OPINIÓ – David Cid: Si Joan Laporta torna, el Nuñisme no marxa

Em diuen les meves fonts properes a la Llotja que les coses es mouen a Can Barça. A la junta actual hi ha nervis i certa por. Les eleccions a la presidència del club, encara no convocades, comencen a prendre un caire agressiu, ventós, problemàtic. Les diferents faccions del Bartomeuisme es miren de reüll, s’escruten, es vigilen.

Josep Maria Bartomeu no té decidit encara la data i el seu entorn més proper (l’injustament empresonat i ja absolt, Sandro Rosell, entre d’altres), li diu que esperi, que aguanti. Però alguns dels que fins ara eren els seus socis s’impacienten.

Jordi Cardoner, gestionar el club amb les formes del Nuñisme més fosc

Cardoner comença a moure’s sense dissimular. Vol ser el successor i vol que Bartomeu l’ungeixi sense esperar gaire més. L’actual Vicepresident primer controla amb mà de ferro -però mètodes tenebrosos- tot l’entramat que es mou al voltant de les Penyes; amiguisme, dinars, calçotades i copets a l’esquena entre orujos i caliquenyos. Cardoner, en el fons, representa una manera antiga de governar el club. Elitisme, burgesia rància i records d’un Barça en blanc i negre… amb puret inclòs per a celebrar les victòries; igual com feia el seu avi, Nicolau Casaus, vicepresident de Josep Lluís Nuñez. Un president amb llums (i massa ombres!) en el seu mandat.

El nét de Casaus, en el fons, és el delfí Lampedusià; ‘’Que tot canviï perquè tot segueixi igual’’. El resum del seu programa electoral seria aquest: en un moment en què el futbol ha canviat i ha passat a ser un entreteniment més de l’oci mundial on ha de competir amb ‘’Game of Thrones’’ i/o amb activitats de cap de setmana; Cardoner i els seus volen seguir gestionant el Barça com es feia als anys 80; amb mirada curta, sense estratègia i amb una organització opaca on el soci no pugui decidir gaire res. Perdent oportunitats per a guanyar títols importants sense poder fer front (amb futbol i Valors) als grans conglomerats del futbol&entreteniment que s’estan erigint a Madrid, Manchester o París. És l’exemple del vell burgès de la Barcelona del Segle XIX que no va veure venir els canvis i, amb poc temps, fàbrica i somnis van desaparèixer. I au, tots a plorar, llavors!

Laporta, el futur mai pot ser el passat.

Algunes veus malintencionades diuen que Jan Laporta s’estaria plantejant tornar a la palestra del futbol. Mala cosa, crec. Laporta representa un dels millors presidents de la història del club; algú que va fer, precisament, el que no vol ni pot fer Cardoner: canviar les formes de gestionar el club i actualitzar-les. Però ho va fer quan calia, quan tocava, quan era el temps de fer-ho. Laporta, acompanyat d’un conjunt de joves gestors apassionats culers, va aconseguir redreçar els mals del Nuñisme i va posar la llavor d’una de les millors eres que s’han viscut a Can Barça: Ronaldinho, Guardiola, Champions i Messi com a resum. Noms i gestes per a recordar i viure, sempre, feliços i eternament agraïts.

A Laporta, el barcelonisme, doncs, li ha d’estar eternament agraït. El que va fer ell i el seu equip va ser espectacular, memorable. Va aconseguir que moltes accions que es van impulsar es convertissin en referents com, per exemple, escriure UNICEF a la samarreta. Decisió valenta i que, llavors sí, indicava que el Barça era un club amb Valors.

Amb tot, ‘’No Surrender’’ com a lema és poc eficaç. A vegades, el millor és saber cedir el lideratge, canviar l’estratègia, entendre que els temps han canviat i que, segurament, hi ha altres persones més capacitades per a entomar el futur. Persistir en la voluntat de presentar-se a les properes eleccions al Barça sense valorar prou bé els resultats que va obtenir a les últimes, sense valorar que el personatge Laporta avui genera altíssimes polaritzacions (tantes adhesions com crítiques) i, sense tenir en compte la divisió del vot que generaria entre els socis que volen acabar amb el conservadorisme i el corporativisme elitista de la junta actual Bartomeu-Cardoner; seria un error històric greu. Laporta hauria de fer-se aquesta pregunta: amb la seva presència ajuda a crear una alternativa il·lusionant i creïble pel barcelonisme?

El millor que podria fer, sens dubte, l’amic Jan, és valorar com, des de la seva experiència, capacitat de gestió, Networking i idees, podria ajudar a la candidatura que millor sàpiga aglutinar i il·lusionar els socis culers per tal de construir l’alternativa real a la junta actual.

Ens cal que Jan Laporta torni al Barça, sens dubte, i es converteixi en un personatge del club respectat i escoltat; és per això que cal, doncs, que el club sàpiga reconèixer la feina feta a aquest gran patriota barcelonista, però també ens cal que ell entengui que els nous temps necessiten nous lideratges lliures dels excessos i els pesos del passat. Confiem que sàpiga fer-ho.

Seguirem informant.

Ves a la font
Autor:

El punt d’informació dels Països Catalans

26 d’Abril de 2019 – 6:06 am

Deixa un comentari

%d bloggers like this: