Neix la Càtedra Repsol en Transició Energètica per lluitar contra el canvi climàtic

La lluita contra el canvi climàtic i l'afectació de les emissions de gasos al planeta és un dels reptes per la societat i les administracions a nivell global, una necessitat que es fa cada vegada més palesa. Sense anar més lluny, fa uns mesos el govern de la Generalitat va declarar l'emergència climàtica i la voluntat d'arribar el 2050 utilitzant al 100% energies renovables. Aquesta lluita és també part de diverses empreses, com Repsol, que avui ha presentat la seva Càtedra en Transició Energètica, de la mà de la Fundació Repsol i la Universitat de Barcelona (UB). 

L'acte, moderat pel rector de la universitat, Joan Elias i García, ha comptat amb la intervenció del president de Repsol, Antoni Brufau; una presentació a càrrec del catedràtic Mariano Marzo i una cloenda del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. Totes les intervencions amb una línia comuna: la necessitat d'actuar de manera immediata, el compromís per part de governs i societat i la voluntat global de fer del nostre planeta i el nostre sistema econòmic un sistema eficient. 

"Cal ser responsables i coherents amb el planeta i apostar per un sistema molt més intensiu en energies renovables", ha asseverat Brufau. "Hem de procurar reduir les emissions i el món occidental ha d’estar preparat per remediar el mal fet, però les altres societats que encara s’han de desenvolupar han d’intentar mitigar les emissions del desenvolupament", ha explicat el president de l'empresa. 

Cal ser responsables i coherents amb el planeta i apostar per un sistema més intensiu en renovables – A. Brufau

"Tots volem un model energètic que sigui sostenible, cosa que també vol dir que sigui econòmicament viable i eficaç". És per aquest motiu que neix la Càtedra, per aportar coneixement i col·laborar amb administracions per mirar de revertir el mal fet, fer workshops amb líders tècnics i lluny de la política, tot i que "té la responsabilitat de difondre el que està fent". 

En paraules de Brufau, "es tracta de tenir una visió global, no serveix deixar d’emetre gasos aquí però que s’emetin a la Índia; s’ha d’anar en compte amb el tema de la fugida d’empreses, que vagin d’àrees molt a rigoroses a poc rigoroses". Alhora, ha avisat que "hi ha àrees que necessiten créixer, igual com un dia vam créixer nosaltres, i hem de ser tolerants amb aquestes zones perquè tot el que ells fan ara per créixer, nosaltres també ho vam fer". 

Del compromís a l'acció

El catedràtic d'Estratigrafia i Professor de Recursos Geologia del Petroli de la UB, Mariano Marzo, ha presentat la ponència Transició Energètica: Del compromís a l'acció, en què ha presentat els principals problemes mediambientals als quals s'enfronta el planeta i com la societat pot reduir els danys causats i, fins i tot, revertir-los. "El canvi climàtic és una constant en el planeta. Ara mateix, però, hi ha alguna cosa que està forçant més del normal els cicles normals, i això és el que anomenem escalfament global", explica Marzo.

I què el provoca? És la conseqüència d’un desenvolupament econòmic i creixement demogràfic sense precedents, obtingut en gran part gràcies a l’ús massiu dels combustibles fòssils. "És una disfunció del sistema econòmic, cosa que és molt complex de canviar". Alhora, però, el catedràtic assevera que "hem fet molt en eficiència energètica en aquests anys i encara podem fer més. Les societats industrialitzades hem disminuït molt les emissions de CO2, però el que millorem per eficiència i descarbonització, ho perdem per creixement econòmic i demogràfic. De totes maneres, des del 2015 l’emissió de CO2 ha millorat".

Cal desvincular el creixement demogràfic i econòmic de l'augment d'emissions de CO2 – M. Marzo

I què cal fer? "Cal desvincular el creixement demogràfic i econòmic de l’augment d’emissions de CO2", que és el que es va decidir amb l’acord de París del 2015. L’any 2018, però, encara no s’ha aconseguit l’objectiu, i segons Marzo, "cal anar més enllà dels acords de París, cal fer reduccions globals d’emissions de CO2 en els escenaris de noves polítiques i desenvolupament sostenible".

Però també hi ha coses que no ens expliquen, una altra de les voluntats de la Càtedra, explicar "la veritat". "El que no ens diuen és que no és suficient reduir les emissions, sinó que també cal retirar les que hi ha a l’atmosfera. Si volem arribar a retirar un 20% de les emissions per assolir els 1,5 graus centígrads d’escalfament, calen noves tecnologies i la restauració forestal", una eina potent i que tenim a l'abast per netejar l'ambient de CO2.

Finalment, explica el catedràtic, "la transició energètica està aquí per a quedar-se perquè té una àmplia acceptació social i governamental, a nivell nacional i internacional. Potser no serà tan ràpida ni fàcil com seria desitjat, però cal una aposta forta en I+D+i i un bon govern que remi en aquest sentit". 

La ciència, necessària per "la veritat"

A mode de cloenda, el conseller Calvet ha volgut deixar clar que "sense ciència no hi haurà veritat, i la càtedra és això. Els moviments socials serveixen per avançar i canviar les coses, però sense ciència i consens social no arribarem enlloc". 

En aquest sentit, el conseller ha volgut recordar la feina feta per part de la Generalitat, des de la creació d'un Departament de Mediambient l'any 1991, quan encara n'hi havia molt pocs, fins a la declaració de l'emergència climàtica fa uns mesos, "que té tres potes molt bàsiques: transició energètica; descarbonització de la mobilitat i apostar per una economia circular aplicada en tots els camps, però també associada a la reutilització del carboni".

Tenim una economia en què el creixement del PIB encara va lligat a un increment d'emissions – D. Calvet

Així doncs, "la Càtedra té repte important que és aportar ciència, dades i, en definitiva, veritat. S’hauria d’incorporar en totes les reunions sectorials i la cimera que farem des del Govern pel canvi climàtic". Calvet també ha alertat que es van assolir els compromisos en mediambient marcats fins el 2012, "però a partir del 2015 van tornar a pujar", just en el moment en què es començava a sortir de la crisi. Aquest fet evidencia que la reactivació econòmica "implica un increment de l’emissió de gasos, i que tenim una economia en què el creixement del PIB encara va lligat a un increment d’emissions. S’ha de revertir aquesta dependència". 

Finalment, el conseller de Territori ha posat en relleu que "la magnitud del repte que tenim davant comporta una intervenció eficient, i creiem que la tecnologia està de la nostra part; les energies renovables han assolit plena competitivitat però només amb la tecnologia no assolirem l’objectiu, calen més coses: compromís polític i social i vèncer les resistències".

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: