Mugabe divideix Zimbàbue fins i tot en el seu funeral

A l’Estadi Nacional de Harare es va celebrar ahir el funeral públic de Robert Mugabe, l’home que va desintegrar la Rhodèsia colonial per crear el Zimbàbue independent el 1980 i que durant les quatre dècades següents va imposar lleis i va restringir drets civils com va voler. El 6 de setembre, als 95 anys, moria en una clínica de Singapur. Ahir el seu fèretre, cobert per una bandera zimbabuesa, va entrar a l’estadi de la capital seguit pels seus familiars més pròxims, liderats per la seva viuda, Grace Mugabe, vestida de negre i de bracet del seu fill petit, Chatunga. Una dotzena de caps d’estat africans, entre els quals hi havia el guineà Teodoro Obiang, el sud-africà Cyril Ramaphosa, l’angolès João Lourenço i el kenià Uhuru Kenyatta, van presenciar l’acte.

Les graderies, amb capacitat per a 50.000 persones, no estaven plenes. Malgrat això, milers de persones van accedir a les instal·lacions per dir l’últim adeu al mandatari zimbabuès. La seva presència va plasmar la divisió d’opinions que genera el seu aposentament al poder del país durant tants anys: alguns aplaudien i ploraven, d’altres cridaven i el xiulaven perquè no obliden que el seu govern, llarg i autocràtic, va deixar el país immers en una brutal crisi econòmica i profundament dividit en línies polítiques.

“Un arbre gegant de l’Àfrica ha caigut”, va dir en el discurs d’obertura el president Emmerson Mnangagwa, que el 2017 va substituir Mugabe al capdavant de l’estat. I va afegir: “Zimbàbue està de dol per la mort d’un gran fill de la Terra, un visionari i defensor del nostre empoderament”. La resta de mandataris africans també van elogiar la figura de Mugabe, mentre que alguns dels assistents continuaven rebent amb desaprovació tants elogis. El president kenià, Uhuru Kenyatta, va descriure Mugabe com “un líder visionari i incansable defensor de la dignitat africana”, i l’expresident de Ghana Jerry Rawlings el va considerar “un dels guerrers més formidables del continent”.

Però, lluny de l’acte d’ahir, la mort de Robert Mugabe es pot entendre com una expressió de l’actual política de Zimbàbue. La cerimònia era el funeral públic, però ara caldrà esperar un mes perquè es construeixi el seu mausoleu i sigui definitivament enterrat. El lloc on s’han de dipositar les restes del mandatari ha desencadenat un intens enfrontament entre la família i l’actual govern. Mugabe serà enterrat a l’Acre dels Herois, el cementiri que ell mateix va ordenar construir als afores de Harare per a glòria dels fills prodigi de la nació i per donar repòs etern als que el van acompanyar en la lluita contra la colònia i la conquesta de la llibertat que, amb els anys al poder, ell també es va encarregar d’esquarterar. L’anunci del govern va disgustar profundament la família de l’expresident, que va arribar a dir gairebé amb les invitacions enviades que l’últim desig del difunt era ser traslladat fins a Katuma, la seva comunitat originària, en una cerimònia estrictament privada, lluny de protocols i fanfàrries.

L’ombra del poder

La mort i sobretot l’enterrament de Mugabe evidencien que l’ombra del tirà és allargada, i que les lluites internes dels mugabistes continuen ben vives. La família no volia que els que el van trair es fessin seu el llegat i que utilitzessin la seva figura per a rèdits polítics.

Les modernes àgores en què s’han convertit les xarxes socials han tornat a recollir una divisió d’opinions entre els que reten l’últim homenatge al “camarada Mugabe” com un panafricanista de pedra picada, i els que lamenten que finalment sigui enterrat amb honors d’“heroi nacional” tot i que va destrossar l’economia del país, va perseguir les dissidències polítiques i va acabar amb els drets civils i humans de la ciutadania.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: