OPINIÓ – Víctor Alexandre: Guillem Agulló i el cas Altsasu

El mes d’abril vinent farà vint-i-set anys de l’assassinat de Guillem Agulló, vuit més dels que ell tenia quan uns feixistes espanyols el van encerclar i acoltellar en un petit poble del País Valencià tot cridant “Viva España” i “Sieg Hell”, que és la salutació nazi. En Guillem, vinculat a l’esquerra independentista dels Maulets de Burjassot i militant antiracista i antifeixista, va ser assassinat per les seves idees, i els seus assassins, llevat d’un, Pedro Cuevas, que va ser empresonat (i alliberat al cap de només quatre anys), van ser absolts amb l’argument que aquell no havia estat un crim polític, només una “baralla entre joves”.

L’Estat espanyol mai no condemna els qui li fan la feina bruta. Per això, quan algú mata un independentista pel sol fet de ser independentista és només la conseqüència malaurada d’una “baralla entre joves”; en canvi, quan uns joves bascos es barallen en un bar amb uns buscabregues que resulten ser guàrdies civils camuflats, l’Estat ho considera una “baralla política”, deté vuit xicots, els acusa de “delicte d’odi” i els condemna a cinquanta anys de presó. Així va anar el cas Altsasu en un principi. Després, l’Audiència Nacional espanyola va anar més enllà i va acusar els nois de “terroristes” i va elevar el total de les penes a 375 anys. Aquest és l’Estat les forces armades del qual ocupen la nostra terra des de fa segles.

Però quan un Estat fa això, quan un Estat encobreix assassins feixistes que maten desacomplexadament demòcrates al mig del carrer i empresona aquelles persones que jutja desafectes al Règim, esdevé també un Estat feixista, ja que fa just el contrari del que s’espera d’un Estat de dret democràtic. Dit d’una altra manera, els crims protegits per un Estat són crims d’Estat, i l’assassinat de Guillem Agulló va ser, consegüentment, un crim d’Estat. Espanya, com Turquia, en fa col·lecció.

Fixem-nos, d’altra banda, que aquests vint-i-set anys transcorreguts han estat, alhora, un calvari per a la família de Guillem Agulló. Grups feixistes, amb el suport de l’Estat i dels governs successius del País Valencià fins al 2016, com aliats passius, els han fet la vida impossible mitjançant amenaces, trucades telefòniques i actes vandàlics a casa seva amb total impunitat. Cap investigació, cap identificació, cap detenció, cap actuació. Indiferència absoluta. Però, és clar, mentre els partits independentistes continuïn considerant Espanya un Estat de dret democràtic, i per tant legitimant la seva autoritat, la repressió espanyola no s’aturarà.

Per tal de fer una mica de justícia mediàtica davant d’aquesta indolència i de crear consciència social tot mantenint-ne viva la memòria i donant sentit al lema “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó”, s’ha rodat la pel·lícula “La mort de Guillem”. Aquesta pel·lícula, dirigida per Carlos Marquès-Marcet –no confondre-la amb el curtmetratge “Ni oblit, ni perdó”, també excel·lent, de Jordi Boquet–, reviu els fets del 1993 i el judici farsa del 1995, així com les conseqüències que ja he esmentat en els membres de la família, començant pel trauma inesborrable que suposa perdre un fill o un germà en circumstàncies tan tràgiques.

“La mort de Guillem” és un element més de la campanya “La lluita continua” contra la llibertat d’acció del feixisme espanyol des de la mort de Franco fins al 2020. La diferència entre aquell feixisme i el d’avui és merament formal. En essència, és el mateix. I un dels braços mediàtics amb què compta al País Valencià és el diari Las Provincias, que, a través de les seves repulsives pàgines, va llançar galledes de femta sobre la víctima i la seva família. El film és fruit d’una coproducció de les televisions valenciana i catalana, amb el suport econòmic desinteressat de molta gent per la via del micromecenatge. Ens manquen pel·lícules així sobre la nostra història recent.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: