OPINIÓ – Joana Pujol: Obrir les escoles? Only when it’s safe!

El Regne Unit és un dels països occidentals on el sistema públic ha viscut un procés de desmembrament més dramàtic degut a les retallades iniciades per Margareth Tatcher i que governs conservadors i laboristes han seguit aplicant durant les darreres dècades.

Una de les moltes evidències que ha esclatat amb l’actual pandèmia ha estat la d’una sanitat pública sobrepassada i mancada de recursos. Amb l’índex de mortalitat per Covid-19 en relació a la seva població més alt del món, no ha ajudat que al Regne Unit es retardés el màxim possible el confinament, dictat quan les morts ja superaven les de qualsevol altre país europeu i només quan el virus havia creuat la porta de Downing Street, després de setmanes d’intentar convèncer amb la narrativa de la immunitat del ramat.

El món educatiu no s’ha salvat ni del procés de deteriorament del sector públic ni del retard en decretar el confinament. El virus cau damunt d’un sector que viu un context d’una segregació escolar portada a l’extrem, una privatització de serveis essencials i de centres, la competició sense treva entre escoles, unes ràtios molt altes per cada vegada menys professors, menys recursos i un personal educatiu totalment extenuat i cremat – el 44% de nous professors abandona la professió durant els primers 5 anys-.

Amb aquest panorama, afrontar una crisi com aquesta sembla com a mínim una odissea, i la docència virtual fum, que no cobreix ni amaga la quantitat de forats endèmics com són milions de llars amb alta densitat poblacional i/o sense internet. El confinament està suposant un cop molt dur per a les famílies més vulnerables, i farà augmentar encara més l’abisme que els separa de la seva possibilitat de sortir-se’n. Ningú patirà més el tancament que els estudiants de les famílies més desafavorides, aquelles que necessiten que l’escola segueixi existint com a ascensor social, perquè no gaudeixen de cap altre mecanisme.

La setmana passada, més de 20.000 docents de tot el Regne Unit es van unir a la convocatòria en línia feta per NEU (National Education Union), el sindicat d’educació majoritari al Regne Unit i un dels més grans d’Europa, en la trobada sindical de docents més important de la història del país. El tema estrella era, evidentment, la prevista temerària obertura d’escoles que Boris Johnson ha anunciat pel proper 1 de juny a Anglaterra.

El posicionament dels sindicats d’educació -de tots, fins i tot el de directors-, ha estat unànime des del principi: sense evidències científiques clares, i la demostració que el risc sanitari es pot superar, les escoles no haurien d’obrir fins que sigui segur fer-ho. I en què s’ha de basar aquesta demostració? En els 5 “tests clau”: 1) reducció dràstica del nombre de casos de Covid-19 2) Pla Nacional de distanciament social aplicable a les escoles –que inclogui Equips de Protecció Individual- 3) Accés regular a tests tant pels infants com pel personal educatiu 4) Estratègia general d’escola i protocols clars, en cas que aparegui un cas del virus i 5) Protecció pels més vulnerables, incloent-hi personal educatiu i les persones que hi conviuen.

Un dels temes clau que es va plantejar en aquesta macro trobada va ser la qüestió racial: S’ha demostrat que els homes negres tenen 4,2 vegades més possibilitats de morir per efectes de Covid-19, i les dones negres tenen fins a 4,3 vegades més de possibilitats que les dones blanques. Amb les persones asiàtiques, els números pugen fins a l’1,8 en el cas de les dones i l’1,6 en el cas dels homes. A les escoles públiques de Londres, el 81% d’alumnes i el 25% de professors són negres, asiàtics o d’altres ètnies no blanques. Si bé hi pot haver un principi científic que ho complementi, la raó socioeconòmica és més que evident. Les persones no blanques al Regne Unit viuen de treballs més precaris en barris molt més densificats i per tant l’exposició al virus és més directa i constant.

En un país on la convivència multi ètnica i racial és la normalitat diària, obrir les escoles abans d’hora i sense garanties és imprudent. El govern de Boris Johnson, -assetjat públicament per l’incompliment del confinament del seu principal assessor Dominique Cummings, que va creuar el país amb la malaltia per instal·lar-se a una segona residència-, desesperat per desviar l’atenció mediàtica, ja ha anunciat que la reobertura d’escoles anirà acompanyada de la reobertura de bars, restaurants i cadenes de menjar ràpid, que ocupa milions de treballadors precaris, la majoria immigrants, que ara estan protegits pels subsidis d’atur temporal.

La mateixa elit neoliberal que porta dècades justificant les retallades, que en plena pandèmia s’ha saltat les normes per fugir a les segones residències, ara són els que abanderen la reobertura precipitada. La reactivació educativa-comercial no farà sinó conduir els més vulnerables a l’escorxador.

Un nombre important d’escoles ja han manifestat que no obriran l’1 de juny, tal i com ha ordenat el Primer Ministre. Molts ajuntaments, la majoria laboristes, locals i de districte, dels qui depenen molts centres educatius de primària, han donat suport a les seves escoles, frenant una reobertura que també veuen premeditada. A Escòcia el govern sobiranista directament ha decidit fer cas omís al govern central i no reobrir les escoles com a mínim fins al setembre.

A Catalunya el debat ha basculat a partir de dues línies de discurs: d’una banda, la crítica a l’impacte que tindrà pels infants aquesta manca temporal de socialització. Aquest discurs l’ha liderat una certa esquerra, que són els qui estan defensant l’obertura d’escoles immediata, apel·lant a l’impacte perjudicial sobre els estudiants de les famílies més desafavorides. D’altra banda, sobre els límits físics i reals de l’escola per assumir el repte-barbaritat que planteja el Departament (reducció de ràtios, manca d’aules, com fer efectiu el distanciament real entre els alumnes, etc.); discurs defensat principalment per alguns sindicats –no majoritaris-, però tampoc reivindicat unànimement pel professorat.

El moment d’obrir les escoles serà quan les evidències demostrin que és segur fer-ho. Segur pels alumnes, pels professors, per la resta de professionals educatius i per les famílies de tots aquests. Sense tests massius, sense identificar i posar en quarantena els infectats, tot l’esforç del confinament haurà estat en va: Potser s’haurà evitat el col·lapse sanitari però no s’evitarà la constant pèrdua de vides.

Pel bé comunitari, i tot i els efectes que està tenint sobre tota una generació d’infants i joves, salvar vides ha de ser la prioritat, sobretot la vida d’aquells més desafavorits. La reobertura d’escoles sense seguretat, de comerços o l’entrada massiva de turistes a partir del juliol respon només a interessos espuris. Més enllà del debat sobre si l’escola ha de ser o no un aparca-nens, el que és cert és que les escoles són un dels principals espais naturals de contacte, tant pels nens com pels professors i personal educatiu, i com a tal, es converteixen en espais exponencials de difusió del virus.

La bretxa escolar no es tancarà ni s’escurçarà obrint precipitadament les escoles. Passarà si es destinen els recursos necessaris a l’escola pública, garantint que no sigui un espai de segregació. Passarà si l’estat garanteix una renda de vida per tota la població i recupera els espais perduts al mercat començant per revertir totes les privatitzacions sanitàries i educatives.

Mentrestant, és indispensable que l’escola segueixi fent el paper social que li pertoca. Posant tots els mitjans necessaris perquè ningú es quedi enrere. Per què no s’ha contemplat la gratuïtat d’Internet per a totes les famílies amb fills i rendes baixes? Acompanyant els infants i les seves famílies, moltes de les quals a hores d’ara estan més preocupades per si hauran d’anar a fer cua al banc d’aliments que pels deures de matemàtiques.

Si bé el risc de desvinculació amb l’escola dels nens vulnerables és real i preocupant, més ho serà tenir a les espatlles el pes de totes les persones que s’hi hauran quedat pel camí, perquè no se’ls va protegir prou. I això és el que ens tocarà explicar a les aules, quan puguem tornar a trepitjar-les sense risc.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: