Mercat de Música Viva de Vic: els deu concerts imprescindibles

Rate this post

Si, en altres èpoques, el Mercat de Música Viva de Vic desprenia flaires exòtiques, ara la cita de cada setembre a la capital d’Osona és, ras i curt, un aparador dels productes catalans de la temporada. Barreja de festival, fira industrial i festa major, tres en un, el Mercat ofereix fins dissabte, en el seu 30è aniversari, un atractiu programa d’estrenes discogràfiques, propostes que encara no s’han vist enlloc, la majoria de les quals aniran en els pròxims mesos d’escenari en escenari. En repassem deu que justfiquen acostar-se aquests dies al festival, que s’inaugura aquest dimecres al vespre a Vic.f

1. Espectacle inaugural: de gènere en gènere

Per commemorar els 30 anys de Mercat, el Teatre Atlàntida acollirà una producció pròpia amb una dotzena d’artistes destacats de gèneres molt diversos (folk, cançó, pop, rock, jazz, flamenc). A la base instrumental, Jaume Manresa, exteclista d’Antònia Font, tot dirigint una desfilada de veus i músics integrada per Miquel Gil, Chicuelo, David Carabén (Mishima), Marinah (l’excantant d’Ojos de Brujo), Andrea Motis, Lluís Gavaldà (Els Pets), Kiki Morente (fill d’Enrique Morente), Alba Carmona, Kepa Junkera, Mercedes Peón i Núria Graham. Amb aquests materials serà difícil no treure’n algun profit.

alba carmona

Alba Carmona

2. The Pinker Tones & Quartet Brossa, homenatge a Léon Theremin

Premi Puig-Porret 2017 al millor projecte presentat al Mercat, aquesta estrena commemorarà el centenari del theremin, considerat el primer instrument musical electrònic. Més enllà de la fita històrica, el concert se sustenta en la peculiar peripècia vital del senyor Léon Theremin, home castigat per la pèrdua d’un amor i comunista malgrat haver passat anys en un gulag. Una figura que, com més t’hi acostes, més et fascina. 

The Pinker Tones & Quartet Brossa (foto de JM de Llobet)

3. Marc Parrot ens porta al ‘Refugi’

Després de molts anys d’inventar-se personatges una mica excèntrics i de fabular amb històries d’una altra realitat, Marc Parrot vol ser, més que mai, Marc Parrot. El seu nou disc el presenta gairebé com un cantautor, explicant-se en primera persona i, com diu a una de les noves peces, ‘Misteriosament feliç’. Un cançoner càlid, amb àngel, que mostrarà en un escenari fet a mida, la Carpa Yurta, pensada per establir un contacte més proper amb assistents.

marc parrot juan miguel morales (2)

4. Joan Colomo canta a ‘L’oferta i la demanda’

Amb aquella veueta i aquella mena d’innocència impertinent, Joan Colomo ens lliura un altre disc amb àngel, on far anar mots del llenguatge econòmic per parlar-nos d’emocions i sentiments. Disc que podríem titllar de conceptual, que amb la seva esmena total al capitalisme ens ve a dir, potser involuntàriament, que de les coses més obscures i tèrboles poden sortir creacions ben formoses. 

joan colomo IC2 baixa

5. Toti Soler & Gemma Humet, aliança de sensibilitats        

Cal tornar a dir que Toti Soler és un dels músics més importants d’aquest país. Un geni que, als anys setanta, mentre tots els guitarristes de la seva generació estaven embadalits amb el so elèctric de Clapton o Hendrix, se’n va a anar a estudiar flamenc a Morón de la Frontera amb Diego del Gastor. A Vic estrenarà el disc ‘Petita festa’, que ha cuinat amb la dolça però temperamental Gemma Humet. Via lliure cap a Léo Ferré, Maria-Mercè Marçal i, naturalment, Ovidi Montllor.

Toti Soler Gemma Humet 1.a76ef047d8d24c03823acdf41c4ee7c8

6. Clara Peya ens ensenya l’’Estómac’

Tenim aquí una creadora voraç i imprevisible, que encadena projectes d’una manera frenètica i que, com a cantant i pianista, fon els rampells de cruesa energètica punk amb la sensibilitat més vulnerable. Després d’’Oceanes’, immersió en un imaginari líquid femení, Clara Peya, integrant també de la companyia teatral Les Impuxibles, destaparà el seu nou disc, Estómac, que sortirà a la venda l’octubre. 

clarapeya

7. Tori Sparks & Calamento, fusions vives

Nord-americana originària de Chicago, que viu a Barcelona des del 2011, Tori Sparks ha trobat en aquests anys un camí que no s’imaginava en torn a la mixtura del blues i el rock amb el caràcter flamenc i llatí. Després de publicar La huerta, un treball on canta a Led Zeppelin i a la cubana María Teresa Vera, porta la seva aliança amb el grup barceloní Calamento una mica més enllà i avançarà a Vic el repertori que enregistrarà en directe aquesta mateixa setmana, divendres, a la barcelonina sala Luz de Gas.

Tori+Sparks Harlem Jazz Club Barcelona/Serge Yablonsky

8. Joan Miquel Oliver, fi de la trilogia

Antònia Font va reaparèixer fa poc, fugaçment, al Palma Arena per cantar a favor de la llibertat d’expressió, però no ens esverem: el grup, ara per ara, no torna. I Joan Miquel Oliver torna a delectar-nos amb una de les seves aproximacions a l’ideal pop, un disc, Elektra, amb que tanca, diu ell, una trilogia que va encetar amb ‘Pegasus’ i va continuar amb Atlantis. Una nova obra deliciosa, amb cançons com ara Per a totes ses mamàs, Hipotèrmia i la, potser, inspiradora Me’n vaig a viure a Lleida.

Joan Miquel Oliver/ACN

9. Joana Gomila, folk d’esperit lliure

La música folk et deixarà de semblar una cosa de museu si escoltes aquesta mallorquina, que dota el repertori tradicional d’una mística atramuntanada. En això seu hi ha els ressons del cançoner del pare Rafel Ginard, influent en carreres com la de Maria del Mar Bonet, així com el rastre de les cançons de treball, les jotes i els romanços, sempre amb una actitud refrescant i experimental. Després de sorprendre’ns amb ‘Folk souvenir’, Gomila avançarà material del seu nou disc, d’edició prevista per a aquesta tardor.

Joana Gomila

10. Alessio Arena, de Nàpols a Xile

Napolità assentat a Barcelona, Alessio Arena ha creat un món amb les seves cançons, on especula al voltant d’una idea de sensibilitat meridional banyada en poesia. Del sud d’Itàlia a l’imaginari andalusí, i ara amb un peu a Xile, a ‘Atacama’, el seu nou disc, expandeix horitzons tot valent-se del seu tarannà alhora refinat i intens. Un d’aquests artistes que a la vida construeixen la seva pròpia casella on ubicar-s’hi. 

Alessio Arena

Anar a la font
Jordi Bianciotto

Powered by WPeMatico

Translate »