Mor Montserrat Caballé, la diva catalana que va conquerir el món de l’òpera

Rate this post

Montserrat Caballé ha mort avui als 85 anys. Quan ho he sabut de bon matí he recordat que de ben petit em van regalar un disc d’àries i cançons de la vida, Eternal Caballé. Tot i que érem a l’albada del CD, encara va ser un disc de vinil. Calculo que deuria ser un Nadal abans o després dels Jocs de Barcelona 92, i la deuria haver vist cantant el celebèrrim Barcelona amb el difunt Freddie Mercury a la televisió. Tot va ser prou per demanar-lo als Reis. Aquell va ser la meva més remota entrada al món de l’òpera i quan el vam escoltar, la primera vegada que vaig sentir la veu d’aquesta catalana universal que ho va ser tot al món de la lírica. 

Nascuda l’any 1933 al barri de Gràcia en una família de classe mitjana empobrida per la Guerra Civil, la veu va permetre a Montserrat Caballe i Folch poder estudiar becada al Conservatori del Liceu, amb Pere Vallvidrera de professor de solfeig. A mesura que va anar avançant en l’educació musical la situació familiar es va anar fent més desesperada i Caballé es va haver de posar a treballar -una insòlita placa al popular carrer Petritxol recorda la seva feina a la Casa Comella- mentre el somni de dedicar-se a la música semblava esvair-se. Va ser gràcies als fills d’Eusebi Bertrand i Serra, industrial cotoner i polític d’una nissaga de les que havia fet la revolució industrial, que va poder prosseguir la seva carrera musical al Conservatori sota la direcció de tres mestres cim Eugenia Kemeny, Conxita Badia Napoleone Annovazzi

Kemeny, soprano hongaresa refugiada a Barcelona arran de la Segona Guerra Mundial, li va donar una tècnica impecable, amb els seus mètodes revolucionaris de respiració i gimnàstica. Badia li va donar el gust i l’elegància en el cant. I Annovazzi li va fer aprendre harmonia, contrapunt, composició i orquestració, i la va aconsellar en el repertori més adequat a la seva carrera. Tot i això, un desmai provocat pels nervis a l’examen final de curs va fer que la institució no li atorgués la medalla d’or, una errada que es va esmenar dècades després.

El seu debut a l’òpera una vegada titulada va ser al Teatre Principal de València el 27 de juny de 1955, interpretant Serpina a l’òpera La serva padrona de Pergolesi, de la mà de Napoleone Annovazzi. A partir d’aquí hi ha dues ciutats estretament vinculades a Montserrat Caballé: Basilea i Bremen. A la ciutat suïssa hi va ser contractada com a substituta en papers petits, però gràcies a una cancel·lacció de la titular i que la substituta oficial era de viatge, va poder cantar la Mimí de La Bohème. A partir d’aquí, va començar a cantar un repetori que anava de Tosca de Puccini a l’Arabella o la Salomé de Richard Strauss, passant per l’Aida de Verdi. Contractada ocasionalment per altres teatres, va fer temporada a Bremen, abans de tornar a Barcelona i debutar amb Arabella el 7 de gener de 1962 al Gran Teatre del Liceu, l’escenari de les seves grans nits i on va tenir un públic incondicionalment fidel. 
 

 L’any 1965 es produeix el seu primer gran èxit internacional, substituïnt Marilyn Horne en una Lucrezia Borgia al Carnegie Hall de Nova York, que va fer que l’endemà el The New York Times titulés “Maria Callas + Renata Tebaldi = Montserrat Caballé”. A partir d’aquí va començar una carrera internacional, dirigida pel seu germà Carles, en la què arrasà a tots els grans coliseus operístics del món amb un ampli repetori de més de vuitanta papers operístics, des de l’òpera barroca fins al bel canto, passant per Verdi, Wagner, Puccini o Strauss.

Possedora d’una tècnica impecable, una matisació vocal increïbles i uns exquisits pianissimos, va esdevenir la diva per antonomàsia, que sota una simpatia i una aparent ingenuïtat amagava un caràcter fort que sabia demostrar enfrontant-se amb directors, amb el públic o fins i tot amb institucions com el seu estimat Liceu. Un mateix caràcter que li va permetre anar més enllà de l’òpera i esdevenir una figura mediàtica de la cultura pop, sense perdre ni una engruna del seu prestigi, i cantant amb músics de tot tipus, com Freddie Mercury.

 

Guardonada la Medalla d’Or i el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya i el Premi Príncep d’Astúries de les Arts juntament amb Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo, a nivell polític ha estat més controvertida: va tancar la llista de Miquel Roca l’any 1993 però alhora no ha dubtat mai en manifestar, alhora, que és “española de pura cepa, pese a quien pese”, com quan va ser investida Doctora Honoris Causa per la Universitat Menéndez y Pelayo. L’exsecretari general de Presidència Lluís Prenafeta recorda a la seves memòries els problemes que va ocasionar un concert al Japó, en que Caballé va voler disculpar-se amb el Rei d’haver fet un concert de cançó catalana. També va signar el “Manifiesto por la lengua común”, l’any 2008. Però és a nivell fiscal quan la seva imatge és menys admirable: També va signar   fiscal és quan ha estat menys: L’any 2015 la seva suposada residència a Andorra li va acabar costant una condemna per frau fiscal, després d’un pacte amb la fiscalia.

Casada amb Bartolomé Martí, la seva filla Montserrat Martí ha intentat obrir-se camí en el món amb l’ajut de la seva mare, amb qui ha gravat duets, però sense l’èxit indiscutible que ha obtingut aquesta diva catalana que des del carrer Petritxol de Barcelona va conquerir tots els teatres del món. 

 

 

Anar a la font
Joan Safont

Powered by WPeMatico

Translate »