OPINIÓ – Bernat Tresserras: Serà la polarització social la nova normalitat?

Durant la tardor de 2017 Catalunya es va convertir en un laboratori social perfecte per analitzar els efectes que genera un procés polític d'impugnació total del sistema a una societat benestant i desenvolupada. Les estructures socials es tensen, els debats pugen de to, les emocions es desborden, el neguit, la por o l'esperança es varegen de tal manera que l'espectre racional i reflexiu del nostre caràcter queda temporalment pres d'un instint passional que ens fa pensar i dir allò que fins aquell moment només havíem gosat imaginar.

Durant aquells dies alguns van titllar l'efervescència independentista de destapar la caixa de pandora i alliberar el monstre de la confrontació i la polarització, que deien havia estat enterrada feia 40 anys, per alliberar els ciutadans del patiment del període dictatorial i guarir la societat d'unes baixes passions que podien destruir tot el bo que s'havia construït.

La teoria era la que va expressar Pedro Sánchez en campanya electoral. «En Catalunya no hay un conflicto político, hay un problema de convivéncia»

L'error de Sánchez era no entendre que efectivament hi havia un problema de convivència, concretament el derivat d'un conflicte polític.

Les societats endreçades que neixen de la segona guerra mundial permeten canalitzar els conflictes, socials, polítics, laborals i econòmics mitjançant unes estructures sòlides que ordenen el caos. Els sindicats de classe, la religió, els partits polítics de masses, els grans mitjans de comunicació. Els agents en disputa disposen d'interlocutors i se senten part d'un grup. El sentit de pertinença a una classe, a una ideologia, a una fe o a totes elles actua d'argamassa i permet tapar les esquerdes que el pas del temps va obrint als pilars de la història.

Els conflictes que existeixen avui no són d'una naturalesa diferent dels que hi havia fa 40 anys, el que sí que ha canviat és la societat i amb ella les seves estructures.

La deslocalització i la reducció de l'economia de base industrial per una economia de terciaritzada i cada vegada més esmicolada, fruit de l'acció de la digitalització de l'economia ha destruït el paper central dels sindicats en la negociació col·lectiva.

La pèrdua de fe en la religió però també en els mitjans de comunicació ha permès l'emergència d'una hiperindividualització en la cerca de referents i l'auge del relativisme moral que combinat amb l'aparició d'internet i els algoritmes de prescripció han permès l'eclosió de la societat fragmentaria o fragmentada en la que cada individu construeix el seu petit univers autoreferencial i s'aïlla de la resta.

A mesura que la societat es fragmenta els grans partits que havien representat els interessos dels diferents grups o classes deixen de tenir capacitat d'aglutinar grans majories. Les famílies clàssiques – socialdemòcrates, comunistes, liberals, democristians – es desdibuixen i emergeixen noves formes de representació líquides que busquen construir adhesions transversals de grups amb interessos contraposats per fer majories electorals que poden ser conjunturalment grans però són també cada cop més efímeres.

El sociòleg Oriol Bartomeus parla del pes cultural de la societat de consum en les noves formes de participació política. Votem o ens impliquem políticament igual que consumim, acceleradament.

Els conflictes segueixen presents a la nostra societat però cada vegada costa més trobar els mecanismes per canalitzar-los i aquí apareix la polarització. L'independentisme no va polaritzar la societat catalana sinó la falta de canals de resposta política i democràtica a una reivindicació que es va trobar sense mecanismes de resolució.

Ara veiem com la polarització ja no és un afer català. Estats Units i els seus conflictes de classe i racials ens demostren que tota societat té les seves ferides i és a través d'aquestes per on es manifesten primer els símptomes del conflicte. A Espanya també s'està mostrant com la ferida de la Guerra Civil segueix sagnant quan es tensa la corda.

Catalunya és un tros de món afectat pels mateixos fenòmens globals que estan transformant el planeta i el conflicte nacional és la ferida per la qual sagna quan els conflictes emergeixen arreu. La incapacitat de construir sortides polítiques i democràtiques a totes aquestes ferides només les farà més grans.

La incapacitat d'arbitrar nous mecanismes per a la resolució de vells conflictes i per tant la impossibilitat de generar nous consensos que superin els límits i les mancances dels anteriors ens condueix cap a un món on la polarització pot esdevenir estructural.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: