Només un armari d’Ikea

Últimament els personatges que protagonitzen les pàgines més vigoroses de la literatura catalana ja no fugen de la vida real, no disposen de temps per a l’egotisme o la catatonia: quan es parteix de l’afirmació taxativa que el món exterior existeix, i que una crisi econòmica transforma els ciutadans en víctimes, quan la complexitat dels matisos socials fa que els personatges s’immergeixin irremeiablement en l’entorn, els cicles propis de la vida i les casualitats que lliga l’atzar no ofereixen gaires ocasions per al cultiu de l’espai interior: a l’hora de fixar l’anatomia del present, les convencions del realisme potser no són més reals que altres opcions literàries, però poden semblar més sòlides.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: