Mor el filòsof francès Michel Serres als 88 anys

El filòsof francès Michel Serres ha mort aquest dissabte als 88 anys, segons ha informat la seva editora, Sophie Bancquart: “Ha mort plàcidament a les set de la tarda i envoltat de la família”. Serres, nascut a Agen el 1930, era filòsof i historiador de la ciència. Va ser professor a la Universitat Paris I Panthéon Sorbonne i a la Universitat de Stanford, i membre de l’Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts i de l’Acadèmia Francesa.

Entre els seus camps de reflexió hi havia l’ecologia, l’educació i les noves realitats generades per les tecnologies. “Les noves tecnologies són les responsables de la gran transformació que està patint avui la qüestió del treball”, recordava fa tres anys. I mai no defugia l’autocrítica filosòfica perquè considerava que els filòsofs haurien de preveure les mutacions del saber i de la pràctica, i no ho han fet prou, perquè, “amarats de la política de cada dia, no han copsat l’arribada de la contemporaneïtat”. Com va dir fa uns anys Umberto Eco, Serres era, “com a bon filòsof, capaç de reflexionar no només sobre els esdeveniments històrics, sinó també sobre l’actualitat”. També lligava el pensament humanista amb el científic.

Michel Serres: “El treball intel·lectual també és un treball manual”

Format primer en la carrera naval, va servir la marina francesa entre el 1956 i el 1958, i va estudiar matemàtiques i física, però ho va abandonar per “la carrera literària”. Tanmateix, la ciència va seguir sent fonamental per a Serres. “És una llàstima que els filòsofs de la meva generació no coneguin les ciències i no puguin ser completament lúcids sobre el món contemporani”, explica en una entrevista al CCCB feta arran de la publicació en castellà de ‘Figuras del pensamiento. Autobiografía de un zurdo cojo’ (Gedisa, 2015).

El primer llibre de Serres, ‘Le Système de Leibniz et ses modèles mathématiques’ (1969), ja mostrava un compromís amb la ciència que també va traslladar a l’àmbit de la comunicació en un seguit d’assajos titulats ‘Hermes’. Entre les obres hi ha ‘Les cinq sens’ (1985) ‘El contracte natural’ (1990), ‘Història de les ciències’ (1991), ‘Atlas’ (1994) i ‘Ditona: El món ha canviat tant que els joves han de reinventar tot: una manera de viure junts, institucions, una manera de ser i de conèixer…’ (2012), en què reflexiona sobre la transformació cultural propiciada per les noves tecnologies.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: