OPINIÓ – Teresa Tort: En línia

Si ara caigués Internet, seria un cataclisme per als que en som usuaris diaris. Com viuen confinats els que no en tenen? La xarxa ens fa companyia. Però també ens atabala, en certs moments.

Una amiga m’explicava fa uns dies que es va despertar i tenia prop de dos-cents missatges al Whatsapp. Al cap de dues hores, en tenia cinquanta més. Va demanar una treva. S’ha proposat parlar de tu a tu, de tant en tant. És una persona imprescindible en la vida de moltes persones: algú que escolta, que respon els missatges personals després d’haver-los deglutit. I és infermera. Parla quan pot, després de tornar de la trinxera. L’estimo.

He passat revista al meu Whatsapp. Hi tinc deu grups i cent setanta-un contactes. M’arriben avisos de missatges contínuament. El confinament, que fa una setmana i mitja que va començar, esperona aquestes interaccions: tenim més temps i més necessitat de contactar amb els altres. En tot cas, a mesura que passen els dies m’adono que el que m’interessa més és tenir algú per a tu, en línia. Algú que et pregunti i et respongui. Algú amb qui conversar en una interacció sense públic.

Des del cau d’on no em puc moure, observo que algunes coses es mouen. El meu pare, habitualment exempt de sentimentalismes, em truca sovint. L’altre dia em va dir una paraula amorosa per dir-me adéu. Avui una altra amiga m’ha enviat un àudio mentre passejava el gos. Li he notat que caminava perquè respirava amb una certa acceleració. M’ha fet preguntes entranyables, que li he respost amb agraïment. També parlem amb els de casa. Passem revista a les incidències supèrflues del dia, però el contingut real de la conversa va més enllà: estem pendents els uns dels altres. Si no intervinc en un grup durant una jornada sencera, qui em pregunta privadament com estic és la persona amb qui tenim el vincle més fort. És algú que es preocupa perquè ha vist que no has dit res. Al final, durant les hores lentes en què no dormim, ens trobem en línia amb persones que ens importen. Que ens fan regals que saben que ens agradaran: lectures interessants, reflexions fetes a mida, atenció personalitzada. En tot cas, és un terreny de joc a dues bandes. Recollim i sembrem. Escoltem i responem. Mirem i ens miren.

En aquest món tan interconnectat, tenim moltes eines a l’abast. Ens podem trucar i sentir-nos la veu. El telèfon encara val per parlar com sempre ho havíem fet! Tenim totes les xarxes a la punta dels dits: Twitter, Instagram, Facebook… Ens podem escriure per correu electrònic. Missatges llarguíssims, si cal. Només hi ha un ingredient indispensable perquè el soroll no amagui el missatge: tenir present, de manera etèria però afectiva, qui hi ha a l’altra banda.

Que tinguem bones converses! Ens caldran.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: