“No em considero artista, sóc creadora multidisciplinària”

El procés participatiu “Murs que parlen” iniciat a Sant Julià ha escollit, entre les diverses propostes, “Pentinant Sant Julià”, de la Naiara Galdós. Aquesta setmana comencen els treballs de les dues artistes que ompliran les parets de la parròquia amb les seves pintures dedicades a la Dama Blanca.

Comença demà a pintar a Sant Julià? En principi era la setmana que ve, oi?

En principi havia de començar la setmana que ve, però vist el temps que està fent, no m’he volgut arriscar. A més, la setmana vinent també he de fer uns murals a l’Espai Columba. Llavors, he contat en poder treballar tot el dia, en jornades llargues, i dividir-me entre les dues coses. Però amb aquest temps m’he dit que les estones que pogués pintar aquí, millor.

Us han donat termes? Fins quin dia teniu per pintar?

El dia 28 és la inauguració, coincidint amb Canòlich. Així que tenim poc temps…

I què és el que va a fer exactament a l’Espai Columba?

Començo dissabte i és una reinterpretació de Sant Gregori i Sant Silvestre, que el que hem fet és plasmar-los a través d’elements pictòrics representatius de l’art romànic. Com les dates del calendari, per exemple. El que faré serà tot amb pintura, perquè volia jugar amb vinils, però vist l’estat dels murs on hem de fer l’actuació és una mica complex.

I per a Sant Julià que hi té preparat?

Aquí l’obra es diu ‘Pentinant Sant Julià’, el que he fet ha sigut agafar la Dama Blanca i, dins la seva cabellera, hi ha tots els elements de la cultura popular de la parròquia i, per extensió, dels Pirineus. L’obra serà com una mena de viatge per aquesta cultura, però dins de la cabellera d’aquesta dona tan enigmàtica i representativa.

“Vaig pensar que seria bona idea introduir una història màgica per plasmar els elements representatius.”

Com se li ocorre aquesta idea?

El que ens demanaven era fer un mural que representés no únicament als Pirineus, sinó la cultura pròpia de Sant Julià, els elements populars més característics. Llavors, el que vaig pensar va ser fer un mural amb el meu estil propi, que són coses molt minimalistes, un art una mica naïf. Moltes vegades, amb l’art, tendim a fer coses molt complexes i deixar fora de joc el més petit. Donada la temàtica, vaig pensar que seria bona idea introduir una història màgica per plasmar els elements representatius.

En aquest cas, també ha de tenir en compte els factors exteriors com la pluja, el temps…

Exacte, he volgut que fos fàcil de mantenir. Si hi ha un desgast o així, no volia fer una pintura molt complexa. Volia aplicar una gamma cromàtica només de vuit o dotze colors i, finalment, en tinc deu. Per tant, si mai hi ha un tros que s’escama, o cau, es pugui mantenir sense que hagi d’intervenir un artista molt especialitzat. La idea era, ja que tractem un tema molt popular, també volia fer una pintura que tingués aquesta essència de propera, senzilla i actual.

I que li sembla aquesta proposta del comú de Sant Julià?

Em sembla molt bé, aquesta proposta està inscrita dins d’un seguit d’accions per esdevenir ciutat cultural de la Unesco. Llavors, em sembla molt interessant, en termes generals, veient el conjunt d’accions que es faran a terme. Però, també si ja em centro en els murals, és una bona idea perquè és un tipus d’intervenció que permet que ho facin persones amb un perfil artístic no tan elevat. És a dir, poden intervenir joves, cosa que considero molt interessant.

I vostè a nivell personal, amb què està ara mateix?

Jo continuo amb la publicitat, la meva carrera acadèmica se centra en això, tinc la meva pròpia empresa, sóc autònoma, i em dedico a això. Però sí que és cert que cada cop més intento trobar un lligam entre la comunicació i tot el món artístic i cultural, perquè penso que hi ha una mena de buit en aquest sentit a Andorra. És una llàstima perquè tenim molt potencial. Hi ha molt potencial artístic al país i tenim uns recursos naturals que crec que d’alguna manera s’han de potenciar amb actuacions d’aquest estil. Jo, per exemple, ara fa uns mesos vaig finalitzar un màster que justament tracta d’això i posava molt en relació el món de la comunicació en un àmbit molt artístic. La cultura té molts vessants… Jo mai m’he considerat artista, sóc creadora multidisciplinària.

Pot ser que hagi trobat aquesta combinació en la seva proposta per al projecte Caldes?

Justament, dels projectes que he treballat els últims mesos, el de Caldes és el més multidisciplinari. Per això m’he sentit molt còmoda desenvolupant-lo, perquè hi havia una part molt estratègica, molt de planificació, però en canvi també tenia aquest vessant més abstracta i adaptada a la persona que es presentés i les seves habilitats.

“L’art, per a mi, és una pota més de la comunicació”

Per al futur, algun projecte en ment?

Estic treballant bastant amb un equip de professionals que ens hem trobat a Barcelona, i treballo molt dintre de la museografia, que és un àmbit que m’atrau bastant i ara mateix estem treballant en diversos projectes. Per mi l’art està encabit en molts aspectes, és una manera de promocionar a Andorra, de promocionar les empreses, és una pota més de la comunicació per mi.

altaveu.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *