estats membre” per “accelerar i simplificar la cooperació judicial” i “lluitar contra la impunitat”, dos dels objectius que persegueix la normativa de les euroordres.

“Una comprovació en profunditat, per part de l’autoritat judicial de l’execució, de l’existència d’un risc de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu quan no existeixen deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’estat membre emissor no seria altra cosa que l’expressió d’una desconfiança cap als tribunal d’aquest estat membre”, diu el lletrat.

Sobre la possibilitat que el Tribunal Suprem dicti noves euroordres, l’advocat general del TJUE defensa que la normativa avala que es pugui fer contra la mateixa persona i dirigida a la mateixa autoritat judicial que ja ha denegat prèviament l’extradició “contravenint el dret de la Unió Europea”. Això podria obrir la porta a una nova euroordre contra Puig, l’únic sobre el qual s’havia arribat a prendre una decisió definitiva a Bèlgica sobre l’extradició. Això sí, el lletrat apunta que la nova euroordre ha de tenir un “caràcter proporcionat”.

 

Les preguntes de Llarena

L’opinió de l’advocat general del TJUE respon a les preguntes prejudicials que Llarena va presentar al març del 2021 després de la negativa de Bèlgica a extradir l’exconseller Lluís Puig en veure un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d’innocència. Això marcava un precedent per a la resta d’euroordres i Llarena va enviar al TJUE fins a set preguntes en les quals exposava els seus dubtes sobre la interpretació que fan els magistrats belgues de la normativa que regula les euroordres. 

Concretament, Llarena va preguntar al TJUE si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats. En cas que així sigui, també demanava esclarir si l’opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l’ONU és un element prou sòlid. A més, el jutge del Tribunal Suprem volia saber fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la seva competència per jutjar els implicats en el cas de l’1-O.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Cs celebra que l’advocat del TJUE doni “suport a Llarena perquè tinguem a Puigdemont el més aviat possible”

El portaveu de Cs al Congrés, Edmundo Bal, ha celebrat l’opinió expressada aquest dijous per l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a les preguntes del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre les euroordres contra polítics independentistes. “Avui és un dia per alegrar-se que l’advocat general del TJUE hagi donat suport al jutge Llarena perquè tinguem aquí a Puigdemont al més aviat possible i pugui ser jutjat pels seus greus delictes”, ha dit en una intervenció al ple del Congrés. La portaveu de JxCat a la cambra baixa, Míriam Nogueras, ha replicat que l’expresident de la Generalitat és “un ciutadà lliure a 26 dels 27 estats” de la Unió Europea.

“Estan obsessionats amb ell”, ha criticat. Nogueras ha demanat que “deixin de perseguir demòcrates i d’aplaudir a franquistes”.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

El cinema català perd pistonada

El cinema produït a Catalunya passa de representar un 48% de la producció estatal el 2010 al 30% registrat el 2021, percentatge en el qual se situa des del 2016. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi presentat per l’Acadèmia del Cinema Català. El text posa xifres al fenomen ‘Alcarràs’, que ha portat a les sales un de cada tres espectadors del cinema espanyol del 2022. Així mateix, el pes de les pel·lícules catalanes en el mercat espanyol, que havia baixat per sota del 14% d’espectadors i recaptació a Espanya entre els films qualificats de l’any 2019 comença a aixecar-se altre cop i per als films qualificats de l’any 2021 torna a ser del 25%.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More