‘Novel·la’, de Pol Beckmann, guanya el Premi Llibreter 2019

Els llibreters revaliden el seu entusiasme per les noves veus literàries i, per cinquè any consecutiu, han distingit una obra de debut amb el Premi Llibreter de Literatura Catalana, ‘Novel·la’ (Quaderns Crema). El seu autor, el barceloní Pol Beckmann, havia publicat fins ara relats, i amb aquest treball “original en el plantejament dels límits entre la ficció i la realitat” –segons l’acta del jurat– ha merescut el respectat guardó que cada any concedeix el Gremi de Llibreters de Catalunya, i que premia la millor obra publicada entre el 2 el maig de l’any anterior a l’1 de maig del següent. “Em sento afalagat per haver rebut una distinció que concedeixen els llibreters, que tenen un criteri lector molt fonamentat”, ha dit aquest dilluns el premiat. “La seva novel·la és una reivindicació de la lectura i el goig de la paraula i les coses ben fetes”, ha argumentat Sandra Ollo, editora de Quaderns Crema. D’altra banda, el jurat d’aquesta categoria va fer una menció especial –cas força excepcional– a la també obra de debut ‘Fugir era el més bell que teníem’ (Club Editor), de Marta Marín-Dòmine, “per la gran qualitat literària i l’elegància amb què tracta el tema de l’exili, imposat o desitjat”.

Si en literatura catalana han apostat per una veu novella i experimental, en la categoria d’altres literatures els llibreters, que enguany celebren vint anys del premi, han triat una veu compromesa: l’escriptora alemanya Jenny Erpenbeck, guanyadora amb ‘Les formes del verb anar’ (Angle/Anagrama). “Aparentment es podria pensar que es tracta d’un relat més sobre els migrants, però, com passa en els bons llibres, atrapa el lector a mesura que se’n desenvolupa l’acció”, ha assenyalat el jurat. Aquest també ha fet una menció especial a ‘Les nostres riqueses’ (Periscopi / Libros del Asteroide), de Kaouther Adimi, ambientada a l’Algèria de la Segona Guerra Mundial i protagonitzada per un xicot que ha de buidar una llibreria.

“L’aspecte clau de la literatura és que ens permet submergir-nos en un altre món i prendre el punt de vista d’altres persones”, ha argumentat Erpenbeck. Filla de traductora, per començar ha subratllat la tasca d’aquests professionals i ha agraït a Marta Pera Cucurell i Francesc Rovira Faixa, els seus traductors, la seva feina. Tot seguit ha apuntat que un dels problemes més punyents en l’actualitat és la crisi dels refugiats: “Hem de començar a reaccionar i pensar com volem resoldre aquest problema, així com la crisi ecològica”. Ella mateixa, descendent de migrants, ha denunciat la percepció estesa que “una vida que s’ofega al Mediterrani té menys valor que una d’europea”: “Mirar cap a una altra banda no aturarà l’èxode i tampoc és una manera correcta de defensar el nostre estat del benestar”.

Pel que fa a l’autora guanyadora del Premi Llibreter de literatura infantil i juvenil d’altres literatures, la britànica Frances Hardinge, resulta que escrivia històries de misteri ja de ben jove, en una enorme casa antiga on vivia a Kent. ‘La cançó del cucut’ (Bambú) fa “referències constants als contes de fades on la qualitat literària és successora dels grans clàssics de la tradició anglesa”, segons el jurat. En infantil i juvenil de literatura catalana, el veterà Raimon Portell ha guanyat amb ‘Camins d’aigua’, el segon llibre de la trilogia ‘La llum d’Artús’. Es tracta d’“una novel·la d’aventures, barreja de ficció i història, en un territori geogràfic concret i conegut per tots nosaltres, en un moment històric conflictiu que és l’aixecament del feixisme a la vella Europa”. Finalment, en la categoria d’àlbum il·lustrat, el premi ha distingit l’autora nord-americana Jessica Love per ‘Sirenes’ (Kókinos), un llibre “bonic i valent” al voltant d’un nen que vol ser sirena i aconsegueix el suport de la seva àvia per ser qui vulgui.

D’altra banda, el vuitè Memorial Pere Rodeja, que cada any distingeix un llibreter, així com una persona o entitat que destaca per la divulgació i suport al sector llibreter, ha premiat dues personalitats molt conegudes dins del món del llibre: per un costat, el llibreter i activista cultural Sergio Bassa, que regenta un establiment centenari a Móra d’Ebre, Bassa, i, per l’altre, l’escriptor i periodista Màrius Serra.

“Móra d’Ebre és una terra que té molt més que abocadors; té molta cultura i institucions a què ens agafem dia a dia”, ha dit aquest matí en roda de premsa Sergio Bassa, mentre que Serra ha dedicat el premi a la memòria de Tísner: “Era una persona a qui sovint li adjudicaven l’etiqueta de polifacètic, i jo m’hi reivindico encara que ser lector resumeix tot el que faig”. El premi del Memorial es lliurarà el 29 de juny al CaixaForum de Girona.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: