Neix Juli Pams, ministre d’interior francès durant la Primera Guerra Mundial

Tal dia com avui de l’any 1852, fa 168 anys, a Perpiny,; naixia Juli Pams i Vallarino, que en el decurs de la seva vida tindria una extensa carrera política: va ser regidor del consell municipal d’Argelers; conseller del Consell Departamental dels Pirineus Orientals (1892-1928); diputat a l’Assemblea Nacional Francesa (1893-1905); senador del Senat de la República francesa (1904-1930); ministre d’Agricultura de la República francesa (1911-1913); ministre d’Interior de la República francesa (1917-1920) i delegat de la República francesa a la Societat de Nacions. La responsabilitat del ministeri d’Interior la va exercir durant els dos darrers anys de la I Guerra Mundial (1914-1918).

Durant el conflicte mundial va coincidir amb un altre català en l’alta política francesa: el mariscal Josep Joffre (nascut el mateix any que Pams a Ribesaltes, a vuit quilòmetres al nord de Perpinyà). Pams, com Joffre, era catalanoparlant de llengua materna i educació familiar. I, com el mariscal, durant la seva vida va tenir una intensa relació amb els moviments culturals catalans al Rosselló: va ser un dels membres més destacats i influents de la Societat d’Estudis Catalans, una plataforma creada el 1906 per 127 entitats culturals de la Catalunya-nord, destinada a promoure la recuperació de la llengua i de la cultura catalanes.

Mentre ocupava la cartera d’Interior, es va produir la petició formal dels Voluntaris Catalans que havien lluitat al costat de França durant la I Guerra Mundial (1918). El Comitè de Voluntaris -la representació dels més de 6.000 catalans que havien lluitat a les batalles de Verdun i de Saint Quentin- va sol·licitar al primer ministre francès Georges Clemenceau que donés suport a les reivindicacions nacionals catalanes; en aquell moment sota pressió per les campanyes anti-catalanes d’Alfons XIII i Romanones. Tot i que aquella iniciativa va comptar amb el suport de Joffre, de Pams i de l’opinió pública francesa Clemenceau els despatxaria amb l’expressió “Pas d’histoires, catalans”.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.



Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Neix Juli Pams, ministre d’interior francès durant la Primera Guerra Mundial

Tal dia com avui de l’any 1852, fa 168 anys, a Perpiny,; naixia Juli Pams i Vallarino, que en el decurs de la seva vida tindria una extensa carrera política: va ser regidor del consell municipal d’Argelers; conseller del Consell Departamental dels Pirineus Orientals (1892-1928); diputat a l’Assemblea Nacional Francesa (1893-1905); senador del Senat de la República francesa (1904-1930); ministre d’Agricultura de la República francesa (1911-1913); ministre d’Interior de la República francesa (1917-1920) i delegat de la República francesa a la Societat de Nacions. La responsabilitat del ministeri d’Interior la va exercir durant els dos darrers anys de la I Guerra Mundial (1914-1918).

Durant el conflicte mundial va coincidir amb un altre català en l’alta política francesa: el mariscal Josep Joffre (nascut el mateix any que Pams a Ribesaltes, a vuit quilòmetres al nord de Perpinyà). Pams, com Joffre, era catalanoparlant de llengua materna i educació familiar. I, com el mariscal, durant la seva vida va tenir una intensa relació amb els moviments culturals catalans al Rosselló: va ser un dels membres més destacats i influents de la Societat d’Estudis Catalans, una plataforma creada el 1906 per 127 entitats culturals de la Catalunya-nord, destinada a promoure la recuperació de la llengua i de la cultura catalanes.

Mentre ocupava la cartera d’Interior, es va produir la petició formal dels Voluntaris Catalans que havien lluitat al costat de França durant la I Guerra Mundial (1918). El Comitè de Voluntaris -la representació dels més de 6.000 catalans que havien lluitat a les batalles de Verdun i de Saint Quentin- va sol·licitar al primer ministre francès Georges Clemenceau que donés suport a les reivindicacions nacionals catalanes; en aquell moment sota pressió per les campanyes anti-catalanes d’Alfons XIII i Romanones. Tot i que aquella iniciativa va comptar amb el suport de Joffre, de Pams i de l’opinió pública francesa Clemenceau els despatxaria amb l’expressió “Pas d’histoires, catalans”.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.



Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: