OPINIÓ – Francesc Abad: 2n element crític per fer la independència: un moviment sòlid

L'altre dia vaig publicar el primer post sobre el que considero elements crítics per poder fer la independència. Aquest que ara publico és el segon. En l'explicació que entre aquests dos articles vaig haver de fer sobre els fonaments de la meva anàlisi, assenyalava la identificació d'elements divisius (als que vaig dedicar el primer article) i inclusius, allò que suma, allò que ens fa forts. 

En aquests factors inclusius, sempre destacant pel damunt de tot, hi trobem: 

  • la percepció que el nou estat millorarà l'economia de tots, permetrà generar més i millors oportunitats per a tothom
  • l'aposta per la qualitat democràtica

Per això en aquells enyorats anys que ens vam dedicar a explicar tan bé coses com per exemple l'espoli fiscal, la manera com ens afectava a tots i cadascun de nosaltres, etc…vam créixer. 

Per això l'estat va desplegar l'estratègia que va desplegar per fer fugir empreses de Catalunya. Si aconseguia que la societat "comprés" que la independència, en comptes d'oferir oportunitats, ens les trauria, l'independentisme perdria suport. Si la independència acabés sent vista com un despropòsit, com un caos, com una aventura que ho posa en perill tot, la independència deixaria de ser la majoria social que ara és. Per això per aquí ataquen. 

I per això per a l'independentisme, els radicalismes econòmics i socials ens allunyen de conservar la majoria social indy. En anteriors anàlisis he explicat que un dels elements més sorprenents del nostre procés independentista és que es desenvolupa en una societat molt satisfeta de la seva qualitat de vida, que en una escala del 0 al 10, se situa en el 7. 

Tot el que l'independentisme faci que posi en perill la qualitat de vida del conjunt majoritari de la població, que és el que configura la majoria social indy que som, implicarà perdre suports, implicarà posar en perill ser majoria social. Podem esdevenir minoria sorollosa, però haurem deixat de ser majoria social i democràtica. 

Des d'aquest punt de vista emergeix un factor crític en aquesta majoria social per la independència, com és la correlació de forces ideològiques i polítiques que la fan possible. I una necessitat, si volem preservar la majoria: respectar, entre els diferents actors, la seva representativitat.

Independència, majories socials i democràtiques, solidesa del moviment i gestió interna de la diversitat de forces independentistes

Aquesta anàlisi només té sentit en un context de ser majoria social i democràtica i d'haver assolit una unitat estratègica per tirar endavant el procés. A l'espera de veure si l'assolim, reflexiono sobre aquests elements que em semblen clau per gestionar aquesta unitat estratègica. 

I un d'aquests elements, que ens ha mancat des del 27S del 2015 és el de, simultàniament a visualitzar-nos com un moviment ampli, molt transversal, plural… visualitzar-nos com un moviment sòlid, responsable, en el que l'estratègia no la marca ser presoners de les nostres diferències, sinó la capacitat de sumar visions amb responsabilitat, que vol dir acceptant i respectant el joc de majories i els objectius comuns pel damunt dels "particulars". 

I això no ho hem aconseguit. En cap moment hem estat un moviment sòlid i per tant en cap moment hem donat aquesta imatge. I això ens pot acabar desgastant. És una amenaça important sobre la majoria assolida, sobre les nostres opcions de fer la República. 

Per què no hem aconseguit ser un moviment sòlid? 

Al meu entendre en l'arrel del que ens ha impedit fins ara actuar com un moviment sòlid hi trobem com ens hem configurat com a moviment, a partir de què. I en termes polítics veiem que aquest moviment s'ha configurat a partir de la confluència de tres espais polítics molt allunyats entre ells: el dels dos espais que sempre havien tingut la independència per objectiu, com eren el d'ERC i el de la CUP i el del catalanisme plural que representava CiU, que va assumir el 2007 el dret a decidir com a objectiu polític i la independència a partir del 2012. 

3 espais polítics molt diferents, amb dinàmiques d'acció política molt diferents, sense cap precedent de treballar plegats, amb objectius d'agendes "pròpies" que els feien colisionar entre ells. 

Fixeu-vos per exemple, que és un escenari del tot diferent al que hi ha a Escòcia, on l'SNP es configura com un únic gran espai independentista. 

A CAT la majoria democràtica al Parlament s'ha configurat a partir d'aquests 3 espais polítics, que sempre tot el que han fet, ho han fet des d'unes relacions de desconfiança entre tots ells. Això es va veure pel 9N, això es va veure en el post 9N, en el 27S, en el post 27S, en l'1-O i, sobretot, en el post 1-O. 

Si després de tot el que ha passat ara no som capaços d'arribar a cap unitat estratègica, tot saltarà pels aires i haurem de tancar aquesta etapa i obrir-ne una altra. 

Però si s'arriba, com espero s'arribi, a aquesta unitat estratègica bàsica, cal acompanyar-la d'un compromís blindat que garanteixi la solidesa del moviment. 

I per a mi, per fer això possible, qui té l'obligació de fer més deures és el món de la CUP, perquè malgrat que tothom té la seva part de responsabilitat en que les coses hagin anat com han anat, al meu entendre la CUP ha esdevingut un permanent factor de distorsió i impredictibilitat que ha sotmès a un desgast brutal la majoria social i democràtica per la independència, fins al punt, en moltes ocasions, de fer saltar pels aires aquesta majoria per la independència. 

Que el món de JxCAT i d'ERC, en les convocatòries del 27S i del 21D no assolissin majoria absoluta per ells sols ha estat un dels grans llasts del procés (no l'únic!). 

Totes les opcions són absolutament legítimes, que quedi clar. No estic qüestionant res de tot això. Està explicant el que per a mi és un problema greu que hem tingut de falta de solidesa en la configuració de la majoria per la independència. 

És obvi que per fer aquesta majoria cal respectar tothom i sumar tots els punts de vista possible, fer-los compatibles. Però el compromís amb la causa exigeix un mínim respecte per la configuració d'aquesta majoria. 

El 27S Junts per Sí obté 62 diputats i la CUP 10. 
El 21D JxCAT i ERC sumen 66 diputats i la CUP 4 

En totes dues ocasions la CUP ha sotmès a un xantatge permanent a JxCAT i ERC, sense assumir mai la representativitat de cadascun, sense respectar mai que ells representen entre un 10 i un 20 per cent del vot indepe i el món d JxCAT i ERC entre un 90 i un 80 per cent del vot indepe. El 100% d'aquest vot mereix el màxim respecte. Però a criteri meu no assumir la representativitat que els independentistes hem donat a cada opció és un factor crític. 

Quina és per a mi la línia vermella, que mai la CUP no hauria d'haver traspassat i ho ha fet i fa sistemàticament? Sumar els seus vots per derrotar el Govern, per deixar la majoria indy en minoria. 

Entenc perfectament que la CUP no doni suport incondicional a la majoria indy, que critiqui coses, que presenti alternatives, que protesti. El que no entenc, i és el punt crític, és que la CUP sumi els seus vots als del 155 per derrotar al Govern indy. 

Després del 27S el pacte pel qual Mas fa un pas al costat i s'investeix Puigdemont, sortint així de la crisi en la que havíem entrat, contemplava que la CUP, en el dia a dia del Parlament, no sumaria els seus vots als de l'unionisme per derrotar el Govern.

El més greu, però, és que després la CUP incomplís sistemàticament els pactes als que s'havia arribat i que els altres havien complert, amb l'argument que "els pactes muten"

Això ens va instal·lar en una feblesa total, que era l'oposat a la solidesa que necessitàvem transmetre. Diem que som majoria i cada dia estem perdent votacions al Parlament i no som capaços d'aprovar uns pressupostos? 

Els tres espais polítics han de treballar lleialment entre ells. Ens necessitem tots i sense tots no som majoria per fer res. Els majoritaris s'han d'esforçar i comprometre a incorporar sempre que es pugui o fins on es pugui, la visió i propostes de la CUP, i la CUP s'hauria de comprometre a que pot no compartir moltíssimes coses, ser crítica, etc. però que no sumarà els seus vots als del 155 per deixar en minoria els governs independentistes. 

Ara estem a les portes d'un nou episodi d'aquests que tant i tant desgasten, el dels pressupostos 2020.

Després d'anys amb pressupostos prorrogats, és urgent aprovar uns nous pressupostos. Si no s'aproven el govern queda afeblit, la majoria indy qüestionada, i dinamitada tota la possible la solidesa del nostre projecte independentista. És un escenari crític per a qualsevol Govern, no poder aprovar uns pressupostos, de manera que és un escenari que ens podria abocar a noves eleccions, a les que arribaríem, altre cop, dividits, afeblits, desgastats.

Unes noves eleccions que tornarien a sumir l'independentisme en debats interns. Unes noves eleccions potser farien que uns pugessin uns pocs escons més i uns altres els perdessin. El que no canviaria és que per ser majoria independentista ens seguirem necessitar i comptar tots. I que ens caldrem tots per mantenir un Govern independentista. 

Un dels 4 diputats de la CUP, Vidal Aragonès aquest estiu ja va dir“No ens trobaran aprovant pressupostos i segurament ni negociant”. 

Ho accepto. No comparteixo, però accepto. Estan en el seu dret. És legítim. Poden fins i tot, defecar-se en els pressupostos. Però si realment som una majoria independentista i assumim les nostres responsabilitats poden fer tot això, però el que al meu entendre no poden fer és sumar els seus vots amb els del 155 per derrotar la majoria indy. 

Si hi ha compromís de debò dels 3 espais polítics per fer la independència, el 10% que representa la CUP no hauria de sotmetre a xantatge al 90% que representen JxCAT i ERC. 

Si per votar els pressupostos la CUP vol imposar el seu programa radical i anticapitalista a la majoria del 90% que no ho és, tot se'n va a la merda, perquè deixarem de ser majoria, perquè no respectarem la transversalitat i pluralitat del moviment. Els 3 espais han de treballar per incorporar, això sí, propostes de la CUP. I la CUP no sumar mai els seus vots als del 155 per derrotar el Govern. 

Això és el que faria del moviment un moviment sòlid. Això és el que no ha passat fins ara. 

La CUP té tot el dret del món a plantejar una independència diferent, àdhuc associada a un procés revolucionari anticapitalista, socialista, antiheteropatriarcal, etc etc etc 

En el moment que estem necessitem saber de la CUP si la seva contribució a fer possible la independència està lligada a que la resta assumeixin la seva proposta, perquè si no ho fan sumaran els seus vots als del 155 contra el govern i la majoria indy, o bé si estan disposats a assumir la representativitat de cadascú, a treballar lleialment amb la resta de forces que formen la majoria indy i a actuar amb responsabilitat per garantir la solidesa del moviment. 

Si no és així ens podem trobar, com ja ens estem trobant, que podem ser majoria que vol la independència, però no ser majoria per fer la independència. El nostre moviment no pot pretendre fer la independència i no ser capaç d'aprovar uns pressupostos i estar perdent gairebé totes les votacions al Parlament per la pinça que fan els del 155 amb la CUP. 

Fins la independència tots els pressupostos seran autonòmics i sotmesos a l'aixeta estatal. Són uns pressupostos amb un escàs marge de maniobra, perquè la majoria de despeses són fixes. Plantejar batalles de ser/no ser amb els pressupostos és estúpid, ens afebleix radicalment i l'únic que fa és allunyar la independència, que no siguem capaços de generar les condicions sòlides que es necessiten per fer la independència. 

Insisteixo una altra vegada: l'opció CUP és absolutament legítima i el seu vot inequívocament forma part de la majoria indy. El que per a mi no és admissible és que la CUP posi el seu posicionament de partit pel davant del de país, sense atendre a que la majoria indy la formem molts, molt plurals, i ells en representen un 10-20%. I posar partit pel davant de país és, per a mi, votar amb els del 155 per deixar en minoria el Govern, contra el Govern. O, com en el cas, tristíssim, que em trenca el cor, de la investidura d'en Jordi Turull, dir que no es vota a Turull perquè és autonomista. I Jordi Turull l'endemà entrava a presó. 

Ens necessitem a tots. Tal i com són les coses, tal i com és de plural el nostre moviment, o hi som tots o no hi ha majoria absoluta indy. Ens necessitem a tots per ser majoria absoluta indy i per fer la independència, perquè amb petits canvis, sempre hi serem tots, el moviment seguirà sent plural.

Però no serveix de res ser majoria absoluta indy si no som majoria absoluta per fer-la. Ens necessitem tots, i per ser-hi tots ens hem de respectar i hem de respectar el vot que hi ha al darrere de totes les opcions. Cal respectar la força i representativitat de cadascun, actuar lleialment i constructivament. Això ens farà més forts, ens farà sòlids i ens permetrà fer el camí que ens queda fins la independència. 

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

%d bloggers like this: