Neix Elizabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d’Elna

Rate this post

Tal dia com avui de l’any 1913, fa 105 anys, naixia a Willa (cantó de Zuric, Suïssa) Elisabeth Eidenbenz; que vint-i-sis anys més tard (1939) fundaria la Maternitat d’Elna. Mestra de professió, va ser destinada com a voluntària de l’organització suïssa Associació d’ajuda als nens de la guerra, a Madrid (1937) durant el conflicte civil espanyol (1936-1939). Amb la caiguda de la capital espanyola en mans de l’exèrcit franquista es va desplaçar a Catalunya Nord (1939), que s’havia convertit en un camp de refugiats gegantí per a republicans. El govern francès, incapaç de gestionar aquella catàstrofe humanitària, acabaria habilitant camps de concentració que acollien, en pèssimes condicions, els refugiats de la guerra espanyola.

Acabada d’arribar a la Catalunya Nord es va dedicar a reunir i assistir les dones refugiades que estaven embarassades i, un cop havien donat a llum, també els seus nadons. Primer va habilitar una casa a Brullà (Rosselló), que aviat seria insuficient. A l’inici de novembre de 1939 ja havia aconseguit desplaçar la maternitat a Elna (Rosselló), lloc en què restaria definitivament. La Maternitat d’Elna es va ubicar en un palauet semiabandonat construït l’any 1900 als afores de la vila. La restauració i habilitació de l’edifici van costar 30.000 francs suïssos de l’època; l’equivalent aproximat actual a sis milions d’euros, que va finançar íntegrament l’organització suïssa a la qual pertanyia Elizabeth Eidenbenz.

Neix Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d'Elna. Fotografia de l'edifici de la Maternitat. Font Centre Culturel Kulturfabrik

 Fotografia de l’edifici de la Maternitat. Font: Centre Culturel Kulturfabrik

La Maternitat d’Elna va acompanyar l’embaràs i va assistir el part de centenars de dones refugiades als camps d’Argelers, Sant Cebrià del Rosselló i Ribesaltes. Estava atesa per la mateixa Elizabeth Eidenbenz, per un grup rotatiu de sis infermeres enviades per l’organització suïssa i per un grup de voluntaris dels camps de refugiats. Disposava d’un total de cinquanta llits distribuïts en habitacions de quatre o vuit que tenien noms de ciutats o de països: Barcelona, Bilbao, Madrid, París, Suïssa, Polònia o Marroc. La sala de parts era una petita habitació blanca amb un llit, una taula, un lavabo i un armari per als estris de la llevadora. Entre novembre de 1939 i abril de 1944, quan va ser clausurada pels nazis que ocupaven França, hi van néixer 597 criatures.

Anar a la font
Marc Pons

Powered by WPeMatico

Translate »