‘Nuestra vida’: al laberint del poliamor

Des que es va donar a conèixer internacionalment amb ‘Japón’ (2002) i a través de títols com ‘Batalla en el cielo (2005), ‘Luz silenciosa’ (2007) i ‘Post tenebras lux’ (2012), el mexicà Carlos Reygadas sha refermat com un dels directors més divisius que existeixen; els seus detractors solen descriure aquestes pellícules com a pretencioses i autoindulgents. Ell atribueix aquestes crítiques a la incapacitat de la gent per entendre res que no encaixi en les fórmules narratives convencionals. “La intenció del cine hauria de ser simplement presentar situacions, i deixar que lespectador omplís els buits amb els seus propis sentiments, els seus pensaments, els seus valors i els seus principis. Però el públic està acostumat a veure pellícules només per passar lestona, i per això necessiten directors com Spielberg, que els diuen el que han de pensar i sentir en cada moment. El cine que ell fa és com la pintura, assegura, una obra davant la qual lespectador podria passar-se hores o fins i tot dies buscant interpretacions.

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

%d bloggers like this: