OPINIÓ – Sergi Tarrés: Els trumpismes

S’ha parlat molt sobre les eleccions nord-americanes. Tots, en més o menys mesura, sabem que ens hi jugàvem quelcom. Ja de per sí sol passar que el món està amatent del procés que decideix qui serà POTUS cada quatre anys.

Però en aquesta ocasió ha estat especialment present la sensació de que ens marcaria el futur a curt i mig termini d’alguna o altra manera, molt més enllà de les fronteres de l’Amèrica del Nord. No en va doncs, les maneres de Trump -el “trumpisme”- van venir per quedar-se. Tampoc es pot dir que siguin noves, doncs el populisme, la buidor, la frivolitat, els menyspreus a minories, les exageracions, manipulacions, etc. són fórmules que s’han utilitzat per part de molts líders polítics al llarg de la història.

També és això que s’ha batejat com “l’antipolítica” i als lectors els sonarà bastant: dir que no són ni de dretes ni d’esquerres, dir que tots els partits són iguals, que els mitjans són tots contraris, que són víctimes d’un sistema pervers i que ells, en definitiva, són els únics que poden erigir-se en nom del Poble. Clar, si “tots són iguals” millor que marxin tots i ja m’hi quedo jo, si pot ser, per sempre. És la clau de la cosa. Ah, i si al final no se’ls atorga prou sufragi, la següent atzagaiada es basa en la deslegitimar no ja qui ocupa la institució sinó la institució en sí mateixa, es dirà que no te cap valor o bé que se’n pot fer una de paral·lela de millor.

Els trumpistes, doncs, no perden mai.

Biden, no obstant, ha guanyat. Es podria dir, doncs, que s’ha imposat la racionalitat. Biden parla de pau, concòrdia i té plans en la línia de pal·liar l’emergència climàtica, els efectes de la pandèmia, etc. La música no que fa sonar, d’entrada, sembla afinada. L’altra orquestra, en canvi, només feia sorolls estridents, sense harmonia i rebentant timpans a tort i a dret.

Trump no portava cap projecte polític sota el braç, només el mantenir-se al capdamunt i tenir quotes d’influència tan a l’executiu com al legislatiu. Negar el canvi climàtic o la COVID o treure’s del barret solucions màgiques amb tal de donar les respostes que una part desconcertada de la població vol sentir han estat la seva manera d’afiançar una certa base de votants. Una base, sovint, que s’ha sentit exclosa d’un sistema i que veia en Trump algú que, simplement, molestava als de sempre. Als que culpen d’haver-los portat a l’exclusió i, en molts casos a la pobresa. Promeses en forma de falsos ídols, l’etern discurs que culpa els immigrants de la delinqüència -com si fos un component genètic en comptes de la simple voluntat de sobreviure en un sistema pervers i excloent- o de la falta de la feina. El gran triomf del populisme de dretes que es basa en allò de fer que siguin els pobres els que es barallin per un rosegó de pa en comptes de reconèixer-se entre ells -tinguin el color de pell que tinguin-, s’associïn i intentin assaltar qui atresora el pa sencer.

I efectivament, els Trump mai perden. Sempre tenen a punt el discurs per etiquetar als altres d’il·legítims o d’usurpadors de quelcom que consideren propi, seu per definició i impossible de poder ser de ningú més. Ho fan a través de les xarxes, que dominen amb bombolles de pell gruixuda, sense pietat en les formes, en les mentides i manipulacions. Repetint consignes sense parar i amb centenars de bots i perfils d’origen dubtós. El que calgui, doncs és obvi que els mitjans “tradicionals” no s’afegeixen a la voràgine d’irracionalitat i degradació de l’espai públic a la velocitat que aquests espais demanden -ailàs, haver de dir això dels mitjans generalistes!-.

Si els desallotgen del poder és com si els haguessin entrat a casa a robar. Així ho senten i així, sovint, se’ls hi escapa. I, òbviament, tots els que no són de la corda són uns conspiradors, els del contuberni traïdor -i si se’m permet, en versió nostrada: botiflers-.

Això del “trumpisme” és molt vell en realitat. L’únic que ha fet Trump és posar-li una cara nova.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: