Mor el califa que precipitaria la independència dels comtats catalans

Rate this post

Tal dia com avui de l’any 1013, fa 1.005 anys, moria a Còrdova (llavors capital del califat d’Al-Andalus) el califa Abú I-Walid Hisham ibn al-Hakam, més conegut com a Hixam II que, involuntàriament, tindria un paper destacat en les causes que l’any 985 precipitarien la independència de facto dels comtats catalans. El govern del califa Hixam II no tan sols explica les terribles campanyes andalusines contra els dominis cristians del nord peninsular, sinó que explica també la curiosa, complexa i desconeguda sociologia del poder cordovès. Les terribles campanyes que van arrasar, literalment, els comtats catalans i els altres dominis cristians peninsulars estarien emmarcades en el context de la lluita pel poder a la cort cordovesa.

Poc abans de les destructives campanyes, Hixam II era un jove adolescent que havia estat relegat del poder efectiu per un triumvirat format per la seva mare Subh, una ex-esclava d’origen basc, culta i ambiciosa, que havia estat l’esposa principal del difunt califa Alhaken II; i pels generals Al-Mansur, d’origen iemenita i que tenia el suport de les tribus berbers que habitaven a la península; i Galib Abu-Tammam, d’origen eslau, que tenia l’adhesió de la poderosa Saqualibah —la guàrdia de palau integrada per mercenaris eslaus— i dels eunucs —l’elit de govern andalusí—. Les fonts apunten que la relació sentimental que van establir la vídua regent Subh i el general Al-Mansur, trencaria l’equilibri de poder i desfermaria unes campanyes militars que eren una projecció de les lluites cortesanes.

Comtats independents catalans. Segle XI

Comtats catalans l’any 985

L’any 985, Subh i Al-Mansur ja havien liquidat la Saqualibah, però els eunucs havien resistit impulsant al marginat Hixam II. Llavors Al-Mansur va portar a terme una definitiva demostració de força, aquell cop sobre els comtats catalans. El comte dependent de Barcelona Borrell II va sol·licitar al seu patró, el rei Hug Capet de França, l’ajut militar que li devia pel pacte de vassallatge. Al-Mansur, per la seva banda, que tenia coneixement que a la cort de París s’estava lliurant una veritable guerra pel poder, va preferir atacar Barcelona, convençut que l’ajut francès no arribaria mai. Després de la terrible ràtzia, que destruiria Barcelona i molts pobles del comtat, Borrell II es negaria a renovar el pacte de vassallatge a Hug Capet, i es produiria la independència de facto.

Anar a la font
Marc Pons

Powered by WPeMatico

Translate »