OPINIÓ – Bernat Tresserras: La trampa electoral de Trump

Quan Trump va guanyar les eleccions presidencials americanes de 2016 tot el món es va fer la mateixa pregunta, Com ha pogut passar?

L'elecció d'un candidat obertament misogin, racista, classista i cínic que trencava totes les convencions pròpies del que suposadament havia de ser la figura presidencial va sorprendre el públic general igual que va desacreditar totes les previsions de les enquestadores. S'ha escrit molt sobre els motius que van portar a Trump a la Casa blanca, des de les campanyes de desinformació i intoxicació a través de les xarxes i de bots russos fins al creixent descontentament de la classe treballadora blanca de l'Amèrica interior pel progressiu aïllament envers les elits urbanes.

Les raons sociopolítiques són imprescindibles per entendre com es va poder produir un terrabastall electoral com el que va suposar la victòria de Trump, no obstant hi ha elements de caràcter més tècnic o procedimental que també tenen el seu pes i de les quals s'ha parlat poc. Si alguna virtut ha demostrat Trump, ha sigut la seva capacitat de capitalitzar en benefici propi
la creixent polarització que s'ha viscut als EEUU al voltant de dues visions «a priori» antagòniques del país. Dos animes alineades darrere d'una cosmovisió de tall progressista o de tall conservador. Evidentment darrere s'hi amaga també qüestions de classe o de raça, i tots ells són elements que formen part d'una batalla cultural que Trump ha exacerbat. Un combat per dirimir quin ha de ser el paper del país portes endins i portes en fora durant el pròxim segle.

Trump ha apostat desacomplexadament per una batalla cultural dura i a camp obert on no hi ha espai possible per treves o consensos rebaixats. Si Obama va representar l'esperança d'una nova Amèrica que va haver de transaccionar i consensuar amb les forces conservadores un programa de reformes graduals, Trump vols ser l'assot dels progressistes i l'abanderat dels
valors de l'ordre i la tradició sense concessions.

Trump necessita tensar la societat fins al límit i obligar els electors a posicionar-se davant una dicotomia que ell mateix s'ha encarregat d'establir en els termes més durs possibles. Joe Biden igual que ho va fer el 2016 Hillary Clinton per contra aposten per una estratègia de distensió i consens que permeti recuperar l'ideal de la institucionalitat políticament correcte que embolcallava la política americana d'una capa de respectabilitat fins l'arribada de Trump i els seus falcons.

El problema dels demòcrates és que Trump no només té a favor seu una dialèctica incendiaria perfecte per convertir qualsevol debat en una guerra mediàtica sense quarter, té el seu favor un sistema electoral que afavoreix la dicotomització en la presa de posició electoral i en darrera instància la polarització.

En un sistema de representació electoral proporcional els partits tenen incentius per no radicalitzar els seus discursos més enllà d'on se situa el gruix dels seus votants per evitar la fuita d'electors cap a terceres opcions electorals que acaben tenint un paper rellevant a l'hora de configurar majories de govern. En els sistemes multipartidistes és igual d'important la
capacitat d'aglutinar vots com la capacitat de forjar pactes i construir consensos a través dels quals es pugui accedir al poder.

Si no hi ha necessitat de pactes ni de consensos es redueixen els intensius per mantenir un discurs no bel·ligerant.

El sistema electoral nord-americà per a les eleccions presidencials és un sistema majoritari de circumscripcions estatals on no importa quants vots obtens, només importa treure un vot mésque el segon partit i així guanyar tota la representació d’aquell estat. Aquest mecanisme the winner takes it all, empeny inevitablement cap a un model bipartidista, ja que les opcions terceres deixen de ser percebudes com a útils. Ens trobem doncs que els combats electorals són a cara o creu i els electors s'han de posicionar davant una tria limitada a dues opcions. La polarització està servida.

Quan Trump tensa el debat electoral fins a extrems insospitats ho fa sabent que cap elector conservador disposa d'una alternativa viable al partit republicà i que el final la disputa es dirimirà en si governen demòcrates o republicans. D'aquesta manera Trump no necessita ser vist pels seus com un candidat òptim, en té prou amb què el percebin com menys nociu que el candidat demòcrata que al cap i a la fi és l'única alternativa possible.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: