Narradors incansables, però encara sense cor

Reposa entre llibres en una prestatgeria de la sala. Sembla no tenir res a veure amb els seus veïns de paper. Des del núvol estant, l’algoritme femení que habita l’altaveu cilíndric viu en un bucle d’espera. Vol sentir el vocatiu que l’identifica seguit d’una ordre o pregunta. Així ens hi adrecem: “Alexa, t’agrada llegir?”. La internet de la veu fa prendre vida a l’objecte inert. Respon que s’empassa els llibres —no menteix— i que li encanta. Confessa que està enganxada a El Quijote i es vanta de les seves habilitats: “Demana’m que te’n llegeixi el principi i veuràs quina meravella”.

Seguir leyendo.

Deixa un comentari

%d bloggers like this: