Natura des del balcó

Ponç Feliu i Toni Llobet realitzen ‘Confinats’, sobre la natura que es veu des del balcó de casa

Un pardal, una cotxa fumada, un verdum, un gafarró i una oreneta. Tres minuts d’escolta i cinc cants diferents gravats des del balcó dijous a l’hora de dinar. “Des de casa podem veure molta natura, més de la que ens pensem. Els ambients urbans són menys diversos que un bosc, un aiguamoll o un conreu, però déu-n’hi-do la fauna que hi ha, sobretot ocells”, explica l’ornitòleg i director del Consorci del Ter , Ponç Feliu. “En un dia normal des de la ciutat pots veure fins a vint espècies diferents: tudó, colom, mallerengues, falciots i orenetes…”, assenyala. Si bé el silenci i la paciència són importants, recorda que només cal “aixecar el cap i mirar enlaire”, a més de tenir coneixements i saber-los identificar a partir d’un cant, un reclam. Des que ha començat el confinament, ha observat fins a 80 espècies diferents des del setè pis on viu, al carrer de la Rutlla de Girona. “A la nit sento rossinyols i xots, que és un mussol petit que cria a les Pedreres.”Durant les nits, una gravadora enregistra tots els ocells que han passat.

Engrescat amb aquesta observació, amb l’il·lustrador Toni Llobet realitzen Confinats , vídeos de tres minuts a Instagram en què es recullen diferents exemplars que els fan arribar aficionats d’arreu del país. La participació és clau: “Sense una xarxa de gent que mira ocells i observa la natura i ens ho fa arribar, això no seria possible.” Tota la informació s’envia a a l’ Institut Català d’Ornitologia (ICO), que n’estudia el comportament, la fenologia i amb voluntat de conservació.

El pic de la migració d’ocells, de març a maig, ha coincidit amb el confinament. “Hem pogut veure tota l’evolució de la migració en aquest mes i mig”, recorda Ponç Feliu. Les llevantades d’abril, a més, fan que els ocells migradors típics de l’est d’Europa vinguin cap aquí. Així, s’han pogut observar falcons cama-roigs. “Se’n diu sedimentació”, explica el també ornitòleg i naturalista Jordi Sargatal. “El vent de l’est els obliga a quedar-se aquí.” Sargatal posa èmfasi en la manca de fressa ambiental per sentir el cant dels ocells, però més enllà del silenci recorda el fet d’estar atent i disposat a mirar. “Durant onze anys vaig treballar a la Pedrera, a la Fundació Territori i Paisatge, i tant a l’estació de Figueres com a Barcelona observava cinc parelles de mallerengues; les de Barcelona cantaven més fort; els ocells de ciutat, per lluitar contra el soroll, apugen els decibels dels seus cants.” També s’ha dedicat a l’observació; fascinat, ha reconegut 32 espècies d’ocells i nou de rapinyaires.

No és ornitòleg però sí naturalista i meteoròleg vocacional i a través de Twitter va començar una juguesca, OhHappyBird , per buscar l’ocell de Catalunya que millor canta. Per Jordi Soler Ramió, de Llagostera, “només veu qui vol veure; la gent no està acostumada a observar”. Explica també que en haver-hi més llevantades, amb el vent en contra, s’observen més ocells. El Glòria va deixar sediments al mar, que són un reclam per al peix petit, “al darrere del qual hi va el peix gros, que entra més a costa”. En aquest sentit, reivindica la flora i la fauna que tenim al costat: “A qualsevol parc de ciutat hi ha mil coses a observar, i la gent per veure animals se’n va al zoo.” Jordi Soler Ramió remarca que cal “més coneixement del que tenim a casa i més respecte”.

“És evident que l’espècie humana afecta el planeta. Ara ho hem vist de manera brutal; els cels de Barcelona mai havien estat tan blaus”, assenyala Sargatal. “És un crit d’alerta definitiu per canviar aquesta dinàmica, de pressió sobre la Terra i d’excés de població”, remarca Ponç Feliu, que veu en la crisi de la Covid-19 una oportunitat immillorable per a un replanteig vital.

Anar a la font – El Punt Avui

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: