¿Nens models i també modèlics?

“Aprenen de la vida, és una oportunitat, un regal que els permet veure altres maneres de fer, viatjar, potenciar habilitats i espavilar-se per superar situacions a què no estan habituats. Però ho viuen des de l’alegria, sense imposicions i amb molt de sentit comú”. Així, amb serenitat, és com Noemí Ferrer descriu l’ofici-afició dels seus dos fills: l’Arnau, d’11 anys, i el Roc, de 7, són models infantils (tots dos a la foto). Objectivament guapos -són rossos, d’ulls clars, prims i amb un somriure enlluernador- tots dos han participat en diferents campanyes i anuncis a nivell estatal (Barcelona, Galícia, Lanzarote, Madrid…) i internacional (Nova Zelanda, Polònia…), i han treballat per a catàlegs i per a desfilades (Arnau), campanyes i anuncis. Tant els pares com l’agència que els representa, Little Monkeys, de Barcelona, asseguren que “ni la fama ni la tonteria no els han pujat al cap”. Tot i la joventut, ¿parlem de nens models i també modèlics? La resposta la tenim unes línies més avall.

Tots dos estudien (1r d’ESO i 3r de primària) al Col·legi Joan Bardina de Sant Boi de Llobregat i fan extraescolars (el Roc teatre i l’Arnau atletisme), però de ben menuts es van endinsar en el món de la passarel·la d’una manera natural. “Quan l’Arnau tenia dos anys, a més de maco era un nen molt simpàtic i sociable i vaig pensar si serviria per fer anuncis. Jo havia fet alguna cosa de joveneta, així que vaig estar buscant agències per informar-me. Va començar a fer alguna feineta acompanyat per nosaltres, que és clau perquè no ho visquin com un estrès. En alguna ocasió no m’acabaven de fer el pes pel tracte cap al nen. Per sort, vaig conèixer l’equip de Little Monkeys i vam connectar de seguida pel respecte que tenen. I amb el Roc ja ho vam seguir com una cosa natural, fins i tot quan era a dins la panxa”, diu rient. El Roc admet que al principi d’un set o d’un càsting té “una mica de vergonya”: “Perquè no conec a ningú. Però al cap d’una estona ja m’he fet amic d’algú i estic més tranquil”. Recorda alguna incomoditat, com un rodatge amb roba d’hivern en ple estiu: “Feia molta calor i no recordaven que havien de parar per beure i menjar. Sort que la mare sempre està per tot i ho va demanar”, apunta. L’Arnau considera que Little Monkeys és la seva “segona família”. “Em coneixen des de ben petit i sempre ens han cuidat molt. M’agrada fer de model perquè conec gent i llocs nous. Al meu col·legi ja estan al cas i sempre m’han donat facilitats. Però el primer són els estudis”, afirma, amb un somriure brillant.

DES DEL 2012

L’agència, fundada el 2012 per la fotògrafa barcelonina Marta Pons i per l’experta en produccions i localitzacions Kate Procter, londinenca, s’ha especialitzat en models infantils -des de nadons a partir de sis setmanes [vegeu el quadre adjunt] fins a joves que voregen la vintena- i treballa per a les principals marques de moda i de qualsevol producte de consum familiar (automoció, alimentació, assegurances, immobiliàries, telefonia…). Compten amb “uns 8.000 nadons, nens i joves inscrits”, però que tinguin la fitxa “amb totes les dades completes, documentació actualitzada [vegeu el quadre adjunt], amb les fotos recents i que estiguin en actiu en són uns 3.000”, detalla Pons. L’essència de la casa és “l’honestedat i la proximitat cap a l’infant i la família”, diuen. “Som sinceres. No volem que la il·lusió d’un pare o una mare forci el nen, a qui sempre s’ha de protegir en un món on tot va molt ràpid i hi ha molta pressió”.

Per treballar de model no només s’ha de ser guapo (de vegades ni això, donada la tendència a representar famílies normals, de diferents talles i condicions), sinó que s’han de tenir aptituds concretes. “A la web i en les entrevistes personals ho expliquem molt clar. Per descomptat que el sector de la moda vol infants macos, amb trets equilibrats. Però els que funcionen millor són els nens que se saben adaptar a diferents situacions, són sociables, tenen bona memòria, els agrada ser teatrals, tenen força paciència -els molt inquiets o temperamentals no s’ho passen gens bé-, tenen una actitud alegre i ganes de disfrutar”, detalla la fotògrafa.

“Però, sobretot -remarca- és fonamental tenir una família amb bons valors al darrere. Has de tocar molt de peus a terra i prendre-t’ho com un joc”, descriu. Procter ho corrobora i enumera algunes dificultats amb què topen: “Hi ha força mares, perquè normalment se n’ocupen elles, molt dives, que exigeixen i pressionen els fills perquè siguin els millors i els escollits. La seva frustració l’aboquen en els nens, malauradament”, exemplifica. “Els porten d’un càsting a un altre, els apunten a diferents agències, cosa que desaconsellem totalment. Resta oportunitats, ja que totes optem a les mateixes proves el mateix dia. I algunes mares fins i tot gosen dir a fotògrafs o a l’equip com han de treballar”, lamenta.

“No volem que la il·lusió d’un pare o una mare forci el nen, a qui sempre s’ha de protegir en un món on tot va molt ràpid i hi ha molta pressió”

Marta Pons i Kate Procter – Little Monkeys

¿I un infant model es pot guanyar un sou mensual que substitueixi el d’un adult? Qui i com gestionen els diners? Les preguntes davant d’un sector força desconegut brollen. Pons i Procter hi posen llum.

ELS DINERS, UN SOU?

Mentre fan l’educació obligatòria mai no podran tenir un sou mensual, perquè les feines són esporàdiques i regulades horàriament. Si els agafen per a moltes campanyes diferents al mateix temps corren el risc de cremar-se. En aquests casos, se’ls paga una mica més de drets d’imatge”, matisen. Els sous poden anar des dels 250-300 euros d’una sessió fins als 1.500-2.000 d’una campanya més àmplia, amb les despeses de viatges i dietes pagades. Però han tingut alguna nena que “ha guanyat 20.000 euros en un any gràcies a un contracte exclusiu amb una companyia telefònica”.

Noemí Ferrer explica com ho viuen en família, amb el que guanyen l’Arnau i el Roc. “Tots dos tenen un compte corrent amb nosaltres de cotitulars, on ingressem els diners. Des de petits vam decidir que quan fessin una feina se’ls donaria una recompensa, de 15 o 20 euros (una joguina, uns auriculars, un llibre…), perquè tampoc eren conscients del valor dels diners”, diu. “Quan hem volgut fer una despesa extra per a casa, els diem als nens si hi volen col·laborar i sempre ho fan”. “Jo vaig pagar un viatge per vacances!”, exclama el Roc. Model modèlic?

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: