Optimistes en la crisi, pessimistes en la recuperació

Les previsions macroeconòmiques de la Comissió Europea, que la institució comunitària presenta tres cops a l’any, acumulen una sèrie d’errors històrics que es van aguditzar especialment durant els anys més durs de la crisi però que han persistit amb la recuperació.

De fet, els tècnics de la Comissió encarregats d’elaborar les previsions no van saber preveure ni l’esclat de la crisi el 2008 ni, encara menys, la recaiguda posterior, el 2012, amb uns pronòstics massa optimistes que van quedar superats per la realitat.

Val a dir, però, que un cop acabada la crisi les previsions de Brussel·les també han errat, però en sentit contrari: han pecat de pessimistes. A partir del 2013, quan les economies europees van tornar a xifres positives de creixement, la Comissió es va quedar curta i l’economia europea es va expandir a un ritme més alt del previst inicialment.

Brussel·les és conscient d’aquestes errades, que són més greus en els pronòstics a un any vista que en el mateix any. Entre els anys 2012 i 2016, la Comissió va publicar tres estudis -un cada dos anys- en què revisava el grau d’encert dels seus pronòstics, però ho va deixar de fer l’any passat, de manera que l’última revisió té més de tres anys.

En aquesta última revisió del 2016, la Comissió assenyalava que, de l’any 2000 endavant, “els errors de predicció han sigut més grans en el període de crisi i postcrisi”. És a dir, que els mals càlculs empitjoren justament amb l’esclat de la recessió el 2008. Aquest fet és “principalment el resultat d’un error de pronòstic anormalment gran per a l’any 2009”, continua el text.

Si bé és cert que el 2009 va ser l’any amb una diferència més notable entre el que va predir l’executiu comunitari i les xifres reals, en el cas espanyol també destaca la ceguesa de Brussel·les a l’hora de veure la recaiguda del 2012.

La primavera del 2008, tot i certs senyals de frenada arreu del planeta, la Comissió va preveure un creixement de l’economia espanyola de l’1,8% per a l’any següent. La realitat va ser una contracció del 3,8%. Tres anys més tard, la primavera del 2011, va caure en la mateixa errada quan va anunciar que el 2012 el PIB espanyol s’expandiria un 1,5%, quan en realitat es va esfondrar un 3%.

Els pronòstics de la Comissió presenten desviacions similars en el cas del conjunt de la zona euro. La diferència entre la taxa de creixement real i la pronosticada per Brussel·les és més petita en el cas del conjunt de la zona euro que en el cas individual d’Espanya -o de la majoria de països en particular-, però pateix els mateixos defectes: minimitzen tant la mala situació durant la crisi com la bona marxa de l’economia dels últims anys. Ara bé, els últims anys la Comissió ha sigut capaç de rebaixar les desviacions i obtenir pronòstics molt més acurats.

Guia d’avaluació pressupostària

L’anunci de les previsions de creixement econòmic de la Comissió Europea és un esdeveniment esperat per inversors, analistes i governs, ja que serveixen de guia per entendre cap on dirigirà la política econòmica l’executiu comunitari i, per extensió, els governs estatals.

Són precisament els governs nacionals els que es prenen més al peu de la lletra aquestes previsions. Cal recordar que els estats han de presentar a Brussel·les esborranys dels pressupostos abans d’aprovar-los per obtenir el vistiplau de la Comissió, que pot arribar a vetar els comptes públics d’un país si considera que no són prou realistes o que no compleixen amb els objectius comunitaris en aspectes com el dèficit o el deute públics.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: