OPINIÓ – Víctor Alexandre: De les consultes a la Sentència

El dia que ens puguem mirar des de la distància els fets polítics que s’estan produint a Catalunya estarem en condicions de copsar-ne la seva autèntica dimensió, ja que la despesa inútil d’energia que suposa estar pendents del que diu aquest i del que diu aquell tot lliurant-nos a la rèplica i a la contrarèplica, ens impedeix prendre consciència de les conseqüències positives que tindrà el Procés d’Independència, tant per a nosaltres, els catalans, com per als principis democràtics universals. L’esdevenidor ens ho dirà aviat en lletres ben gruixudes.

Mentrestant, les declaracions, les contradeclaracions, les disquisicions, les criminalitzacions, les detencions, les agressions… es van repetint dia rere dia i queden en les pàgines de la història. I com que els fets són nombrosos i vertiginosos i es tapen mútuament pot ser que molts restin en segon terme. És bo, per tant, fer-ne un recull, per petit que sigui, que ens els mantingui vius en la memòria. Interpreto que aquest és el sentit que el periodista Pau Clua ha volgut donar al seu llibre La petita enciclopèdia del Procés (Rosa dels Vents, 2019) i que abasta des de les primeres consultes municipals per la independència fins a l’escandalosa sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els presos polítics. Dels 211 fets que recull, n’he triat aquests deu per tal que el lector se’n faci una idea.

1) «Alguns municipis que han aprovat places, carrers, sales, centres o pavellons “U d’Octubre”.» El llibre en cita 105.

2) «Per què un llaç groc? Una de les primeres referències prové de les escarapel·les grogues que els catalans austriacistes partidaris del retorn del virrei Jordi de Hessen-Darmstadt duien al barret durant la guerra de Successió. Felip V, de la mà de Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, en va prohibir l’ús a Catalunya.»

3) «Manuel Marchena i Vanity Fair. En l’exemplar digital de febrer de 2019, Eva Lamarca publica un article sobre Manuel Marchena i, entre d’altres coses, s’hi pot llegir: “El 2016 va desestimar la querella de CDC i Xavier Trias contra l’aleshores ministre Jorge Fernández Díaz i el cap de l’oficina antifrau de Catalunya en ser enregistrats conspirant contra els polítics catalans. Va arxivar també la causa contra Rajoy per haver, suposadament, finançat l’assistència mèdica del seu pare amb fons de la Moncloa. Va considerar que no s’havia d’investigar l’aleshores alcaldessa de València, Rita Barberà, per no voler treure la simbologia franquista de la ciutat. Va assegurar que el líder del PP, Pablo Casado, va tenir un ‘tracte de favor’ en el seu màster, però que no hi veia indicis de delicte.»

4) «Algunes empreses que van decidir moure les seva seu social fora de Catalunya, a partir del 3 d’octubre de 2017.» El llibre n’esmenta 56, entre les quals CaixaBank, Banc Sabadell, Abertis, Catalana Occidente, Gas Natural, Aigües de Barcelona, Planeta, AXA, Bimbo, Iberia, Pirelli España, Codorniu, Pastas Gallo, La Bruixa d’Or, Grup Zurich, Adeslas, Institut Deixeus, Cervezas San Miguel, Torraspapel, Ciments Molins, Allianz…

5) «Operació Copèrnic. És el nom que el ministeri d’Interior, amb Juan Ignacio Zoido al capdavant, va triar per anomenar el desplegament de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya durant els mesos de setembre, octubre i novembre del 2017. Segons Zoido […], el cost total del desplegament va ser de 87.103.355.05 euros, amb un total de 6.000 agents.»

6) «Centre Blanquerna de Madrid, seu de la Generalitat de Catalunya. Diada de l’Onze de Setembre de 2013. Un grup d’unes catorze persones, alguns amb mocadors que els tapaven la cara, va irrompre amb actitud intimidatòria i desafiant, exhibint banderes i símbols de la ultradreta i repetint el càntic: “No nos engañan, Cataluña es Espanya”. […] Tot i que van ser condemnats a penes de fins a quatre anys de presó, els acusats van presentar recursos d’empara contra la sentència al Tribunal Constitucional i continuen en llibertat.»

7) «Què passaria si dos milions de catalans fossin empresonats? És impossible. La capacitat dels centres penitenciaris espanyols és d’uns 50.000 reclusos.»

8) «Algunes frases prèvies al referèndum de l’1 d’Octubre: “No hi haurà referèndum, perquè ho determina el TC.” (Mariano Rajoy, president del govern espanyol); “Puigdemont vol fer un referèndum en lloc d’escoltar els catalans.” (Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del govern espanyol); “L’exèrcit té la missió de garantir la sobirania d’Espanya i la seva integritat territorial.” (Maria Dolores de Cospedal, ministre de Defensa); “Alerta, perquè les urnes són perilloses.” (Isabel García Tejerina, ministre d’Agricultura).»

9) «Les 65 formes verbals del missatge que Felip VI va pronunciar per televisió el 3 d’octubre de 2017.» Aquestes en són algunes: «Han vulnerado, han quebrantado, han socavado, han menospreciado, han pretendido…»

10) «Tsunami Democràtic. Per què diem que serem intermitents? L’Estat pot aguantar un 1-O? Sí. Diversos? No. Proposarem un encadenat d’accions contundents i coordinades que, com han demostrat els recents moviments no-violents del món, són més efectives que una de sola sostinguda.»

El Procés, òbviament, no s’ha acabat i, per tant, encara han de passar moltes més coses, però està bé que, de moment, a través d’aquesta Petita enciclopèdia del Procés ordenem mentalment les carpetes d’un passat immediat que ha obligat l’Estat espanyol a llevar-se la màscara i a fer evident que, governi qui governi, continua a les mans del feixisme instaurat el 1939.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

%d bloggers like this: