OPINIÓ – Sergi Tarrés: Catalunya, en forma de República

El proper 14 de febrer hi ha una nova cita a les urnes. Una cita que la majoria de partits troben precipitada pel context de pandèmia i que alguns han forçat accelerar per conveniència electoral. D’haver convocat quan tocava en comptes de deixar-ho a mans del Suprem ara no ens trobaríem així però som on som. Per altra banda, la operació Illa fa tota la pinta de ser una operació d’estat, allò que no va sortir bé amb Arrimadas ara s’intenta amb l’exministre de la Roca del Vallès de bracet dels jutges.

Sigui com sigui, tornem a votar ben aviat i el tauler és més remogut que mai. La incertesa epidemiològica ho trastoca tot. El joc ja està repartit i hi ha mans amb contingut i d’altres que només són farol, una mena de closca buida molt brillant i, per alguns, enlluernadora. Retòrica inflamada farcida de tombarelles del matí a la tarda, agressiva a xarxes socials, intentant traspassar a la realitat a marxes forçades.

La contesa electoral ha de servir per contraposar propostes, maneres de veure el país en tot el seu abast: com volem que sigui l’educació, la sanitat, l’economia, la fiscalitat, el tracte amb el teixit productiu, el suport a la cultura, etc. Tot allò que afecta el dia a dia de les persones i com es distribueixen els recursos públics. És obvi que la relació amb l’Estat espanyol ho condiciona tot, el model d’estat extractiu amb el constant maltractament fiscal i cultural als Països Catalans ens llastra com a país en tots els sentits.

La pretesa “desideologització” del Procés -el “ni de dretes ni d’esquerres”- és quimèrica perquè aglutinar una massa crítica suficient entorn, exclusivament, d’una simbologia i sentiment nacional/cultural en sí mateix ja és ideològic i, a més, a Catalunya és perdedora -doncs segons els sondejos només un 20% se sent exclusivament català-.

Esquerra porta sota el braç un programa ple de propostes republicanes, un model de país clar que, òbviament, és desplegable en tot l’esplendor en un Estat propi. Malgrat tot, i amb les eines de les que ara es disposa, hi ha camp per recórrer en l’àmbit de l’assoliment de drets, lluita antifeixista, la gestió dels recursos públics, etc. i cal esgotar aquest camp. Cal fer-ho perquè és de justícia però, també, perquè és la forma de demostrar que el model republicà és útil i acosta més i més gent. Si amb les poques eines que tenim som capaços de desplegar un model així, imaginem què no seriem capaços de fer si tinguéssim un Estat.

D’això va, també, la Via Àmplia que alguns intenten demonitzar de manera miserable, doncs clar, la seva és la via estreta que no porta enlloc.

Demostrem doncs, que la Catalunya en forma de República és el millor dels programes i sortim a guanyar-ho tot.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: