Monjos i poetes: tornar al lloc on encara hi ha vida

Rate this post

Potser no tota la poesia és espiritual ni tota l’espiritualitat poètica, però hi ha convergències en què costa diferenciar una cosa de l’altra, i a les cultures d’arreu del món i del temps hi trobem aquesta constant, on l’obertura expressiva copsa, sense ofegar, una espiritualitat que alhora necessita expressar-se per ser i comunicar. L’any 1949, quan el Vietnam portava tres anys de guerra amb els colons francesos, dos poetes, Tru Vu i Quach Thoai, donaven lliçons de literatura vietnamita als novicis d’un temple budista a canvi d’un lloc per dormir i menjar.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »