“No se’ns ha oblidat jugar”

Andreu Plaza (Girona, 1958) és l’entrenador del primer equip del Barça des del 2015 i aquest 2020 viu una temporada que cap guionista s’hauria atrevit a signar. Va començar aixecant la seva primera Champions, títol que va anar seguit del pitjor inici de l’equip a la lliga, que el va enviar a la cua de la taula (4 derrotes i dos empats). Afronta el derbi d’avui al Palau (20 h) després d’un respir a Navarra (2-4).

La victòria us ha tret un gran pes de sobre?
Sí, però tot i la victòria no estic gaire content de com vam jugar en alguns moments. Al final ens en vam sortir, però podia haver estat al revés. Hem d’analitzar els errors, tot i que tenim molt poc temps entre partit i partit. Dues o tres victòries seguides ens anirien molt bé per anar agafant el to adequat.
Guanyar la Champions va fer que l’equip es deixés anar després de suportar una gran pressió?
Si ho mirem amb perspectiva no hauria de ser així. A la final a 4 de l’any passat a Almaty en què vam encaixar una dolorosa derrota a les semifinals vam anar directe a Ciudad Real a jugar les semifinals de la copa del Rei contra l’Inter. Vam guanyar-los i després vam aixecar la copa sense haver-nos entrenat. Aquesta final, és cert, la vam jugar en un moment i unes circumstàncies atípiques després de dos mesos de pretemporada amb una preparació exclusiva per a un o dos partits sense comptar que després em vindrien quatre de lliga en vuit dies passés el que passés.
L’equip no va pair bé saltar d’una competició a l’altra?
No només per la nostra situació, sinó per com vivim tot el que està passant. Tot és molt estrany. Dimecres ens vam haver de canviar a l’hotel perquè a Navarra no permeten usar els vestidors. En aquest nivell de competició els jugadors tenen molts inputs que van emmagatzemant. Hem c conviure amb la pressió de guanyar tots els partits, les rutines diferents i els viatges. Això ens ha afectat més del compte. Ho hem de corregir, al final no se’ns ha oblidat jugar.
Ara disposeu de Ferrão i Esquerdinha, als quals vau perdre la lliga passada per lesió. Són reforços clau?
Ens donen un plus perquè no només ens condiciona a nosaltres, sinó també als rivals. Les posicions que ocupen són determinants en aquest joc, però ens costa adaptar-nos a la lliga. Hi ha equips que ja sumen cinc de vuit partits suspesos. Estem fora del nostre hàbitat, com ara que una final de la Champions es jugui a l’octubre. Pel que es veu, nosaltres som els que menys ho hem assimilat.
Que Llevant i Palma liderin la lliga és perquè s’han adaptat millor?
El Palma ha jugat dues semifinals en les tres últimes lligues. Nosaltres els vam haver d’eliminar per penals. L’inici del Llevant és espectacular. La lliga s’ha igualat molt. Qualsevol equip ens pot guanyar.
Parlant del Llevant, l’eliminació en la lliga va ser una de la grans decepcions de la seva etapa?
Abans de jugar aquell partit l’última competició havia estat la copa d’Espanya abans del confinament. Veníem de guanyar tres títols estatals consecutius. Quan va acabar la copa va arribar el confinament i quatre mesos després vam haver de jugar una final a 8 a vida o mort. En la lliga regular teníem 20 punts d’avantatge sobre el Llevant. Teníem molt més a perdre que guanyar. Per nosaltres era una competició, no adulterada, però sí que beneficava molt els equips més petits.
La UEFA Futsal Cup del 2021 tirarà endavant en la situació actual?
El calendari ja està en marxa i, si no hi ha canvis, tindrem una final a 8 a Minsk.
Jugar sense públic al Palau deu ser un altre problema, no?
És general. Hi ha algun lloc que deixen entrar gent, a Andalusia, però ens hem d’acostumar a jugar sense la pressió ambiental, per bé o per mal.
Després d’aixecar la copa d’Europa va dedicar el títol a Bartomeu en ple procés de moció de censura.
Soc un entrenador de futbol sala i no penso en clau política. Quan vaig arribar al Barça el president era ell i sabia que aquell títol era el seu últim títol en el càrrec. Ens va donar tot el que necessitàvem i fins i tot més; condicions de viatges, logística, bones instal·lacions i fitxatges. Calia agrair la seva aportació al nostre esport i a la nostra secció. És just que ho digués i ho tornaré a dir les vegades que faci falta.
Ara hi ha una junta gestora i la crisi pot passar factura també a la secció…
La societat està vivint un moment únic i tots ens hem d’adaptar a aquesta situació. Hi ha molta gent que ho passa molt més malament que nosaltres i no seria just no tenir una posició raonable amb el club.
Tem que la nova junta arribi amb grans retallades a les seccions?
No crec que estigui al programa de cap precandidat liquidar les seccions professionals, però entenc que hi pot haver pressupostos més ajustats.
Pujar jugadors de la base al primer equip és possible si s’ha de fer un canvi generacional?
Ara en tenim quatre, que és un percentatge molt alt tenint en compte que som els campions d’Europa. Per primer cop hem pujat un jugador, Povill, directament del segon al primer equip i és una línia de treball que no canviarà. Fa quatre anys ja vam fer un recanvi generacional quan van marxar Torras, Ari, Saad o Fernandão. Sempre pensem en el present, però també en el futur.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: