Notre-Dame a la crisi europea

Es va cremar Notre-Dame i va ser notícia mundial. Seduïts per l’impacte popular, molts dirigents polítics van voler deixar testimoni de la seva desolació, en missatges carregats de tòpics i d’expressions retòriques. “Mai els dirigents europeus havien parlat tant de cultura, aquesta parenta pobra de la Unió Europea”, escrivia Alain Sallés a Le Monde. El president Emmanuel Macron, atrapat en la necessitat de donar una sortida al debat nacional que va promoure com a resposta a les armilles grogues, va veure l’oportunitat d’apropar-se a la ciutadania, prometent una reconstrucció accelerada (en cinc anys) i convocant un concurs internacional abans fins i tot que es conegui el veritable abast dels danys i el pronòstic dels experts. Els diners han arribat de pressa. Arnauld i Pinault, dues grans fortunes franceses, han liderat les aportacions privades, que han donat motiu a una pregunta inevitable sobre les seves prioritats.

Seguir leyendo.

Deixa un comentari

%d bloggers like this: