OPINIÓ – Jordi Miró: República o monarquia, un fals debat

Aquests darrers temps es parla molt de la monarquia espanyola, que si la crisi de la monarquia, que la corrupció de la monarquia, que si les enquestes diuen que més del 71% dels catalans prefereixen república a monarquia. Tot sembla indicar que alguns actors polítics del centre i també perifèrics de l’estat vulguin reeditar un nou pacte de Sant Sebastià.

Són velles receptes que no han donat mai solució a les reivindicacions de llibertat del poble català. Només cal recordar el Pacte de Sant Sebastià en què no es van complir les promeses prèvies, del juliol de 1930 a Barcelona, fetes per Marcel·lí Domingo, d’Acció Republicana i un dels promotors del diàleg entre les forces antimonàrquiques espanyoles i el republicanisme separatista català, encapçalat per Jaume Aiguader i Miró, d’Estat Català, que va prometre donar-hi suport sota la condició que ”la Revolució proclamés la personalitat de Catalunya” i que, per tant, les Corts Constituents  que en resultessin només es limitessin a donar cos legal i estructura organitzativa federal.

A la reunió a Sant Sebastià, del 17 d’agost de 1930, entre els sectors d’oposició antimonàrquica espanyola i representants d’Acció Catalana i Estat Català, es va arribar a un acord oral. El pacte, que no va ser recollit en cap document, suposava que s'establia la República i els signants reconeixien el dret a l’autodeterminació del poble català, concretat en el projecte d’Estatut d’Autonomia.  

La posició tèbia d’Aiguader va ser molt criticada per sectors d’Estat Català i pel propi Francesc Macià, que en va ser crític amb els resultats i sobretot amb els incompliments del republicanisme espanyol respecte a Catalunya. Evidentment, amb la República no va arribar l’estat federal. Tots sabem com van anar les coses, Francesc Macià proclamà la República catalana, mentre Lluís Companys proclamava la República espanyola, amb la bandera tricolor, des de l'Ajuntament de Barcelona.

Seguidament van venir coaccions i amenaces del republicanisme espanyol i Macià va haver de cedir i acceptar un estatut d’autonomia, que, tot i ser aprovat pel 99% dels votants, va ser totalment retallat per Madrid (font d’inspiració del famós “nos hemos cepillado el estatuto”, del dirigent del PSOE i ex-vicepresident del govern espanyol, Alfonso Guerra, amb l’estatut del 2006).

Els poders fàctics veuen ara, com a finals dels anys 20 del segle passat, que no poden parar la descomposició de l’estat; un estat corrupte i arcaic, amb un deute extern superior al PIB i, com s’ha demostrat amb la darrera crisi del coronavirus, sense cap talant democràtic, en què en comptes de prioritzar l’opinió dels metges i la salut pública, han propiciat unes mesures recentralitzadores, fent crides a la unitat d’Espanya i utilitzant un discurs militarista de les forces armades i la policia. No han fet més que proclames patriòtiques pròpies d’altres èpoques.

Davant aquesta imparable descomposició, ara, tal com va passar anteriorment, hi podria haver un intent per part dels poders fàctics de, per salvar l’estat,  sacrificar el rei. Tornar a fer cants de sirena de República perquè tot segueixi igual. Falses promeses d’un futur estat federal, de descentralitzacions o de nous pactes fiscals.

És un fals debat el de monarquia o república per als catalans. És un darrer intent de mantenir la unitat d’Espanya, aquella Espanya dels hereus del franquisme i els interessos de l’Ibex 35.

En aquest flanc és on els poders de l’estat fan mans i mànigues per atreure aquest nou autonomisme republicà català amb cants de sirena sobre les virtuts i bondats d'una possible nova etapa progressista i descentralitzadora de l’estat.

Pels catalans ja són pantalles passades. Ens estan intentant desviar del tema central que determinarà el nou tipus d’estatus polític de Catalunya i de retruc d'Espanya, que no és altre que la independència de Catalunya.

 

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: