Mercè Arànega és ‘Shirley Valentine’, una mestressa de casa alliberada, al Teatre Goya

Rate this post

El Teatre Goya aixeca el teló de la seva onzena temporada amb un clàssic del teatre Shirley Valentine, de Willy Russel, amb Mercè Arànega com a única protagonista, dirigida per Miquel Gorriz. Shirley Valentina inaugura una temporada d’aniversari, ja que la històrica sala del carrer Joaquim Costa ha celebrat 10 anys des de la seva reapertura pel Grup Focus amb Josep Maria Pou com a director artístic

Per a Pou, Willy Russell, compositor, dramaturg i creador d’un text memorable com Germans de sang, va crear un prototipus de dona dins el repertori teatral contemporani, un clàssic, que totes les actrius volen interpretar. Pou ha admès que la recuperació de Shirley Valentine coincideix amb la mobilització feminista dels darrers mesos i ha descrit com “una autèntica declaració d’independència” un text sobre l’alliberament universal encarnat en una mestressa de casa de Liverpool que ha viscut sempre pels altres i que, gràcies a la proposta d’una amiga de viatjar plegades a Grècia, troba el moment per pensar, d’una vegada per totes, en ella mateixa. Pou ha posat al costat de Shirley el personatge de Nora, de Casa de nines, ja que com ella, la seva decisió de deixar enrere el marit i la família genera incomodidat a l’espectador. 

Un somni fet realitat per a Arànega

Miquel Gorriz ha assegurat que l’obra és un viatge emocional de la protagonista, que fa passar a la protagonista per un Dragon Khan, en un monòleg que esdevé un autèntic tour de force per l’actriu, en un muntatge en que la Shirley es va traient de sobre pells, capes, per arribar a ser lliure. Gorriz ha descrit l’obra com una comèdia que barreja dolor personal amb, sobretot, una sensació d’alegria, ja que obre una finestra a l’esperança, que és possible ser feliç i lluitar per a ser feliç. “És una obra optimista, una comèdia que barreja de manera sàvia drama, dolor personal i humor. Parla del coratge de qui vols ser i com vols ser. Les revolucions comencen per un mateix”. Una obra molt dura, molt emocionant, però de la qual surts amb un somriure, ha reblat Arànega.

La mateixa protagonista ha confessat que per a ella fer la Shirley és un somni fet realitat. “Fa trenta anys la vaig veure a Buenos Aires sent molt jove i vaig pensar que jo voldria fer-la, però era massa jove”. Arànega ha evocat la Shirley Valentine d’Amparo Moreno dirigida per Rosa Maria Sardà, per a dir que “el somni de la Shirley és un, però fer la Shirley és un dels somnis de la Mercè Arànega”. 

Anar a la font
Joan Safont

Powered by WPeMatico

Translate »